Les heroïnes de Kobane

La majoria són joves, fins i tot adolescents, però «tenen una determinació absoluta» per salvar Kobane, explica a aquest diari el ministre de Defensa del cantó de l'assetjada ciutat, Ismet Xeih Hassan: «No hi ha cap diferència entre

Com lluiten elles i ells».

Segons els càlculs del ministre, hi ha «entre un 50% i un 60% de dones» a les files de la resistència a Kobane i, a més a més, el comandament militar que dirigeix la defensa de la ciutat està encapçalat per dues persones: un home, Mahmud Bharkodan, i una dona, Meissa Abdo, que ronda els 40 anys. Sobretot ella, coneguda pel seu nom de guerra, Narin Afrin, és molt estimada pels seus milicians. «És amable, educada, culta i sempre té un somriure a la cara, fins i tot en els moments més difícils. A l'hora de prendre decisions, sempre manté la calma», relata Perwer Mohammad Ali, periodista de Kobane que la coneix personalment: «Està totalment entregada als seus soldats, dels quals es preocupa constantment i per als quals és com una mare».

 

Venudes com a esclaves

«No hi ha mai un sol comandant. Les operacions sempre es dirigeixen per parelles», afegeix Hassan, posant com a exemple que també en la política, tant a Síria com a Turquia, les organitzacions kurdes funcionen amb el sistema de copresidents (un home i una dona). A més, existeix una quota mínima d'un 40% de dones en gairebé tots els rangs de direcció i a les llistes electorals.

Les Unitats de Protecció del Poble (YPG) compten amb 10.000 dones, un terç del total de combatents d'aquesta milícia kurda que lluita contra l'Estat Islàmic (EI) dins i fora de Síria. També ha tingut un paper essencial a l'Iraq, on juntament amb la seva organització germana kurdoturca (el PKK), va trencar el setge que els gihadistes havien imposat als yazidites acorralats a la muntanya Sinjar. Desenes de milers de yazidites, seguidors d'una religió anterior a l'islam i al cristianisme, van poder així trobar refugi i relatar al món que centenars de les seves dones i filles havien estat capturades i venudes com a esclaves per l'EI. Ara, les YPG i el PKK estan formant milers de yazidites per recuperar la zona de Sinjar de mans islamistes. «L'objectiu de l'EI és establir un imperi de la por, en què l'acolorida història de la nostra zona, plena de diferents cultures i creences, sigui escombrada per la foscor. Això és una declaració de guerra per a nosaltres, les dones, que no deixarem sense resposta els atacs soferts. Des de Rojava [el Kurdistan sirià] fins a les muntanyes de Sinjar i a Mahmur i Kirkuk (al Kurdistan iraquià), les guerrilles kurdes han vingut per acabar amb aquest regnat del terror», afirma a aquest diari la comandanta Nesrin Sengal.

Com que la visió ultraconservadora de l'islam que preconitza l'EI per al seu nou califat no reserva a les dones un altre rol que el de mares, dones o fins i tot esclaves dels combatents, és fàcil imaginar-se l'estranyesa, i fins i tot el temor, que deuen sentir els gihadistes davant aquestes guerrilleres que, sent moltes d'elles musulmanes sunnites, els apunten amb un kalaixnikov i lluiten amb els cabells descoberts.

Més desigualtats

«Als combatents de l'EI els agrada mostrar-se com uns nois durs davant el món, però quan veuen una dona amb una arma, senten tanta por que comencen a tremolar», assegurava una miliciana kurda a la BBC: «A les dones ens consideren coses sense importància, però el cert és que una de les nostres dones val tant com cent dels seus homes».

 

Les milicianes kurdes sostenen que, segons sembla, existeix la creença entre les files de l'EI que si els mata una dona no aniran al seu particular cel d'hurís i rius de mel, i és de suposar que per a un gihadista que ha fet milers de quilòmetres buscant el martiri en la seva particular guerra santa, mal negoci serà que una guerrillera li prengui el bitllet directe al Paradís.

Però el paper de les dones en la guerra contra els gihadistes està tenint, a més, un altre efecte en societats tan conservadores com les del Pròxim Orient. «Quan ens vam unir a la guerrilla va ser la nostra família la que ens va acompanyar fins a reunir-nos amb els nostres companys. Això és una cosa  nova. Normalment no es veia amb bons ulls que les noies ens fiquéssim en aquestes coses. Però la nostra família va entendre que aquest és el camí per protegir el nostre honor i la nostra terra», relatava fa un parell de mesos Lalesin, una guerrillera kurda yazidita. Per la comandanta Sengal, les guerrilles kurdes han estat «molt importants en la lluita per la llibertat de la dona», i proclama: «La nostra guerra no és només contra l'Estat Islàmic, sinó contra tot tipus de desigualtats».

Notícies relacionades

Populars i socialistes aixequen els seus vetos i avalen la CE de Von der Leyen

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

 

«Aquesta és una gran resistència, una resistència que serà descrita als llibres d'història», sosté el ministre de Defensa de Kobane: «Nosaltres lluitem amb armes lleugeres contra els seus tancs, bombes i trets d'armes pesants». I les dones hi estan fent un paper essencial. altres lluitem amb armes lleugeres contra els seus tancs, bombes i trets d'armes pesants».