Desafiaments de vertigen
Dilma Rousseff afronta el seu segon mandat amb un Brasil molt menys entusiasta amb la seva gestió. El desgast és molt significatiu. Aécio Neves ha aconseguit unir els adversaris tradicionals del lulisme i sumar un nombre important de crítics insatisfets. Tot i que no ha estat suficient per guanyar, aquesta vegada ha estat molt a prop. Les classes mitjanes urbanes haurien debilitat l'esquerra deixant una fotografia d'un país partit pràcticament en dues meitats; amb més de trenta milions d'abstencionistes, dos milions de vots en blanc i més de cinc milions nuls.
Després de la tempesta, la calma va arribar quan avançava el ràpid escrutini. Neves va reconèixer immediatament la seva derrota i Rousseff va adquirir el ferm compromís de reconciliació i va assumir com a prioritat el combat contra la corrupció, potser el tema que més pot haver influït en el creixement opositor. L'octubre del 2010, el candidat de la dreta, José Serra, no va arribar al 44% dels vots. Rousseff, en canvi, va superar el 56%: fins a 12 milions de vots de diferència. Ara, aquesta distància es va reduir a un 3% i a menys de tres milions de vots.
Les desqualificacions
Els 111 dies de campanya han suposat una sobredosi insuportable de desqualificacions i mentides. No és nou al Brasil, és ja gairebé una tradició que es repeteix des del 1989, que els grans mitjans es transformen en mers propagandistes de candidats que no són precisament amics de l'esquerra. En aquesta ocasió la revista ultraconservadora Veja es va decidir a interferir-hi, acusant Lula i Rousseff de ser còmplices de la corrupció a l'empresa Petrobras, sense cap prova. Els desafiaments que ha d'enfrontar el renovat executiu són de vertigen. Les projeccions econòmiques dels experts dibuixen un escenari molt complex i incert. En l'únic que van coincidir els dos candidats és en la necessitat d'emprendre una profunda reforma d'un Congrés inoperant en el qual estan representats avui fins a 28 partits polítics. Rousseff hauria de pilotar la imprescindible renovació del sistema democràtic brasiler. Mentrestant, Lula tindrà temps per decidir si competeix o no el 2018.
