Un profund desarrelament

El missatge al Facebook escrit per aquest noi és el primer testimoni en primera persona en què un individu sortit de Catalunya explica els seus motius per unir-se al gihad. Després d'examinar a fons la carta, psicòlegs i experts en terrorisme contactats per aquest diari conclouen que la missiva posa sobre la taula com el fet de sumar-se a aquesta guerra «ha omplert un buit d'identitat» i com aquest combat «ha donat sentit a la vida d'aquest jove».

Així, el psicòleg forense Àngel Cuquerella diu que a la carta es percep que aquest noi «ha reemplaçat els mecanismes de control i de protecció que tenia a Catalunya, i que eren la seva família i la policia, per una família adoptiva (els gihadistes) que li dóna falsament una identitat, seguretat i un motiu vital». Per això, el jove insisteix en «una falsa sensació de llibertat» i és tan dur amb la seva pròpia família, amb la societat catalana i amb la policia. «En parla des d'un profund desarrelament», comenta aquest psicòleg.

«Tot el text expressa una creença que ell sobrevalora i que està basada en la fe, no en cap raonament lògic», explica aquest expert, que destaca que aquest jove «dibuixa un món irreal, sense delinqüència, i en el qual considera que el que ell està fent no és dolent». La insistència d'aquest jove a autodefinir-se com a «boig, psicòpata, terrorista» mostra com el noi, en aquesta operació de deixar enrere el seu passat a Catalunya, busca «identificar-se amb tot allò que Occident rebutja».

Integració difícil

David Garriga, psicòleg i criminòleg especialitzat en gihadisme i autor del llibre Las legiones de Satán. Asesinos en serie en tierras del Islam, assegura que la carta deixa patent «una dificultat d'integració en la societat occidental» i trasllueix «una profunda ràbia per la discriminació soferta». A Garriga li crida l'atenció que al text no faci referència a normes islàmiques concretes. «No sembla que tingui gaires coneixements del que és l'islam», comenta. Simplement, segons l'opinió d'aquest expert, aquest noi creu que l'Estat Islàmic «li ha permès convertir-se en una espècie d'heroi».

Contactat per aquest diari, el professor John Horgan, del Centre d'Estudis sobre Terrorisme i Seguretat de la Universitat de Califòrnia, diu que els comentaris que el jove fa sobre el seu paper com a autoritat («aquí nosaltres som els mossos») donen a entendre «que l'Estat Islàmic li ha donat un poder i una autoritat que no hauria pogut obtenir mai a Catalunya».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

A més a més, segons la seva opinió, la part del text en què el gihadista ressalta el fet que a Síria ningú el para per portar barba obeeix al fet que «el califat a Síria no només dóna a aquests nois una identitat sinó que els dóna un espai en el qual la poden mostrar obertament; no se n'ha d'amagar. Per a ells, exhibir al carrer i a plena llum del dia aquest rol de gihadista és com un somni fet realitat».

Segons aquest expert, la missiva mostra com aquest jove «no sentia que formés part» de la societat catalana. Davant d'això, segons l'opinió de Horgan, «l'Estat Islàmic li ofereix ser part d'un projecte». Els motius per unir-se al gihad de joves com aquest varien: «Alguns hi van per la religió, altres hi van a la recerca d'aventura, altres hi van perquè són apassionats de les armes; altres hi van perquè busquen formar part d'un grup de camarades. Tots, en definitiva, busquen ser una mica més grans del que són actualment. Persegueixen una cosa que al seu país d'origen no podrien aconseguir».