Un llarg segrest gihadista terroritza el centre de Sydney

«La crisi d'avui ens mostra amb tota la seva cruesa el perill que representen els anomenats llops solitaris», és a dir, terroristes gihadistes que actuen individualment, sense vincles ferms amb l'organització matriu. Amb aquestes amenaçants paraules va valorar ahir Jens David Ohlin, professor de la universitat de Cornell i assessor policial en temes antiterroristes, la presa d'ostatges en un cafè del districte financer de Sydney, capital de l'estat de Nova Gal·les del Sud i principal ciutat econòmica d'Aus-tràlia.

Des de primera hora del matí, els voltants de la zona de vianants de Martin Place, entorn de la cafeteria Lindt Chocolat, van ser acordonats per forces d'elit del Reial Regiment Australià. Finalment, després de 16 hores de tensió extrema, durant les quals diversos ostatges, terroritzats, van aconseguir fugir, les tropes especials van irrompre a trets al lloc i van abatre el captor, identificat com a Man Haron Monis, de 49 anys, un musulmà xiïta iranià convertit al sunisme i sospitós en l'assassinat de la seva dona. Dos dels ostatges també van perdre la vida.

Tot es va acabar en 40 segons, cap a les 2.30 hores de la matinada. Mentre les tropes d'elit irrompien al local, entre el so de les explosions i els intensos tirotejos, els clients del local que encara eren a l'interior fugien aterrits per la porta de servei, alguns d'ells amb ferides.

Cap a les 3.00 de la matinada, les forces policials van donar per acabat el segrest, durant el qual 17 persones havien estat captives a l'interior de l'establiment. Tres hores i mitja després de l'inici de l'assalt, la policia va confirmar la mort dels dos ostatges (un home de 34 anys i una dona de 38), aquesta última a l'hospital.

Testimonis presencials i reporters van poder comprovar com alguns segrestats, amb ferides de diversa consideració, eren traslladats en lliteres cap a les ambulàncies. L'hospital North Shore va rebre una dona amb una ferida de bala a les cames.

Durant el temps que va durar l'incident, les dones captives van ser obligades a subjectar davant d'una de les finestres una bandera negra amb la shahada (escrit en què es professa la fe islàmica, que proclama que no hi ha més déu que Al·là i el seu profeta és Mahoma). Les segrestades es van anar alternant i en alguns casos van haver de subjectar la bandera fins a dues hores.

VINCLES AMB EL GIHADISME / La personalitat de l'atacant i la naturalesa dels seus possibles vincles amb algun grup gihadista van centrar l'atenció dels mitjans de comunicació australians. L'advocat del raptor, Manny Conditsis, va declarar a la cadena ABC que el succés no constituïa «un acte de terrorisme coordinat». Man Haron Monis és una «bona persona, encara que malalta, que ha fet una cosa horrible», va continuar. «La seva ideologia és tan poderosa que li ennuvola el sentit comú», va manifestar.

El segrestador ja feia bastant temps que era al radar de la justícia australiana, després que el 2012 fos condemnat per enviar cartes ofensives als familiars de vuit soldats morts a l'Afganistan, gest de protesta contra la presència de tropes australianes al país asiàtic. També estava en llibertat condicional com a sospitós de complicitat en l'assassinat de la seva dona.

El comissionat Andrew Scipione, de la policia de l'estat de Nova Gal·les del Sud, va declarar en roda de premsa que la situació va arribar a un punt en què es va haver de prendre una decisió, i va subratllar que l'operació policial portada a terme de matinada va aconseguir «salvar moltes vides».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Per a Austràlia, un pròxim aliat dels EUA en les seves operacions militars al Pròxim Orient i l'Àsia Central, la crisi d'ahir va constituir un inquietant recordatori dels perills a què s'enfronta per la seva col·laboració en la campanya de bombardejos contra l'autoproclamat Estat Islàmic (EI) a Síria i l'Iraq. Segons el professor Clive Williams, de la Universitat Nacional Australiana, «la majoria d'aquests homes són instats a passar directament a l'acció, ja que l'EI ha comprès que si es reu­neixen per formar una milícia o un grup, hi ha grans possibilitats que siguin identificats».

Des de les seves bases, líders gihadistes demanen als musulmans residents en països occidentals que actuïn. «Els musulmans a Occident estan perfectament posicionats per jugar un paper en el gihad contra els sionistes i els creuats. ¿Què espereu?», va escriure Adam Gadahn, un convers dels EUA en una revista gihadista.