Desenllaç tràgic

Imatges dels assalts simultanis a Dammartin-en-Goële i e Porte de Vincennes por francetvinfo

Un país en estat de commoció. Una societat convulsionada profundament per la xacra del gihadisme, per un episodi terrible que marcarà un abans i un després. Això era ahir França quan, cap a les sis de la tarda, es perfilava el tràgic desenllaç de dues preses d'ostatges gairebé simultànies que havia mantingut tot el món en suspens des de primera hora del matí. Els dos assalts perfectament coordinats de les forces d'elit franceses es van saldar amb els tres terroristes morts, però també van deixar al descobert que un d'ells havia matat prèviament quatre dels seus ostatges. Un final sagnant després de 50 hores d'horror i de vertigen, que van començar amb l'assassinat, dimecres, de 12 persones a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo.

Els responsables d'a-quest atemptat, els germans Saïd i Chérif Kouachi, van morir a la petita impremta de la localitat de Dammartin-en-Goële, al nord-est de París, on s'havien atrinxerat fugint de la policia. Amedy Coulibaly va morir en una botiga de productes jueus de la Porta de Vincennes, a l'est de la capital francesa. Abans, va assassinar quatre persones de la vintena d'ostatges que retenia, segons la fiscalia.

Els tres terroristes eren aguerrits gihadistes i van actuar de manera coordinada. Els germans Kouachi van atacar Charlie Hebdo dimecres i Coulibay va ser el responsable de la mort d'una jove policia municipal a Montrouge, al sud de París, un dia després. Encara que inicialment el Ministeri de l'Interior va dir que no tenia elements per poder afirmar que els dos fets estaven vinculats, la successió dels esdeveniments aviat va deixar clar que es tractava de membres de la mateixa trama radical que actuaven en dos fronts simultanis.

De fet, tots tres mantenien contacte regular en una mesquita de París. Les informacions que una vegada culminada la delicada operació policial va donar a conèixer l'emissora de televisió BFMTV no van fer sinó corroborar aquesta sospita. El segrestador atrinxerat amb diversos ostatges a la botiga jueva va trucar per telèfon al canal de televisió poc abans de ser abatut per la policia per confirmar la seva pertinença a l'Estat Islàmic (EI) i explicar que s'havia coordinat amb els germans Kouachi. «Ells amb Charlie Hebdo i jo amb els policies», va admetre.

Un periodista de la mateixa televisió, a més, havia parlat al matí amb Chérif Kouachi, el petit dels dos germans responsables de la matança del setmanari. Va telefonar a la impremta on tots dos s'havien atrinxerat i el terrorista li va contestar. Li va dir que rebien ordres i finançament d'Al-Qaida al Iemen i que havien estat entrenats per l'imam Anwar al-Awlaki, assassinat pels EUA el 2011. Per respecte a l'operació policial en curs, la cadena solament va revelar aquestes dades després de les set de la tarda d'una jornada que havia estat d'una intensitat extrema, d'una tensió màxima en dos escenaris només separats per 40 quilòmetres.

CARRER BLOQUEJAT

A París, la Cour de Vincennes, una llarga avinguda que desemboca a la Porta del mateix nom, es va mantenir bloquejada durant vuit hores per un exhaustiu cordó policial a l'altura de l'avinguda del Doctor Arnauld Netter, al districte 12, cosa que va impedir a molts veïns tornar a casa seva. A la brasserie de la cantonada van trobar aixopluc al costat d'una plèiade d'informadors que van convertir el local en improvisades sales de redacció mentre tots enganxaven els ulls a les pantalles de televisió, que oferien en directe el setge als terroristes. Eric Mazoyer, que fa gairebé 50 anys que viu al barri, deia amb calma apostat a la barra que no s'ha de tenir por. «Això no és la guerra. És un grup de gent perduda a la qual, lamentablement, ha captat el radicalisme religiós, que no l'islam. Això no m'impedirà sortir de casa», assegurava.

Però no tots es mostraven tan valents. Una jubilada xerraire que fumava a bon ritme narrava amb angoixa com havia vist arribar a tota velocitat els furgons policials cap a les 13.30 hores. Al carrer, darrere les tanques custodiades per les forces de seguretat, el debat era vivíssim i en ocasions esclatava la polèmica. Jean, un jove jueu, no veia cap més solució que abandonar França perquè no era optimista sobre el futur. Altres demanaven mà dura i tampoc van faltar retrets a l'Executiu. «Si hi ha terroristes és perquè el Govern ho vol», va arribar a dir una persona.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Hi havia veus que qüestionaven fins i tot la gran manifestació convocada per a aquest diumenge a iniciativa del president François Hollande per demostrar que el país es manté unit davant la dura prova a la qual s'ha vist sotmès.

Transcorregudes 50 hores que van commoure el món, els francesos es pregunten ara si han de preparar-se per viure amb l'amenaça permanent del gihadisme. El president va donar a entendre que el risc continua i els va demanar que es mantiguin vigilants.