"Vaig passar vuit hores sota una aigüera": testimoni de l'ostatge dels gihadistes de 'Charlie Hebdo'

Lilian Lepère és el 'no-ostatge' dels germans Kouachi. Durant les vuit hores que els dos terroristes que van massacrar la redacció de 'Charlie Hebdo' van estar atrinxerats a la impremta de Dammartin-en-Goële, la policia i els mitjans de comunicació es van pensar que aquest jove grafista de 26 anys estava retingut pels dos gihadistes. No obstant, aquests no sabien que tenien un ostatge, ja que Lepère s'havia amagat en posició fetal al moble de sota d'una aigüera.

Aquest dilluns, el jove ha explicat a la cadena France 2 aquella jornada d'infart. Tot va començar a primera hora del matí del que havia de ser un dia normal. No obstant, de sobte, el seu cap, Michel Catalano, el crida per advertir-lo de l'arribada de dos homes armats amb kalaixnikov. "Jo no me'l vaig creure. Li vaig dir si feia broma i em va dir que no. Llavors va venir on era jo i em va demanar m'amagués. Aleshores, va tornar a l'entrada i es va trobar amb els terroristes, a qui els va oferir un cafè. Així em va donar temps per amagar-me".

"VA BEURE A SOBRE MEU"

Els gihadistes van deixar anar Catalano i es van atrinxerar a l'empresa sense saber que a l'edifici hi havia una altra persona. En un moment determinat, un dels terroristes es va acostar al lavabo on era ell, va arribar a obrir l'armari del costat i fins i tot va obrir l'aixeta que tenia al damunt. "El vaig sentir beure aigua. Vaig sentir l'aigua com s'escolava per l'aigüera que hi havia a sobre meu. I com el tub perdia, ja que de sobte em va començar a caure aigua al damunt. Això només es veu a les pel·lícules. Sabia que podia morir, fins i tot encara que estigués amagat en aquell racó", explica Lepère.

"Em vaig embotir en aquell moble, sota l'aigüera. És un moble minúscul de 70 per 90 i amb 50 cm de profunditat. Vaig estar allà vuit hores”, relata emocionant-se en diversos moments de l'entrevista.

EN MODE VIBRACIÓ

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Un problema afegit per intentar passar desapercebut era el telèfon, que tenia a la butxaca i que no parava de vibrar amb missatges i trucades d'amics i familiars que s'interessaven per ell. Al final del matí, s'atreveix a treure el portàtil i com pot envia SMS als seus familiars. "El meu cunyat em va contestar que estava amb la policia. La meva moral va pujar en aquell moment. Em van començar a caure les llàgrimes". A partir d'aleshores, Lepère es comença a comunicar amb la policia enviant missatges al telèfon de la seva mare.

A les cinc de la tarda, el jove va sentir les detonacions amb què es va iniciar l'assalt. Al cap de pocs minuts, els dos terroristes havien estat abatuts. El jove és conscient que ha tingut molta sort. "Em sento molt afortunat de poder veure de nou la meva gent".