El papa Francesc censura la provocació i les burles a la fe

«Sols espero que en el cas d'un atemptat no em faci mal», bromeja el cap de l'Església

El Pontífex considera «aberrant» matar en nom de Déu, però deplora les ofenses

El papa Francesc, entre periodistes, a bord de l’avió que el va portar de Sri Lanka a les Filipines.

El papa Francesc, entre periodistes, a bord de l’avió que el va portar de Sri Lanka a les Filipines. / AP / ALESSANDRA TARANTINO

3
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / MANILA

El papa Francesc es va esplaiar ahir sobre els límits de la llibertat d'expressió, els atacs a la fe i el xoc de religions. Ho va fer a bord de l'avió que el traslladava des de Sri Lanka fins a les Filipines durant una roda de premsa de 40 minuts en què va planar constantment l'atemptat a París contra la revista satírica Charlie Hebdo. El Pontífex va qualificar d'«aberrant» assassinar en nom de Déu, però va subratllar que «no es pot provocar, no es pot ofendre la fe dels altres, no es pot burlar-se de la fe. No es pot», va dir emfàtic.

Al pontífex no se li va escapar el sentit de la pregunta que li van fer els periodistes francesos sobre la relació entre la llibertat d'expressió i la llibertat de religió. «Crec que tots dos són drets humans fonamentals. Però tothom -va prosseguir- té el dret a tenir aquesta llibertat sense ofendre a ningú». «¿Vostè és francès? Anem al que va passar a París, parlem clar», li va etzibar a un dels periodistes: «Matar en nom de Déu és una aberració». Després va començar a parlar de la llibertat d'expressió, de la qual va afirmar que és un dret i una obligació, però que «té límits».

«És veritat que no es pot reaccionar violentament, però si Gasbarri (el Papa va al·ludir a un dels seus col·laboradors, al seu costat a l'avió), gran amic, diu una mala paraula de la meva mare, es pot esperar un cop de puny. ¡És normal!», va assegurar. «No es pot provocar, no es pot insultar la fe dels altres», va reiterar.

A l'avió, en el seu viatge cap a les Filipines, el Papa va respondre a vuit preguntes, una d'elles també sobre les suposades amenaces de l'extremisme islàmic. I fins i tot va fer broma sobre la possibilitat de reforçar la seva seguretat davant l'amenaça de patir atemptats. Ho va fer en el marc d'una notícia publicada aquesta setmana en un diari italià, desmentida pel Vaticà, que feia referència a unes suposades informacions de l'espionatge israelià i nord-americà sobre un imminent atac a la Santa Seu.

«Jo dic sempre que tinc un defecte, que tinc una bona dosi d'inconsciència», va contestar Francesc quan se li va preguntar si tenia por i si havia pensat a elevar el nivell de la seva seguretat en els viatges o al Vaticà. Això sí, Francesc es va mostrar preocupat pels fidels que assisteixen als seus actes. Tot i això, va intentar treure ferro a l'assumpte quan va bromejar i va assegurar: «Jo sols demano un gràcia, que en el cas d'un atemptat no em faci mal, perquè no sóc valent davant el dolor. Això em fa molta por». I va afegir: «Sé que estic a les mans de Déu, però també sé que hi ha atenció a la seguretat», va ressaltar.

INTENTS D'ASSASSINAT / La qüestió de la seguretat serà fonamental a les Filipines, on ja des d'avui el pontífex argentí té l'agenda plena d'esdeveniments. A l'arribada a la base aèria de Villamor, a Manila, va ser rebut pel mandatari filipí, Benigno Aquino, a qui visitarà al palau presidencial.

El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, no va voler donar xifres sobre la multitud que va sortir al carrer per donar la benvinguda a Francesc, però va assegurar que va ser «impressionant» i que eren «centenars i centenars de milers de persones».

Notícies relacionades

Per això, les Filipines, el país amb més catòlics de l'Àsia, ha preparat un dels operatius de seguretat més espectaculars de la seva història. Més de 50.000 soldats i agents de policia es van desplegar pels carrers de la capital. Wilben Mayor, portaveu de la policia filipina, va admetre el nerviosisme del cos. Diumenge s'espera que cinc milions de fidels segueixin un ofici papal.

El 1970, un artista bolivià disfressat de capellà va  intentar apunyalar el papa Pau VI a l'aeroport de Manila. El 1995, un grup de gihadistes islamistes, inclòs el cervell de la bomba de 1993 al World Trade Center, va tractar d'assassinar Joan Pau II, però la trama es va descobrir després d'un incendi accidental  en un apartament de Manila. Aquino va dir ahir que no constava cap amenaça a Francesc.