«Creurem en els EUA si tanquen Guantánamo»

Natalia Bolívar (l'Havana, 1934), etnòloga i escriptora descendent de la família del Llibertador Simón Bolívar, va participar activament en la Revolució de 1959. Fins al 1966 va ser directora del Museu Nacional de Belles Arts de Cuba.

Experta en religions i cultura afrocubanes, ha publicat més de 50 llibres. Recentment va inaugurar a Barcelona, amb la seva filla Natalia del Río, també antropòloga, unes jornades sobre la dona llatinoamericana organitzades per Casa Amèrica.

-¿Què n'espera del diàleg obert entre Cuba i els Estats Units?

-No n'espero res. L'única cosa que em sembla interessant és que permeti normalitzar les relacions familiars, perquè moltes famílies segueixen dividides, aquí i allà. Pel que fa a la resta, no crec que porti res de nou. Obama està al final del seu mandat i ho està aprofitant, a veure si se'n va amb una mica més de dignitat de la que ha tingut.

-Fidel Castro no s'oposa a l'acostament però desconfia de Washington. ¿Vostè també?

-Bé, només s'ha d'analitzar quina ha sigut la política dels Estats Units amb altres països mil·lenaris. A més, si Obama no ha aconseguit resoldre les seves promeses en el seu propi camp, llavors, ¿què ha d'aconseguir amb els veïns? Constantment et treuen el tema dels drets humans, però què es pot esperar d'un país que advoca per la guerra sense mesura, des de lluny, això sí, però sense mesura...

 

-Segons la seva opinió, ¿ha assolit Cuba els ideals pels quals va lluitar a la Revolució?

-Alguns sí. Per exemple, l'alfabetització completa i el sistema de salut, que disposa de molt bons metges. Ho estem demostrant amb generositat en la lluita contra l'Ebola. També hem aconseguit la plena igualtat de la dona. Altres coses no a causa del bloqueig.

-¿Vostè què criticaria al seu Govern?

-Hi ha moltes coses criticables que s'han resolt amb el temps. A mi m'agradaria que la llibreta de proveïment no estigués tan controlada, però ha d'existir, perquè els salaris encara són molt baixos. I el transport segueix malament, és clar, però és perquè no es poden importar peces de recanvi i les que arriben vénen de la Xina.

 

-¿Com pot sobreviure un país com el seu a 50 anys d'embargament econòmic?

-El cubà és molt intel·ligent i sobreviu com sigui. Tenim creativitat i imaginació, som una mica tossuts, i vivim amb un sentit de l'humor enorme. Ho diu aquesta dita: 'No hi ha mal que duri 100 anys ni cos que ho resisteixi'. Per això no ens deprimim davant un problema seriós. Tampoc ens en podem permetre el luxe. Si et deprimeixes, es fa malbé el pollastre que hi ha al celler.

-¿El pitjor de les penúries ha estat el racionament alimentari?

-Hi ha hagut coses pitjors, no només l'alimentació. A Cuba segueix havent-hi una gran falta de medicaments, fruit també del bloqueig. Els graduats universitaris no han pogut explotar la seva verdadera dimensió per falta de medicaments. No obstant, no s'han acoquinat, i a vegades han aconseguit grans descobriments.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

-¿Creu que l'apertura econòmica interior i la suavització de les sancions dels Estats Units portaran canvis polítics?

-Miri, els cubans ja estem avorrits que els forans intentin controlar-nos la vida. Si hi ha canvis, ja es veurà. Espero que siguin interns, no per una intervenció estrangera. A més a més, ¿quina democràcia demanen? Ni tan sols han dit que tancaran la base de Guantánamo, una vergonya internacional. Primer, tanquin la base. Segon, que ens esborrin de la llista de països terroristes. I tercer, aixequin l'embargament. Llavors començarem a creure i a confiar.