Netanyahu trontolla en la recta final de la campanya

Els israelians que volen perdre de vista el primer ministre Benjamin Netanyahu tenen l'esperança que el seu somni es farà realitat dimarts que ve, dia en què Israel celebra eleccions legislatives amb un avançament de dos anys. Els sondejos publicats pels mitjans de comunicació fins ahir -últim dia en què es permetia difondre'ls- donen la victòria a la Unió Sionista, liderada pel laborista Isaac Herzog, que es presenta en coalició amb el partit centrista Hatnua (El Moviment), de l'exministra de Justícia Tzipi Livni.

L'última enquesta del diari Yedioth Aharonoth (de dretes, el més llegit dels de pagament) indicava divendres que la Unió Sionista aconseguiria 26 escons i el Likud 22, de manera que Herzog tindria prioritat per intentar formar el pròxim Govern. El líder laborista ha anat guanyant pes, en part perquè ha sabut corregir els seus defectes inicials, però també perquè Netanyahu ha comès errors, segons fonts del seu propi partit citades pel diari d'esquerres Haaretz. Aquestes fonts consideren que el discurs del primer ministre del 3 de març al Congrés dels EUA, en què va advertir del «perill» d'un acord entre l'Iran i la comunitat internacional sobre el programa nuclear de Teheran, no ha tingut l'efecte desitjat. «El discurs el va ajudar a pujar un parell d'escons en les enquestes, però aquest efecte s'ha esvaït», assegura l'analista Motti Morell.

PROMESES D'ÚLTIMA HORA / «Netanyahu parla de l'Iran i deixa de costat les qüestions econòmiques i socials, que són les que preocupen la majoria dels israelians», opina Morell. Els últims dies, el primer ministre ha començat a fer promeses sobre la reducció del preu de la vivenda i a parlar de temes socials, a més de baixar al món terrenal amb un bany de masses al mercat de Mahane Yehuda de Jerusalem.

En les últimes entrevistes a la televisió, Netanyahu «ha fet un últim intent desesperat de lluitar contra les enquestes» i fer sortir de casa els seus votants descontents, va afirmar el comentarista Sima Kadmon a Yedioth Aharonoth. Kadmon va assenyalar que Herzog, en canvi, va presentar en l'última entrevista televisiva tres prioritats: «El cost de la vida, la crisi de la vivenda i reparar les relacions d'Israel amb els altres països», i es va mostrar «prudent». La família de Herzog té un gran pedigrí polític -el seu pare va ser general i president d'Israel-, però ell no té carisma. Al principi de la campanya es mostrava nerviós i insegur. Els seus assessors han treballat fort per esmenar la seva actitud.

També l'ha ajudat el fet de tenir de companya de coalició la resolta Tzipi Livni, que ha trobat la seva salvació política en aquest tàndem amb els laboristes, amb els quals se sent còmoda perquè «el seu discurs ja no és de centreesquerra», diu Meir Margalit, del partit d'esquerres Meretz. Els laboristes han adoptat bona part de la visió del centredreta, encara que Hilik Bar, el seu secretari general, assegura que no. «Ningú pot acusar-nos de no ser de centreesquerra. Ytzhak Rabin va intentar fer la pau, tenim valors socialdemòcrates en economia, estem a favor de dos Estats [israelià i palestí]», explica Bar a aquest diari. «Dintre de l'esquerra hi ha un punt de vista més pragmàtic i centrista, el nostre», afegeix.

POSSIBLES PACTES / Aquest pragmatisme laborista podria acabar materialitzant-se en un Govern d'unitat nacional (una coalició de la Unió Sionista i el Likud). Aquesta opció, a la qual Herzog no s'ha tancat i que divendres Netanyahu va descartar, és segons Margalit la més factible.

Pels analistes, Herzog ho tindrà complicat per formar Govern sense incloure cap partit de dretes o religiós i potser hagi de demanar el suport dels partits àrabs, que concorren a les eleccions units per primera vegada en la història. Hadash (integrat per àrabs i jueus), Balad, Ta'al i els islamistes es perfilen com la tercera força amb 13 escons, segons les enquestes. La seva unió no estava prevista, però va venir forçada per l'augment del percentatge necessari per entrar a la Knesset (Parlament) del 2% al 3,25%, proposada pel ministre d'Exteriors, Avigdor Lieberman, líder del partit Yisrael Beitenu (Israel Casa Nostra, d'ultradreta), al qual els sondejos només donen cinc escons.

Notícies relacionades

Els àrabs israelians s'uneixen per tenir força a la Knesset

Eleccions a Israel, en directe

PALESTINA, ABSENT / En quart lloc se situa La Casa Jueva (ultradreta religiosa), liderada pel ministre d'Economia, Naftali Bennett, que advoca per annexionar el 60% de Cisjordània. Bennett podria aconseguir 12 o 13 escons, igual que el partit de centre Yesh Atid (Hi Ha Futur), de l'exministre de Finances Yair Lapid.

El conflicte palestí està bastant absent de la campanya. Solament els esquerrans de Meretz i els àrabs el tenen com a prioritat. Herzog ha dit que té voluntat de tornar a la taula de negociacions amb els palestins, però ha enfocat la seva campanya cap a les qüestions socials.