Carta d'una víctima del Iak-42 a les famílies dels morts de l'accident de Germanwings

El mes de novembre passat van venir a casa els portaveus dels accidents de Barajas, Alvia, metro de València, Madrid Arena i del Iak-42. La fotografia era tan emocionant com terrorífica, ja que entre tots nosaltres representàvem centenars de morts i ferits d'accidents registrats a Espanya en els 12 últims anys.

Ens reuníem per debatre sobre l'associació en què ens integrem: REVES (Xarxa de Víctimes Espanyoles).

Horroritzada, escoltava les seves experiències per una sola raó. Tots havíem passat una vegada i una altra pel mateix: impunitat, enganys i soledat.

Avui, un altre terrible accident ha tornat a fer-nos sentir el calfred de la notícia no donada però que l'ànima registra de cop: el meu germà, amic, marit, filla... han mort.

Aquesta vegada és un avió de la companyia alemanya Germanwings que feia el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf. S'ha estavellat amb 150 persones a bord als Alps francesos. En el moment d'escriure aquestes línies sembla que hi ha 45 persones amb cognom espanyol.

És irremeiable. Notícies així ens fan tornar immediatament a la nostra tragèdia. Rebo molts missatges de Pilar, Teresa, Isabel… ¿Què podem fer? Tots, en diferents accidents, hem perdut un ésser estimag i hem sentit el desemparament dels nostres Governs, sigui quin sigui el color polític.

-- "Res de moment, ni tan sols se'n saben les identitats".

Però jo ja sé el que els diria a les famílies de totes aquestes víctimes de nacionalitat espanyola. Ho sento, ho sento molt, però he de ser realista amb tots vosaltres en aquest moment.

No firmeu res. No deixeu que cap advocat se us acosti. No permeteu que els polítics es facin la foto amb vosaltres.

Organitzeu-vos. Munteu una associació. I d'aquí una setmana comenceu a prendre decisions.

Ara sí: busqueu advocats que siguin humans, que no us vulguin cobrar per endavant part de les indemnitzacions, que no s'atreveixin a dir-vos que "això només es pot portar per la via administrativa i que no hi ha res a fer per la via penal".

Perquè haureu d'estar atents. Fins ara, pel que hem viscut, sabem que a Espanya el Govern no us defensarà, no serà el vostre tutor, ni us donarà empara.

Al revés: anireu a judicis i ells seran davant. Perquè no voldran pagar les possibles indemnitzacions, no investigaran DE DEBÒ i encara menys voldran assumir responsabilitats.

I no us ho creureu, però vigileu. Hi ha eleccions a la vista i us prometran coses que no compliran mai.

Ho sento, això ha sigut així una vegada i una altra. Amb el Iak-42, l'accident de Barajas, el metro de València, l'accident de l'Alvia o el desastre del Madrid Arena. Donaria alguna cosa per equivocar-me, perquè les víctimes de l'accident d'avui tinguin un Govern que les empari fins a les últimes conseqüències.

Deixeu-me que abans d'acabar, almenys, pugui reconèixer que sí que tindreu una cosa que per exemple les víctimes de l'accident del Iak-42 no vam tenir: forenses, perquè us donin el vostre mort, el pugueu enterrar.

Notícies relacionades

Institucions i partits guarden un minut de silenci per les víctimes de l'accident de Germanwings

¿Per què el pilot de Germanwings no va avisar de l'emergència?

I després, ho sento, pugueu començar el calvari d'advocats i tribunals simplement per intentar saber la veritat. Això que tanta falta ens fa i que una vegada i una altra sempre han amagat a les víctimes els mal anomenats "governants" d'Espanya.

Perquè, fins avui, si una cosa hem après les víctimes de catàstrofes a Espanya és que, a més de perdre un ésser estimat, afegim el dolor de quedar-nos orfes de l'Estat.