Brussel·les obre un altre front amb Rússia a l'acusar Gazprom d'abús de posició dominant

Una setmana després d'enviar un plec de càrrecs contra la multinacional nord-americana Google, la Comissió Europea torna a la càrrega i ho fa ni més ni menys que contra el gegant de l'energia rus Gazprom, a qui acusa d'abús de posició dominant a l'imposar en els seus contractes en determinats països de la Unió Europea restriccions territorials, inflar els preus del gas rus i condicionar el subministrament a l'assumpció de determinats compromisos relacionats amb les infraestructures.

Brussel·les també denuncia que les clàusules que vinculen els preus del gas als de petroli podrien ser injustes i perjudicar els consumidors europeus. Gazprom té ara 12 setmanes de termini per respondre.

“No tinc cap intenció de polititzar el cas. No és un cas polític i si té alguna cosa en comú (amb Google) és que són casos de competència basats en fets que mostren que, independentment de l'origen o de la companyia, per fer negocis a Europa és necessari complir amb la regulació europea”, ha advertit la comissària de Competència, Margrethe Vestager, molt disposada, diu, a escoltar les al·legacions de la companyia, però insistint a desvincular el cas de la crisi política oberta entre la UE i Rússia a causa de l'annexió de Crimea i la situació a Ucraïna. "El cas es va llançar molt abans del que va passar a Ucraïna", insisteix.

PRÀCTIQUES ANTICOMPETITIVES

Segons la Comissió Europea, les pràctiques anticompetitives de Gazprom estan en marxa des de fa anys i afectarien vuit estats membres: Bulgària, la República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i Polònia. Segons Vestager, l'empresa russa imposa per començar restriccions territorials en els seus acords, impedeix la revenda del gas i obliga els subministradors a utilitzar el gas comprat en un determinat territori, cosa que, segons Brussel·les, impedeix el lliure comerç de gas dins de l'espai econòmic europeu.

A més, en cinc dels països (Bulgària, Estònia, Lituània, Letònia i Polònia) es disposa, diu Vestager, "d'evidències sòlides” que l'empresa russa hauria inflat de forma abusiva els preus imposant una política de tarifes deslleial i cobrant als majoristes preus molt més alts que els costos o els preus de referència de Gazprom, que poden ser fins a un 40% superiors.

PREUS INJUSTOS

Els serveis de la competència, que van llançar la investigació el 31 d'agost del 2012 amb Joaquín Almunia com a responsable després de diverses inspeccions sobre el terreny, sostenen a més que els preus són injustos a causa de les fórmules de tarifació que vinculen els preus del gas en els contractes als del petroli.

Per últim, Brussel·les tem que Gazprom podria estar utilitzant la seva posició dominant a l'obligar els subministradors a Bulgària i Polònia a acceptar compromisos vinculats a les infraestructures de transport de gas no relacionats amb el servei ofert. Dit d'una altra manera, vincularien el subministrament de gas de les inversions en un projecte de gasoducte promogut per l'empresa de bandera russa.

SANCIONS MULTIMILIONÀRIES

Notícies relacionades

Merkel critica el candidat de la CDU per acceptar el vot ultra en una moció

Espanya i el seu principal projecte espacial militar

Com en la resta de casos similars, l'Executiu europeu podria arribar a sancionar Gazprom amb fins al 10% de la facturació anual de l'empresa, cosa que significa una factura multimilionària superior a la que podria infligir a Google si es provés l'abús. Encara que Vestager reconeix que hi va haver converses en el passat, admet que fins ara no han pogut arribar a cap compromís.

“Enviar un plec de càrrecs és un pas més en un llarg procés, així que el que farem ara és donar la paraula a Gazprom perquè es defensi. És aviat per especular sobre solucions eventuals, perquè el cas ha de ser substanciat i provat”, assegura.