La vergonya...

Armènia va commemorar ahir el centenari d'una de les tragèdies més grans del segle XX i la pitjor de les sofertes pel seu poble: les deportacions d'armenis otomans ordenades pel triumvirat que llavors governava un imperi en decadència immers en la primera guerra mundial. Aquests trasllats forçosos, portats a terme per la por que els armenis constituïssin una quinta columna russa per als otomans, van acabar amb la vida del voltant d'un milió d'armenis i van crear una diàspora multitudinària. Una diàspora que ha recordat la fatídica data des d'Alemanya fins als Estats Units, passant per una Turquia que continua negant que el que va passar constituís «un genocidi». De fet, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va reiterar la seva concepció d'aquells fets com un moment de «patiment compartit».

Els presidents de Rússia i França, Vladímir Putin i François Hollande, respectivament, van assistir a la cerimònia celebrada al Memorial de les Víctimes d'Erevan. El cap de l'Estat armeni, Serj Sargsian, va agrair a les delegacions de més de 60 països presents en l'acte el seu «compromís amb els valors humans, perquè no s'ha oblidat res i, cent anys després, ho recordem».

«A Turquia s'han dit paraules importants -va indicar Hollande durant el seu discurs-, però se n'esperen algunes més, perquè aquest patiment compartit es transformi en destí compartit». El seu homòleg rus va anar més enllà: «No hi ha ni hi pot haver justificació per a l'assassinat massiu de gent. Avui estem de dol al costat del poble armeni». Els dos mandataris van contribuir a la formació d'una enorme corona de flors amb l'aportació d'una rosa groga cada un. Tot i això, la flor que es podia veure ahir pels carrers d'Erevan era una de lila amb cinc pètals que simbolitza el record.

També va ser lila el color escollit pels presents en els actes commemoratius celebrats al cor de Turquia, país amb el qual Armènia manté nuls llaços diplomàtics. A Istanbul, milers de persones es van congregar en diversos actes, com un al davant de l'antiga presó que va allotjar les primeres víctimes del genocidi. «És molt difícil expressar els meus sentiments. No tinc paraules per descriure aquest moment», va dir a aquest diari Hovannes Gulchiyan, un francès d'origen armeni, en les celebracions a Istanbul, on ha viatjat per primera vegada en la seva vida. «Els meus avantpassats víctimes del genocidi no tenen tombes davant de les quals recordar-los», va afegir, al mateix temps que va demanar a Turquia que reconegués aquells fets històrics com el que ell considera que van ser: un genocidi.

Notícies relacionades

i la glòria

Armènia commemora el centenari del genocidi

ASSASSINATS / Una mica més tard, en un cementiri armeni d'Istanbul, la tomba de Sevag Balikçi va protagonitzar una altra concentració. El noi, d'orígens armenis otomans, va ser assassinat mentre prestava el servei militar a l'est de Turquia ara fa quatre anys. Els seus pares, visiblement emocionats, van indicar que «el genocidi armeni continua, però ara no de manera massiva, sinó un per un», en referència al destí que va viure el seu fill i, entre d'altres, el periodista turc-armeni Hrant Dink el gener del 2007. Dink va morir a conseqüència dels trets disparats per un ultranacionalista turc.

En una aparent maniobra de contraprogramació, Turquia es va bolcar amb la festa també centenària de la batalla de Gal·lípoli, una victòria sobre els aliats a la Gran Guerra. Per la seva banda, el president nord-americà, Barack Obama, va optar des de Washington per un exercici de malabarisme lingüístic per no posar en perill la seva aliança estratègica amb Turquia i, en un comunicat emès per la Casa Blanca, va recordar els fets com una «massacre», un «fosc episodi històric» i «una de les pitjors atrocitats del segle XX». Ni rastre de genocidi.