El Nepal s'esquerda

L'últim recompte que es va sentir ahir a la nit parlava de més de 1.300 morts. Era el demolidor saldo d'un terratrèmol de 7,9 en l'escala Richter que va convertir el Nepal en un territori de ruïnes, de destrucció, de cossos esclafats. El sisme es va fer notar especialment a l'àrea central del país, entre la capital, Kàtmandu, i la ciutat de Pokhara. També hi va haver víctimes a l'Índia, Bangla Desh, el Tibet i la muntanya de l'Everest, on les allaus van causar estralls. Feia més de 80 anys, des del 1934, que el Nepal no patia una sacsejada tan mortífera.

El Govern nepalès, aclaparat, va declarar l'estat d'emergència a les àrees afectades, i des d'arreu del món van arribar ofertes d'ajuda per a un país empobrit que té 28 milions d'habitants. Milers de persones van passar la nit passada a la intempèrie després d'una sèrie de rèpliques que amenaçaven d'elevar la xifra de víctimes.

El terratrèmol va ensorrar centenars d'edificis, en va destrossar centenars, va obrir esquerdes a les carreteres i va llançar la població fora de les seves cases fetes malbé. El sisme va tombar la torre Dharahara, a Kàtmandu, que data del segle XIX i era patrimoni de la humanitat.

Un portaveu de la policia va dir que la xifra de morts, només al Nepal, havia arribat a 1.341, la meitat dels quals a la vall de Kàtmandu. Es van registrar 36 víctimes mortals més al nord de l'Índia, 12 al Tibet xinès i quatre a Bangla Desh.

Una turista índia, Devyani Pant, va revelar a l'agència Reuters que es trobava en una cafeteria de Kàtmandu amb els seus amics quan «de sobte han començat a tremolar les taules i els quadros de la paret han caigut a terra. He cridat i he corregut cap a fora», va explicar des de la capital. «Ara estem recollint cossos i portant els ferits a les ambulàncies. Acumulem diversos cossos un a sobre de l'altre perquè hi càpiguen».

Al principal hospital de Kàtmandu, els voluntaris van formar cadenes humanes per treure obstacles del camí de les ambulàncies i els ferits. A l'altre costat de la ciutat, especialistes i voluntaris furgaven entre la runa dels edificis destruïts, entre els quals hi havia els antics temples hindús, de fusta.

MUNTANYENCS CATALANS / La primavera és temporada alta per a l'excursionisme i el muntanyisme al Nepal. Uns 300.000 turistes estrangers estan fent senderisme o escalada per tot el país, segons calculen les desbordades autoritats. I el mes d'abril és ideal per intentar pujar l'Everest. Entre el camp base i els que ja anaven muntanya amunt hi havia un miler de persones, entre elles uns 400 estrangers.

Com el muntanyenc aragonès Javier Camacho, que va descriure a Efe la seva experiència. «Primer ha sigut un petit tremolor», va dir. Però el va seguir «un soroll molt gran», i el que va venir després ja va ser «una allau tremenda». Una blanca onada de mort que es va emportar bona part del camp base de l'Everest. Almenys 18 muntanyencs van morir. De molts altres no se'n sabia res.

Al camp base del Makalu, a 5.700 metres, hi havia dos muntanyencs catalans, Núria Picas i Ferran Latorre. Picas va explicar al canal 3/24 que estaven dins de la tenda preparant el material quan la muntanya va tremolar i van començar les allaus de neu i roques. «No sabíem on amagar-nos. Per sort les pedres no han arribat fins aquí».

Notícies relacionades

Moren vuit alpinistes al peu de l'Everest a causa del terratrèmol del Nepal

No hi ha víctimes espanyoles, de moment, a causa del terratrèmol al Nepal

La inestabilitat política i l'escàs progrés econòmic han marcat el Nepal al llarg dels últims anys. Encara no ha sigut capaç de millorar el seu sistema de predicció del temps malgrat que diverses tempestes de neu fora de temporada van matar la tardor passada unes 32 persones al massís de l'Annapurna.

El 2001, el Nepal va ser notícia mundial quan el príncep hereu, Dipendra, va assassinar a trets 10 membres de la seva família, incloent-hi el seu pare, el rei Birendra Shah, abans de suïcidar-se. Una rebel·lió maoista va transformar el regne en una democràcia republicana i va abolir la monarquia el 2008. Encara no disposa d'una Constitució.