LA CRISI GREGA
El Govern grec prepara una amnistia fiscal per als evasors
Els dipòsits a l'estranger gravaran entre el 15% i 20% sense cap sanció
L'Executiu de Tsipras pretén aconseguir amb la mesura més liquiditat
El Govern grec presentarà un projecte de llei per incentivar els seus ciutadans a declarar els dipòsits que mantenen fins ara ocults al fisc a l'estranger, seguint l'estela de l'amnistia fiscal decretada per altres governs europeus, l'últim el de Mariano Rajoy el 2012. L'Executiu d'Alexis Tsipras pretén amb aquesta mesura alleujar en part les necessitats de liquiditat del país, a un pas de la fallida si no aconsegueix ajuda financera addicional per part dels seus creditors internacionals.
«El Govern discutirà un projecte de llei per permetre als ciutadans declarar voluntàriament els seus dipòsits a l'estranger, que estarà inspirat en les pràctiques europees», va anunciar el ministre de Finances, Iannis Varufakis, als mitjans després de reunir-se a Atenes amb representants del Govern suís. La declaració d'aquests dipòsits no suposarà cap sanció per als contribuents que els declarin, que sí que gravaran a un tipus d'entre el 15% i el 20% (a Espanya el gravamen inicial que es va aplicar va ser del 10% , però va anar disminuint al 3% per fer aflorar més diners).
EL CÀSTIG / Si no s'acullen a l'amnistia, els dipositants que hagin evadit les seves obligacions fiscals s'arrisquen, en cas de ser descoberts per les autoritats, a haver de fer front a un gravamen del 46% i al pagament d'una multa per import de fins al 46% dels diners defraudats. L'objectiu del Govern és que el projecte de llei es voti abans del mes de juny, «abans de la firma d'un acord polític» amb Suïssa que facilitarà l'aplicació de la llei
El Govern de Syriza ha fet de la lluita contra l'evasió fiscal una de les seves prioritats. Segons xifres publicades pel diari suís Tages Anzeiger, els bancs suïssos són dipositaris de béns grecs per valor de 1.400 milions d'euros. D'aquests béns, una part serien fons declarats, una altra correspondria a casos de frau fiscal i una altra part serien fons que s'han beneficiat de generoses polítiques fiscals, com és el cas dels armadors grecs, que no tributen.
La fuga de dipòsits de Grècia s'ha accelerat des del 2010, davant el temor que el país acabés sortint de l'euro. Aquesta fuga ha posat greus problemes als bancs del país, amb una supervivència que depèn ara del Banc Central, al qual a més el Banc Central Europeu ha endurit les condicions de finançament.
Suïssa afavoreix l'acord amb Grècia. «Tenim un acord amb la UE sobre informació automàtica que també s'aplicarà en el cas de Grècia», va apuntar el secretari d'Estat suís en matèria d'assumptes financers internacionals, Jacques de Watteville. «Volem recolzar Grècia en aquest esforç», va afegir.
