El malestar social passa factura als laboristes britànics

Un creixement econòmic del 2,8% el 2014 i una taxa d'atur per sota del 6% són indicadors que ja voldrien per a ells països com Grècia, Portugal o la mateixa Espanya. La situació no té punt de comparació. I, malgrat tot, la política d'austeritat i les retallades en els serveis públics que el Govern del conservador David Cameron ha aplicat des del 2010 han fet efecte en bona part de la població.

L'objectiu era reduir el dèficit --6% del Producte Interior Brut (PIB) el 2011 i 5,4% el 2014—a força de retallar la despesa pública. Però el descens ha sigut molt modest i el cost molt elevat: subsidis i prestacions socials, com els de la vivenda, s'han vist severament limitats i serveis bàsics com l'educació o la sanitat han experimentat un evident deteriorament. Tot plegat en un país en el qual augmenten les desigualtats. Els bancs d'aliments, a càrrec de l'Església o de les oenagés, s'han multiplicat.

«Jo crec que les xifres estan fabricades. Aquesta és una zona de classe treballadora; la gent té dificultats, especialment els joves, i els salaris no pugen. El país no es beneficia de la reducció del dèficit; de fet, el dèficit és més elevat que quan els tories van arribar al poder. Cinc anys d'austeritat no han tingut un impacte beneficiós». Qui així s'expressa, amb visible indignació, és Steve, un home que aparenta una cinquantena d'anys i que regenta un popular pub i restaurant al centre de Heywood, una localitat tranquil·la d'uns 30.000 habitants, a 12 quilòmetres al nord de Manchester.

Manchester va ser el bressol de la revolució industrial i la capital mundial del tèxtil. Heywood va créixer a la seva ombra i encara pot apreciar-s'hi la silueta d'un antic molí. Va desenvolupar una febril activitat industrial i minera, alhora que hi floria el comerç del cotó. Però fa dècades que l'urbs i la seva perifèria no són ni l'ombra del que van ser.

EL FEU / Durant 35 anys, la circumscripció electoral de Heywood i Middleton ha sigut un feu laborista inexpugnable. El seu representant al Parlament de Westminster ha sigut sempre un laborista. Però aquest dijous podria saltar la sorpresa.

La crisi afavoreix el populisme i la demagògia. L'euròfob i xenòfob Partit de la Independència (UKIP) centra els seus esforços en un grapat reduït de circumscripcions on sap que té possibilitats, encara que cap certesa, d'alçar-se amb el triomf. Una és Heywood i Middleton. Els laboristes ja hi van tenir l'any passat un bon ensurt. El diputat per aquell districte, Jim Dobbin, va morir inesperadament el 2014 i es va celebrar una elecció parcial per dirimir l'escó. La candidata laborista, Liz McInnes, va resultar elegida però l'aspirant de l'UKIP, John Bickley, li va trepitjar els talons i va perdre per només 617 vots.

Dijous McInnes i Bickley tornaran a enfrontar-se, amb els candidats dels altres partits reduïts al paper de comparses. El pols és significatiu perquè es considera emblemàtic del descontentament d'una bona part de l'electorat tradicional laborista. Molts culpen també indirectament de les retallades el partit que ara lidera Ed Milliband per haver endeutat el país durant els 13 anys (de 1997 al 2010) en què va estar al poder.

Però no tothom hi està d'acord. «Jo no crec que el que passa ara sigui culpa dels laboristes. Thatcher ja va destruir tot el que hi havia aquí», afirma David, un mariner de 67 ja retirat. Pel que fa a l'UKIP afirma que «són uns feixistes, però molta gent els votarà».

Notícies relacionades

L'audiència britànica critica els líders en l'últim debat

El Regne Unit, dimensió desconeguda

De l'embolic sempre hi ha qui en treu profit. La seu de campanya de l'UKIP a Heywood exhibeix als cartells electorals eslògans com «els laboristes han traït la teva confiança» o fins i tot «els laboristes han traït la classe treballadora». Farage argumenta també que si el Govern no regalés milions de lliures a la Unió Europea i a la cooperació internacional no caldria retallar serveis socials.

Amb 67 anys, Bickley sembla qualsevol cosa menys un radical o un exaltat. És un home afable i transmet el seu discurs pausadament. Procedeix d'una família treballadora, amb tendència al laborisme. No té inconvenient a atendre en diumenge la periodista estrangera. Argumenta que bona part dels dirigents dels partits tradicionals «estan desconnectats de la realitat» perquè «mai han hagut de guanyar-se un salari». Quan se'l titlla de populista replica: «No veig res dolent en el populisme». Acusa els laboristes d'haver creat «una cultura de la dependència». «Gent amb bons salaris rebia ajudes de l'Estat, com el subsidi per fill». De Cameron i els tories diu ja no saber què defensen. Admet que «són temps durs» però afegeix que els laboristes usen, per conveniència política, «una retòrica exagerada sobre l'austeritat», no comparable a la d'altres països europeus.