David Cameron, penjant d'un fil

El primer ministre britànic, David Cameron, és el líder més popular del Regne Unit i el que compta amb més confiança en termes econòmics després d'aconseguir revifar l'economia britànica. Però tant si guanya com si perd en les disputades eleccions del 7 de maig, la seva carrera s'aguanta per un fil.

Si perd, serà instantani. I fins i tot si guanya però no aconsegueix una majoria absoluta, que segons les enquestes quedarà lluny per a tots els partits, es podria enfrontar a un desafiament de lideratge des de dins del Partit Conservador, famós per la seva poca compassió.

ORIGEN PRIVILEGIAT

Descendent del rei Guillem IV, Cameron, que va arribar al poder gràcies a una coalició amb el Partit Liberal Demòcrata el 2010, va dir que volia servir cinc anys més per acabar la seva tasca d'arreglar l'economia. El polític conservador també planeja celebrar un referèndum sobre la pertinença a la Unió Europea, que espera que alleugi l'angoixa euroescèptica del seu país i el seu partit.

Però si no aconsegueix la victòria dels conservadors amb la seva primera majoria absoluta en 23 anys, Cameron ho podria tenir difícil per esgotar la legislatura. Les enquestes mostren que als votants els agrada, i Cameron, de 48 anys, té un historial privilegiat. Fill d'un adinerat corredor de borsa, va viure a l'exclusiu internat per a nois d'Eton College, va estudiar a la Universitat d'Oxford i es va casar amb Samanta Cameron, una dona que també té ascendència reial, de Carles II d'Anglaterra.

En un país extremadament en sintonia amb les classes socials, alguns britànics li retreuen el seu perfil acomodat. Un dels seus propis companys de partit una vegada es va referir al 'premier' britànic i el seu ministre de finances com "dos nens 'pijos' que no saben el preu de la llet". Parlamentaris de l'oposició i part dels mitjans de comunicació l'han comparat amb Flashman, un anti heroi de ficció de classe alta del segle XIX.

El seu princiapl punt a favor és que va va fer sortir el Regne Unit d'una profunda recessió per després proporcionar-li una de les taxes de creixement més altes del món. Però la millora econòmica a penes ha repercutit en els salaris, cosa que fa pensar a molts votants que la recuperació no els ha beneficiat.

FRACÀS SOCIAL

Potser una de les debilitats més grans de Cameron és haver fracassat a canviar la percepció social del Partit Conservador. Quan els laboristes de Tony Blair els van vèncer en tres eleccions consecutives, els conservadors van témer que la derrota fos el resultat de ser indiferent als pobres, pròxims a les grans empreses i intolerants amb els homosexuals i les minories ètniques.

Notícies relacionades

El malestar social passa factura als laboristes britànics

Farage rebaixa les expectatives

Cameron ha volgut canviar això. En els seus anys al capdavant del Govern, ha legalitzat el matrimoni gai, ha augmentat l'ajuda en cooperació internacional i ha designat la primera dona musulmana en un gabinet al Regne Unit.

Aquests esforços semblen haver quedat en no res després d'heretar el dèficit pressupostari més alt des de la segona guerra mundial. Cameron ha impulsat les retallades socials per pal·liar el dèficit, cosa que des de l'oposició s'ha utilitzat per criticar que els més vulnerables estaven pagant els errors dels grans banquers.