L'únic sortit de les urnes

El primer president egipci escollit democràticament va ser només un any al poder. Mohammad Mursi, nascut a Al-Adwah, al delta del Nil, el 1951, va vèncer en una renyida segona volta les eleccions del juny del 2012. El seu rival era Ahmad Xafiq, exprimer ministre del president Hosni Mubàrak, enderrocat per la revolució del 2011.

Mursi, que pertanyia als Germans Musulmans i presidia la seva formació, el Partit Llibertat i Justícia (PLJ), va aglutinar el vot islamista i el de molts que temien la victòria d'una figura de l'antic règim. A l'arribar al poder, va deixar la Germandat i el PLJ i va dir que era «el president de tots els egipcis».

La candidatura de Mursi -poc carismàtic, però bon orador- no estava prevista, però va arribar a les presidencials perquè el que hvia de ser candidat de la Germandat, Khairat al-Xater, va ser desqualificat.

Senzill i religiós

Casat i pare de quatre fills, Mursi va estudiar enginyeria al Caire i després als EUA. Quan va tornar a Egipte, va ser nomenat cap d'Enginyeria de la Universitat de Zagazig. Políticament es va formar i va créixer a les files dels Germans Musulmans, va formar part del seu consell consultiu i va ser diputat del bloc islamista com a independent (2000-2005). El 2006 va ser empresonat sis mesos per haver recolzat les manifestacions de jutges reformistes.

De tarannà senzill i molt religiós, Mursi va connectar amb una part de la societat pel seu origen humil. Les seves primeres decisions, com apartar la cúpula militar que va gestionar el país després de la caiguda de Mubàrak, van ser ben acollides, però no es va saber guanyar alguns sectors. Els seus detractors l'acusaven de permetre als islamistes monopolitzar l'escena política i el poder, gestionar malament l'economia i fracassar a respondre les demandes de la revolució: drets i justícia social.

Les primeres protestes contra Mursi van arribar el novembre del 2012, quan va blindar els seus poders davant la justícia fins a l'entrada en vigor d'una nova Constitució. L'oposició el va qualificar de «nou faraó». El malestar va anar creixent i l'enuig d'una gran part de la població va esclatar en les protestes massives del 30 de juny del 2013. Mursi va intentar calmar els ànims i va admetre «haver comès molts errors».

 

Notícies relacionades

L'expresident egipci Mohammad Mursi, condemnat a mort

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Però el seu mea culpa no el va ajudar i el 3 de juliol els militars, liderats pel general Abdul-Fatah al-Sissi, avui president d'Egipte, el van derrocar. Mursi reivindica des de la presó que és el legítim president i ha advertit que el país no serà estable «fins que s'elimini el cop militar».