Els grecs es planten

«Per primera vegada en cinc anys em sento orgullosa de ser grega». Amb un grup d'amigues, Katerina Gardouni havia anat ahir a la nit a la plaça Syntagma, al davant del Parlament grec, per celebrar amb càntics i balls, fins ben entrada la matinada, el massiu rebuig dels votants als plans de rescat plantejats pels creditors. I les seves paraules, carregades de grans dosis d'orgull, semblaven resumir l'ànim majoritari amb què els ciutadans grecs es van presentar ahir a la seva cita amb les urnes.

Perquè amb gairebé el 100% dels sufragis escrutats, el rebuig a les condicions de rescat oferts pel Fons Monetari Internacional (FMI) i la UE va aconseguir un 61% dels vots, més de 20 punts per sobre dels que van dipositar la papereta a favor del sí. Les prediccions que havien realitzat molts observadors en la vigília, que parlaven d'un resultat molt ajustat i un país partit en dos, es van convertir en foc d'encenalls quan van començar a difondre's els primers resultats. L'electorat del país hel·lè, fastiguejat, humiliat i exhaust després d'un lustre de retallades en què s'ha reduït en un 30% la mida de la seva economia, ha volgut enviar un potent senyal de suport a l'Executiu esquerrà de Syriza en el seu pols amb Brussel·les.

El resultat del referèndum fa entrar Grècia en aigües desconegudes. Després d'haver-se convertit, dimarts, en la primera nació industrialitzada a incórrer en l'impagament d'un venciment de deute a l'FMI, amb els bancs tancats i en respiració assistida gràcies a les injeccions de liquiditat procedents del Banc Central Europeu, a més a més de restriccions monetàries en les retirades d'efectiu als caixers automàtics decretades pel Govern, les pròximes hores seran crucials per determinar el rumb que seguiran els esdeveniments. De moment, el ministre de Finances, Iannis Varufakis, tenia previst reunir-se ahir a la nit mateix amb els principals banquers del país i amb el Ministre d'Estat amb una sola prioritat: «restaurar la liquiditat» a la banca.

Les autoritats gregues van sol·licitar ahir mateix al BCE que incrementi la línia de crèdit d'emergència que manté els bancs del país, i per això està convocada una reunió per teleconferència. El resultat d'aquesta reuninó donarà una primera pista de la resposta que pretenen donar la Unió Europea al resultat del referèndum grec.

TRIOMF DE TSIPRAS I VARUFAKIS / Els dos triomfadors de la jornada d'ahir són clarament Alexis Tsipras, primer ministre grec, i Iannis Varufakis, ministre d'Economia i Finances. Aquest últim havia elevat el to de les seves acusacions en els últims dies als seus oponents a la taula de negociació, i els arribava a acusar de «practicar el terrorisme». Ahir, en canvi, va oferir una mà estesa als negociadors europeus en les seves primeres declaracions després de fer-se públic el triomf del no.

En termes semblants es va expressar Tsipras en una al·locució per televisió. «Sóc conscient que no m'heu donat un mandat de trencar amb Europa, sinó de reforçar la nostra posició negociadora». L'intercanvi d'acusacions i retrets durant aquesta tensa setmana per a Grècia farà, sens dubte, molt complicades la recuperació de la confiança per a un eventual reinici de la negociació, si és que n'hi ha.

Notícies relacionades

Tsipras: «S'ha escrit una pàgina brillant en la història d'Europa»

Varufakis presenta la dimissió

Preparant les pròximes etapes en l'estira-i-arronsa amb els socis europeus, ahir ja es va filtrar a la premsa que Tsipras havia parlat per telèfon amb el president francès François Hollande, partidari d'una línia d'actuació amb Grècia molt més assossegada que la cancellera alemanya. Fins i tot Berlín, però, havia donat mostres de suavitzar la seva fèrria posició durant el cap de setmana, després que el ministre de Finances alemany, el falcó Wolfgang Schaüble, declarés a The Guardian que no es podia deixar Grècia «a l'estacada» en el cas que el resultat del referèndum fos negatiu.

Això sí, l'amplitud de la victòria dels postulats de Tsipras va desarborar completament l'oposició proeuropea a Grècia, en especial el partit conservador Nova Democràcia d'Andonis Samaràs. Aquest, convertit en el cap visible de la campanya a favor del sí, va dimitir quan es van difondre els resultats.