Una UE perplexa cita els líders a una cimera extraordinària

La política a Grècia segurament no tornarà a ser la mateixa després de l'incontestable rebuig dels grecs a la proposta de reformes plantejada pels creditors institucionals, però probablement tampoc a l'eurozona i d'aquí ve la urgència amb què el president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, van anunciar ahir una reunió d'emergència per a aquesta mateixa tarda a l'Elisi. L'objectiu: analitzar les conseqüències de la consulta i marcar de nou el rumb davant una possible negociació que Atenes vol reobrir immediatament.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va convocar ahir una eurocimera de caps d'estat i de Govern extraordinària per a aquest dimarts a la tarda mentre que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va iniciar ahir els contactes al més alt nivell polític amb la resta de països de la zona euro, va anunciar que celebrarà avui al matí una teleconferència en què participaran Tusk, Mario Draghi (Banc Central Europeu) i Jeroen Dijsselbloem (Eurogrup).

El sentiment generalitzat a la UE era ahir de perplexitat i preocupació. «Si aquests resultats es confirmen llavors Grècia només té un camí a prendre: deixar la zona euro», va advertir amb duresa la primera ministra de Polònia, Ewa Kopacz. La primera veu que es va sentir des del Govern alemany després que es coneguessin els resultats de l'escrutini va ser la del líder del Partit Socialdemòcrata (SPD), Sigmar Gabriel, i ministre d'Economia, que va considerar que l'Executiu d'Atenes «ha trencat els últims ponts» que podien portar a un compromís entre Europa i Grècia.

ARQUES BUIDES / El president de l'Eurocambra, Martin Schulz, va recordar que la pilota està de nou a Atenes i que és el seu govern qui ha de convèncer la resta de països de la zona euro de negociar de nou. «Espero que el govern presenti propostes constructives en les pròximes hores que facin possible una renegociació. Si no, entrarem en temps molt difícils», va alertar a través d'una declaració televisada. «Els 18 membres de l'eurozona estaven d'acord amb propostes a les quals els grecs han dit no, 18 governs i parlaments que també són democràtics i que tenen una altra opinió». Schulz va deixar caure fins i tot que en la reunió de demà a Brussel·les hauria de sortir «un programa d'ajuda humanitària per a Grècia». «Els ciutadans ordinaris, pensionistes, els malalts o els nens a les guarderies no poden pagar un preu per la dramàtica situació a la qual els ha portat el seu Govern».

Notícies relacionades

Tsipras: «S'ha escrit una pàgina brillant en la història d'Europa»

Varufakis presenta la dimissió

El problema més urgent a què s'enfronta Atenes és la falta de liquiditat que amenaça de portar els bancs i el país a la bancarrota. Per això es mira també amb gran expectació cap a la reunió que mantindrà avui a Frankfurt el consell de govern del Banc Central Europeu. Malgrat el corralito i el control de capitals decretat, les entitats hel·lenes han seguit buidant-se i quedaven divendres, segons la patronal bancària grega, uns 1.000 milions. Cosa que significa que la trobada és clau.

Si el BCE eleva la liquiditat, tal com ha demanat Atenes, Grècia evitarà la bancarrota dels seus bancs i guanyarà temps per convèncer els seus socis que és necessari tornar a negociar com més aviat millor. El més probable és que Draghi opti per mantenir l'ELA congelada fins a escoltar el senyal polític de París i de la reunió del grup de treball de la zona euro -amb els números dos dels ministeris d'economia i finances- que té previst mantenir aquesta tarda.