El meu guia Khaled

Tanco els ulls i encara el puc veure  passejant entre les ruïnes de Palmira, cridant l'atenció sobre algun detall que ens pogués passar per alt. L'arqueòleg Khaled al-Assad era un home afable, d'aspecte tranquil i formes antigues, que s'apassionava al parlar de la restauració d'unes ruïnes que meravellen el món. L'Estat Islàmic l'ha degollat a la seva estimada Palmira i ha deixat el seu cos penjant d'una de les columnes que ell va ajudar a recuperar. Tenia 82 anys i el seu gran error va ser voler protegir les ruïnes i no pensar com els fanàtics.

Entre els anys 1964 i 2006 Khaled al-Assad va ser director de les excavacions de Palmira. Ja jubilat, l'any 2009 ens va acompanyar, a un petit grup de periodistes, a una visita per les ruïnes que es va convertir en una vibrant lliçó d'història.Al-Assadconeixia tots els secrets de Palmira, perquè estimava aquest lloc al qual va dedicar pràcticament tota la seva vida.

«Si mires fotos antigues -recordo que va comentar a l'impressionant temple de Bel- et semblarà mentida que aquest sigui el mateix lloc. Abans, les dunes del desert cobrien bona part del jaciment. Als anys 60 vam començar a aixecar les columnes caigudes. Van ser en total unes 300, i no va ser una feina fàcil. Trigàvem sis dies a posar en peu cada columna. Va ser un treball lent i minuciós, però va valer la pena». Khaled al-Assad, un dels pioners de l'arqueologia a Síria, estava orgullós d'haver contribuït a recuperar Palmira, ciutat del desert elogiada pels grans viatgers del segle XIX.

El recinte de les ruïnes ocupa dotze quilòmetres quadrats, amb una llarga avinguda de 1.200 metres flanquejada de columnes i arcs monumentals, diversos temples, l'àgora, el teatre i els banys. Al seu voltant, la sorra del desert subratlla la bellesa de Palmira. Des del segon mil·lenni abans de Crist es tenen notícies de Palmira, una ciutat que va jugar un paper bàsic en l'època de les caravanes de la Ruta de la Seda. Entre els anys 268 i 272 va ser la capital de l'imperi de Palmira, fins que els romans van derrotar la reina Zenòbia i van arrasar la ciutat. Uns anys després, l'emperador Dioclecià la va reconstruir, però amb dimensions més reduïdes.

La UNESCO va declarar Palmira Patrimoni de la Humanitat el 1980, i més recentment, el 2013, va alertar del perill que corrien les ruïnes per culpa de la guerra de Síria. Quan el 21 de maig passat els combatents de l'Estat Islàmic van conquistar la ciutat, l'alerta es va accentuar. Pocs dies després, els gihadistes van decapitar una vintena d'opositors en un acte públic al teatre de Palmira.

Segons sembla, a Khaled al-Assad li van aconsellar que abandonés Palmira poc abans de l'arribada de l'Estat Islàmic, però ell s'hi va negar: volia quedar-se per protegir les ruïnes. Els militants, però, el van detenir i, segons algunes versions, l'han estat interrogant perquè revelés on havien ocultat els tresors de Palmira per salvar-los de la destrucció. Al negar-se a informar, el van decapitar dimarts passat.

Interès turístic

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

«Al temple de Bel van arribar a viure-hi unes 300 persones fa més de 50 anys», explicava Khaled al-Assad el 2009. «Ho havien saquejat tot, però vam traslladar les famílies a la ciutat i va començar la lenta restauració. Per sort, el temple ara està molt més visible. Fa 40 anys no venia ningú a visitar les ruïnes, però, afortunadament, en els últims anys el turisme s'interessa per les ruïnes».

Però l'afluència de turistes es va aturar a partir de la primavera del 2011, quan va esclatar la guerra civil a Síria. En els mesos següents van arribar les males notícies del saqueig de les ruïnes i del museu adjacent. L'ocupació de Palmira el maig passat per part de l'Estat Islàmic va fer témer que el pitjor encara no havia arribat. Per desgràcia, l'assassinat de l'arqueòleg Khaled al-Assad ho confirma: la barbàrie s'ha apoderat de Palmira.