«Per fi sóc a casa»

Quan Rabiï Hajouk va fugir de la guerra civil del seu país no va partir cap al país que ara anomena casa seva. I després d'una agònica primera part de viatge, no s'esperava que el tram final li resultés tan agradable.

El principi d'aquest relat té lloc a l'Aràbia Saudita, on es va dirigir per unir-se als seus germans després que casa seva, a Homs, Síria, fos destruïda. Hajouk va treballar durant un any i mig com a enginyer elèctric, però va acabar sent víctima de la policia religiosa. «No em sentia segur», va dir.

La decisió de marxar a Alemanya per trobar la seva germana no va ser fàcil. Entre els centenars de milers de persones que han buscat refugi i una vida millor a la UE aquest any, milers han mort, en barques bolcades o camions segellats. I ho sabia. Hajouk ja havia suportat un mes de privacions, va dir a Reuters dimarts des del telèfon mòbil alemany que es va comprar quan va arribar al seu destí.

A la porta de Schengen, ell i els seus companys de viatge, cinc dones i sis homes, van optar per colar-se per la tanca de filferro de pues que Hongria ha erigit a la seva frontera amb Sèrbia, així evitaven haver de donar les empremtes digitals als funcionaris hongaresos.

Esperar taxis

«Després vam córrer pels camps de blat de moro i vam intentar esquivar els cotxes de policia. Vam trobar dos contrabandistes, una dona amb el seu germà adolescent, que va prometre dur-nos a Budapest per 200 euros cada un. Ens van dir que ens esperéssim i van anar a buscar taxis. Vam esperar-los mitja hora. Quan van arribar vam córrer, però algú d'un cotxe que passava va alertar la policia, que va venir i ens va agafar».

Després d'incloure els arrestats al registre, la policia va dur Hajouk, de 29 anys, i els seus amics a un camp a prop de Szeged, al costat de la frontera sud d'Hongria. Els dos dies que van passar allà van ser el moment més delicat de la singladura. «El lloc era ple de gom a gom. Era brut i no se'ns permetia sortir; no hi havia cap lloc per dormir, feia fred a la nit i ens cremàvem durant el dia. Les racions de menjar eren molt escasses, les d'aigua també, i no se'ns permetia comprar més».

 

En aquell lloc va ser on es van assabentar de la troballa de 71 immigrants morts en una furgoneta a Àustria. «Va ser molt inquietant. Estàvem acostumats a drames, però mai ens succeïa res». Finalment, autobusos de la policia els van escortar fins a Budapest. Els  van portar a una estació de tren i se'ls va demanar que s'esperessin.

A l'estació de Keleti centenars d'emigrants dormien sobre el paviment, a la vista dels passatgers que anaven i venien. El grup de Hajouk va trobar un hotel que els va llogar unes habitacions sense demanar documentació. «Vam recuperar l'energia. Vam dormir moltes hores, ens vam banyar en aigua calenta i ens vam canviar de roba. Va ser felicitat pura», va relatar.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

No van poder comprar bitllets de tren cap a Alemanya perquè no tenien visat. Van acabar per pagar a un contrabandista 500 euros, que els va deixar en el primer poble alemany, a la carretera. Hajouk es va acomiadar del grup i es va quedar sol per primer cop en un mes. Va pujar en un tren a Munic. Després en un altre a Stuttgart i en un tercer a Karlsruhe, i finalment a Heidelberg, on es va reunir amb la seva germana.

«Vaig anar en primera classe, per compensar el que havia passat. Em vaig comprar una cervesa i va ser un viatge molt agradable. Vaig fer vídeos. Alemanya és el país més bonic que he vist mai. És el meu nou país. És casa meva».