«La crisi seguirà mentre duri la guerra a Síria»

 Ömer Önhon. Ambaixador de Turquia a Espanya.

Ömer Önhon.

Ömer Önhon.

2
Es llegeix en minuts
MARTÍ BENACH / BARCELONA

Ömer Öhnon (París, 1960), ambaixador de Turquia a Madrid des del setembre del 2014, ocupava el càrrec a Damasc quan va esclatar la revolta siriana el 2011. Va abandonar Síria l'any següent quan els dos països van trencar relacions. Quatre anys després, considera que ha arribat el moment d'acabar amb una guerra que ja ha provocat 300.000 morts i milions de refugiats i desplaçats.

-¿És possible negociar ara amb el president sirià, Baixar al-Assad, com alguns dirigents suggereixen?

 

-S'hauria de recordar com va esclatar el conflicte. Va començar amb protestes legítimes i pacífiques. Assad hi podria haver respost de forma intel·ligent i civilitzada, però va escollir reprimir la gent amb la força bruta. Després van sorgir grups radicals com l'ISIS, incentivats per cert pel règim, que així podia dir que lluitava contra el terror. Però no podem oblidar la tragèdia humana: milions de persones desplaçades, centenars de milers de cases destruïdes. És una verdadera tragèdia, causada pel règim sirià. Assad no és la solució, és la font del problema. Dir que es pot negociar amb ell no em sembla gaire realista.

-Rússia manté que Assad està disposat a compartir el poder amb una «oposició sana».

-Al final serà qüestió de compartir el poder de forma apropiada. Però sabem que el règim d'Assad ha dit el mateix en moltes altres ocasions, i mai ho ha complert. Sempre ha fet declaracions per calmar la comunitat internacional, així que no estic gaire segur que ens haguem de creure aquestes paraules.

-Turquia acull el nombre més important de refugiats del món. ¿Com pot atendre tantes persones?

-Amb moltes dificultats, però no podem donar-los l'esquena. És el nostre deure humanitari. Fa anys que vam decidir ajudar els que fugen de la guerra. Avui acollim 1,8 milions de sirians i 200.000 iraquians. Hem gastat 6.500 milions de dòlars i només n'hem rebut 320 d'ajuda internacional. Però seguirem ajudant, encara que sigui un problema de tothom, com veiem aquests dies a Europa. Quan han començat a arribar refugiats al seu territori, els europeus s'han adonat de la urgència del problema.

-El primer ministre turc, Ahmed Davutoglu, ha titllat de «ridícula» la quantitat de refugiats acceptats per la UE, i aquesta, de «fortalesa cristiana». ¿Està d'acord amb ell?

 

-No es tracta d'estar-hi d'acord o no, però si un primer ministre d'un país de la UE diu que, a més de totes les dificultats, aquests refugiats no són cristians i són una amenaça per a la seva cultura cristiana, si aquesta és la perspectiva amb què s'aborda aquesta tragèdia humanitària, en fi, la declaració parla per si mateixa. Em sembla increïble, crec que aquesta classe de pensament no pertany al segle XXI. Però em fa feliç constatar també que molta gent a Europa no hi està d'acord.

-¿Quin consell donaria als europeus per afrontar la crisi migratòria?

-La cooperació internacional és essencial. Sense enfocament comú serà molt difícil afrontar aquesta tragèdia. Després, s'ha d'entendre que qualsevol mesura sempre serà temporal. Necessitem una solució permanent, que passi per posar fi al bany de sang a Síria i trobar una solució política real i viable.

Notícies relacionades

-¿Creu que hi hauria d'haver una intervenció internacional a Síria?

-Jo no faria servir aquesta paraula, però és hora que l'ONU i el Consell de Seguretat adoptin solucions reals. Sense aquestes, el problema principal i els col·laterals que crea no s'acabaran. La comunitat internacional ha d'adoptar una posició ferma.