Santos i les FARC es donen sis mesos per aconseguir la pau definitiva

“Com a molt tard aquell dia –exactament d'aquí sis mesos– estarem dient l'adéu definitiu a l'última i més llarga guerra de Colòmbia, i no només de Colòmbia, sinó de tot Amèrica”. Les paraules del president Juan Manuel Santos resumeixen la transcendència dels acords aconseguits amb les FARC a l'Havana per posar final a un conflicte de mig segle, milers de víctimes fatals i milions de desplaçats. Els diaris colombians no han dubtat a qualificar d'històrica la reunió a la capital cubana, que ja té la seva fotografia simbòlica: el moment en què Santos i Rodrigo Londoño Echeverry, àlies 'Timochenko',  el cap de les FARC, es donen les mans, totes dues aguantades per Raúl Castro. “La pau a Colòmbia no només és possible, sinó indispensable (…). S'ha avançat molt, encara queden dificultats enormes que seran vençudes”, ha dit el mandatari amfitrió.

El dia clau és el 23 de març del 2016 i s'ha fixat en el calendari com a data límit per tancar les negociacions. El pas audaç s'ha fet després que les parts arribessin a un consens en la manera com s'impartirà justícia. També  s'ha pactat que la guerrilla començarà a deixar les armes com a molt tard al cap de 60 dies després de la firma de l'acord final. El document conjunt consigna que la conversió de les FARC “en un moviment polític legal és un objectiu compartit, que comptarà amb tot el suport del Govern en els termes que s'acordin”.

L'OBSTACLE MÉS DIFÍCIL

El Govern i la insurgència han coincidit des del 2013 en qüestions com l'agrària, la futura participació de les FARC en la vida política i el narcotràfic. Però el problema de les víctimes i les maneres de reparar-les ha posat a prova el procés de pau. Santos ho ha definit com l'assumpte “més difícil i més complex”. Però l'obstacle s'ha pogut resoldre al crear una “Jurisdicció Especial per a la Pau”, que respectarà la institucionalitat, el dret nacional i internacional. “És una jurisdicció que busca, abans que res, la satisfacció dels drets de les víctimes --en particular el dret a la justícia--, però també els seus drets a la veritat, a la reparació i a la no repetició”, ha assenyalat Santos. Segons el president, “aquesta és la primera vegada que un Govern i un grup armat il·legal creen un sistema de rendició de comptes davant un tribunal nacional per la comissió de crims internacionals i altres delictes greus”. 

Timochenko ha remarcat que aquest esquema judicial s'ha dissenyat “per a tots els involucrats en el conflicte i no solament per a una de les parts”. En efecte, el tribunal jutjarà i sancionarà els responsables dels delictes més greus i representatius, tant si són insurgents com “agents de l'Estat”.

AMNISTIES I INDULTS

Existirà la prerrogativa institucional per atorgar amnisties o indults per als delictes polítics i els seus connexos. No hi haurà beneficis per als involucrats en crims de lesa humanitat, segrestos, execucions extrajudicials, desplaçaments forçats, desaparicions, tortura, violència sexual i el reclutament de menors. Les penes que s'aplicaran oscil·laran entre els cinc i vuit anys per als que reconeguin les seves responsabilitats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

“S'aconsegueix l'objectiu que ens hem traçat des d'un principi: una pau sense impunitat”, ha subratllat Santos. El mandatari ha recordat que l'acord haurà de ser aprovat per la societat en una consulta. “Vostès hi tenen última paraula”, ha dit als colombians, des de l'Havana. Timochenko ha insistit que, en les qüestions immediates, s'han d'avançar esforços per al cessament bilateral del foc.

REPERCUSSIONS PELS ACORDS

Com es podia esperar, l'exmandatari Álvaro Uribe, executor entre els 2002 i el 2010 d'una intensa política contrainsurgent, ha criticat durament l'acord de l'Havana i ha acusat l'actual Govern d'acceptar “que delinqüents responsables d'atrocitats no vagin a la presó a condició de confessar les seves responsabilitats”. Al seu torn, ha deplorat que l'Estat hagi acceptat aplicar mecanismes de justícia similars a guerrillers i a les Forces Armades. Per la seva banda, César Gaviria, que va governar entre el 1990 i el 1994, ha qualificat d'“equilibrat” a l'acord. Segons el seu criteri, “és molt clar” que seran castigats els delictes de guerra i lesa humanitat.