Un Estat en entredit

La nit d’Iguala segueix sent negra. Encara és incert el destí dels 43 estudiants de l’Escola Normal d’Ayotzinapa, aspirants a mestres rurals que fa un any van ser víctimes d’una desaparició forçada, després de tres hores d’atacs policials que van deixar sis morts i mig centenar de ferits en els carrers d’aquella ciutat de l’estat mexicà de Guerrero. A la infàmia ha seguit un any de falsedats oficials, un descrèdit que arriba fins al president, Enrique Peña. Supervivent de la matança, Omar García, que viu diàriament el «dolor indescriptible dels pares», diu: «Per a nosaltres, la nit del 26 de setembre no s’ha acabat».

Encara que «segueix la incertesa», com assenyala Omar, els normalistes d’Ayotzinapa i les famílies dels seus companys desapareguts han rebut «una llum d’esperança per mantenir la seva recerca», afirma Felipe de la Cruz, portaveu dels pares. Una llum que sobre les tenebres de la investigació i la justícia mexicanes han hagut d’encendre els cinc investigadors del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI). El mig miler de pàgines del seu Informe Ayotzinapa, resultat de mig any d’intens treball, tira per terra la versió oficial que el llavors fiscal general, Jesús Murillo, va arribar a presentar com «la veritat històrica» del que va passar aquella nit.

«La veritat fa mal, però encara fa més mal la mentida i no saber què va passar», diu Carlos Beristain, metge espanyol bregat en exhumacions i membre d’aquell grup d’experts enviat a Mèxic per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Al revés que el Govern, el GIEI va prioritzar l’atenció dels pares i va defensar que el seu primer dret com a víctimes és «conèixer la veritat». L’informe obre una finestra a aquesta veritat, encara que també s’entreveu després de la seva lectura com de lluny que pot estar la justícia. Sobretot perquè apunta a institucions sagrades al país i demana que s’investigui si el que va desfermar la cacera dels normalistes va ser que un dels cinc autobusos perseguits portava un carregament d’heroïna.

«Els atacs mostren que l’objectiu de l’acció va estar dirigit a no deixar sortir els autobusos d’Iguala, a acabar amb qualsevol possibilitat de fugida», assenyalen els experts estrangers. Demanen «investigar com a línia prioritària del desencadenament de l’agressió contra els normalistes el mòbil del trasllat d’estupefaents». L’ocupació d’autobusos per part dels estudiants, que després d’haver accedit als busos es disposaven a anar cap a la capital, «podria haver-se barrejat amb l’existència de drogues» en un d’ells.

L’Informe Ayotzinapa confirma que, «a més a més dels policies municipals d’Iguala i Cocula que van ser els agressors directes», als dos llocs on van acabar detinguts i desapareguts els joves «hi va haver presència d’agents de l’Exèrcit, així com de la policia federal i la ministerial», dependent de la Fiscalia. Els soldats van visitar la comissaria buscant-hi normalistes detinguts i l’hospital on es va refugiar un grup de supervivents amb un ferit greu. També van resguardar les escenes en les quals van morir dos normalistes i el lloc en què va aparèixer, torturat i escorxat, el cos d’un tercer, Julio Mondragón.

Els atacs van durar gairebé tres hores –un total de nou– a trets, cops i pallisses «per part de policies municipals i altres agressors», contra els estudiants «i també contra l’equip de futbol dels Avispones i diversos vehicles». Però des de tres hores abans, ressalten els experts –és

a dir, des que van sortir de la seva escola d’Ayotzinapa per demanar diners i aconseguir diversos vehicles amb els quals poder viatjar a la capital i participar en els actes en memòria de la matança estudiantil de Tlatelolco del 1968–, els joves van ser monitorats i vigilats per «la policia estatal, la federal i l’Exèrcit». 

Bloqueig militar

Els experts no van poder entrevistar-se amb membres del 27è batalló de l’Exèrcit, amb seu a Iguala, perquè, segons les inapel·lables paraules del general Arturo Vallarta, al comandament de la regió militar, això «violaria els drets fonamentals dels militars, ja que els col·locaria en la incertesa i la vulnerabilitat jurídica». Però també aquests dies han sortit a la llum les declaracions davant la Fiscalia dels comandaments i 34 membres més d’aquell batalló: confessen que van conèixer «en temps real totes les agressions» i que dos esquadrons i militars vestits de civil van presenciar, si més no, la nit d’Iguala.

El GIEI assenyala que, amb diferents policies, escenaris i atacs en diferents moments amb una vintena de patrulles, hi devia haver «un nivell de coordinació central que va donar les ordres». El conductor d’un dels busos explica que va ser «portat a una casa de seguretat al centre d’Iguala i presentat davant un home que dirigia l’operatiu o bé prenia decisions sobre els detinguts». Els experts diuen que això «assenyala una estructura de comandament amb coordinació operativa». I que aquest testimoni suggereix que «mentre no es prenia la decisió de què fer amb els xòfers, l’objectiu de l’acció es dirigia contra els normalistes».

«A Iguala s’han ocupat autobusos, però mai havíem rebut aquest tipus d’agressivitat. Era com si fóssim els pitjors delinqüents que ens mereixéssim la mort. Crec que a un narcotraficant o a un sicari el tracten millor». Aquestes paraules, d’un supervivent, van orientar els experts. Tant com la desaparició, física i de qualsevol investigació, d’un dels cinc vehicles que van ser ocupats a l’estació central. Quan el grup d’experts va demanar revisar «el cinquè autobús», n’hi van presentar un altre de diferent. L’interrogatori del conductor l’hi van donar fet. Les contradiccions sobre el destí del vehicle es van multiplicar.

Les suspicàcies dels experts van augmentar al descobrir, en documents judicials dels EUA, que alguns autobusos, amb un compartiment especial, serveixen per al tràfic d’heroïna, cocaïna i diners entre Iguala i Chicago. El gran operatiu, la violència desmesurada fins i tot en llocs concorreguts, potser va ser per protegir un enviament de droga. «Els estudiants van ocupar cinc autobusos i la mateixa existència d’un dels de la línia Estrella Roja no va ser presentada en la investigació», ressalta l’informe del GIEI. L’únic que explicaria les contradiccions «és que aquell autobús sigui un element central del cas». 

Això va poder desencadenar l’atac massiu i la «generalització dels escenaris de violència contra persones i autobusos». La resta d’explicacions, assenyala l’informe, «no ajuden a entendre els fets produïts aquella nit». Queda sepultada l’autoria intel·lectual de l’alcalde d’Iguala, José Luis Abarca, i la seva dona, Ángeles Pineda, presentats com la sinistra parella que va impedir als estudiants enterbolir una festa oficial. Quan els normalistes van passar per allà, fins i tot el ball s’havia acabat. Abarca va assegurar al GIEI que va tenir coneixement dels fets «per trucades de funcionaris estatals».

Coartada desemmascarada

Igualment cauen, com un castell de cartes, el fruit de la investigació oficial, les confessions falsejades de bona part dels 111 empresonats pel cas i aquella inconsistent «veritat històrica» que els 43 normalistes detinguts van passar a mans de sicaris de Guerreros Unidos que els van assassinar i van fer amb ells una pira monumental a la població veïna. Amb l’assessoria d’un gran expert en incendis, José Torero, els experts mostren la seva «convicció que els 43 estudiants no van ser incinerats a l’abocador de Cocula». Les confessions dels presumptes responsables, gravades en vídeo prop de l’abocador, «no corresponen a la realitat de les proves».

La investigació ha de patir un «replantejament general». La localització dels desapareguts ha de seguir, i la recerca de fosses es pot enfortir amb tecnologia làser. I ja que unes restes cremades han sigut identificades com a corresponents als normalistes Alexander Mora i Jhovani Guerrero –aquest, amb «evidència moderada» i després de la presentació de l’informe–, el Grup Interdisciplinari d’Experts Independents demana «investigar l’existència i el possible ús de forns de cremació en entitats públiques i privades a Iguala i Cocula, o altres municipis» de Guerrero. Les mirades tornen a apuntar a les casernes.

«Ja no és veritat que els nostres companys van ser carbonitzats a l’abocador, ja no és mentida que hi van participar els militars», clama Omar García. Després d’un any de lluita, «indignats amb el Govern», els normalistes i els pares se senten «enfortits» perquè els experts estrangers els donen la raó. «Confirmen el que tant vam voler dir a la població, a tot el món –diu Omar--: que les autoritats s’estaven burlant, que no feien les investigacions de manera seriosa, que era irresponsable la recerca que va emprendre la Gendarmeria i l’Exèrcit, que se’ns estava revictimitzant i estigmatitzant a través dels mitjans de comunicació».

Notícies relacionades

Ayotzinapa: un any al purgatori

Qui és qui

En el transcurs de les últimes dues setmanes, el Govern, les personalitats que li són fidels i la majoria de mitjans mexicans han intentat torejar i enfonsar mitjançant noves mentides l’Informe Ayotzinapa, amb prou feines divulgat. Els polítics del governant Partit Revolucionari Institucional (PRI) segueixen acusant l’esquerra –el Partit de la Revolució Democràtica (PRD) i el Moviment de Renovació Nacional (Morena)–, que va empènyer José Luis Abarca a l’alcaldia d’Iguala, i Ángel Aguirre, trànsfuga del PRI, a la governatura de Guerrero. Només el governador provisional d’aquell estat, Rogelio Ortega, va comentar que «no es pot entregar als familiars veritats a mitges o investigacions mal fetes».

Un any després, la nit continua. El cantant del grup Maná, Fernando Olvera, afirma: «El país n’està fart, molt indignat». I precisa: «No havia vist mai Mèxic tan inconforme amb un govern». El bateria del grup, Álex González, diu, com molts: «És increïble que encara no hi hagi respostes per a tots aquests familiars que estan desesperats per saber què és el que va passar amb els seus fills». Els normalistes i els pares tan sols tenen clar a aquestes altures el que resumeix Omar García: «A Mèxic governa un narcoestat, un narcogovern. Ho diem amb força. Mèxic no viu, s’està morint».