Aylan no va ser l'últim

Els últims naufragis de refugiats que proven d'arribar a Europa provoquen la mort de diversos nens

Hi viatgen molts nounats

VIDA I MORT. Escenes dramàtiques a les costes gregues. L’úlltima, a la dreta, una de les nenes mortes.

VIDA I MORT. Escenes dramàtiques a les costes gregues. L’úlltima, a la dreta, una de les nenes mortes. / AFP / REUTERS

2
Es llegeix en minuts
JAVIER TRIANA / ISTANBUL

Lluny d'esperonar els líders mundials per trobar una solució a l'actual crisi migratòria, la foto del cos d'Aylan, inert, en una platja de l'oest turc va servir per a poca cosa més que per avivar el debat a les xarxes socials. Des d'aleshores, almenys una dotzena de menors han mort intentant arribar a Europa per mar a bord d'una precària embarcació. Els últims, dues nenes i un nadó que van aparèixer morts aquest dijous després que la seva pastera xoqués contra una de les patrulleres dels Guardacostes de Grècia. De poc els va servir l'armilla salvavides. Aquesta vegada, la càmera en va capturar una d'elles flotant de panxa enlaire, mentre un bussejador dels equips grecs de rescat arrossegava pel peu el seu cos a terra. Amb ells, la xifra de morts i desapareguts a les aigües del Mediterrani s'eleva a 3.106, segons l'últim recompte relatiu al 2015 de l'Organització Internacional per a la Migració.

Una dona, una nena i un nadó van morir dimecres després del naufragi de la seva piragua davant les costes de l'illa grega de Lesbos, on segueixen arribant milers de persones cada dia. I no només sirians, sinó també un nombre creixent d'afganesos (la xifra ja era elevada abans) a causa de l'empitjorament de la violència al país asiàtic. Lluny de ser els habituals homes, es tracta de famílies senceres, amb els seus corresponents fills, alguns acabats de néixer. Els últims avanços dels talibans i la resposta de l'Exèrcit haurien forçat moltes persones a fugir, cosa que es combina amb la fuga abans que l'hivern dificulti encara més la travessia.

Notícies relacionades

«¡És clar que hi ha munts de nens travessant en vaixell Europa! ¡Cap pare vol que creixin en una zona de guerra!», assegura a través del seu compte de la xarxa social Twitter l'oenagé Metges Sense Fronteres, una de les més actives en la resposta a la crisi migratòria.

El jove professor sirià Adnan Millie, que va fugir del seu país l'any passat per evitar el servei militar en temps de guerra, exerceix ara de pare de dues de les seves germanes que, per a la seva sort, no han hagut de pujar a una llanxa per arribar fins a Istanbul. «Al juny els meus pares amb les meves dues germanes petites van venir de visita, i al setembre ells van tornar a Hama (a l'oest del país i sota control del Govern sirià), però elles es van quedar aquí», assegura a aquest diari Millie. Ara, ell i la seva dona acullen i cuiden les noies, de 10 i 16 anys, conscients que el seu futur serà sens dubte més esperançador lluny de l'actual Síria.