Francesca Chaouqui, una Mata Hari al Vaticà

De Francesca Immacolata Chaouqui es diu de tot, i per això tot pot ser mentida però també la pura veritat, com passa en les millors novel·les d'intriga. Segons els seus biògrafs, que treballen amb escasses notícies --un altre bon indici--, seria una infiltrada al Vaticà dels serveis secrets dels EUA; sempre millor, en qualsevol cas, que l'aparent bonàs dominicà Andrew Felix Morlion, rector de la Universitat Pro-Deo molt apreciada pel franquisme--, primer gran espia conegut de Washington als Palaus Apostòlics.

Altres afegeixen que, en realitat, és una col·laboradora dels serveis secrets vaticans, aquella nebulosa que molts en la història recent han buscat i que tindria el seu quarter general a prop de la residència del papa Francesc. Per ells faria el doble o triple joc, segons les conveniències de l'Estat-Ciutat del Vaticà. No, no, és només una lobbista, afegeixen altres, mentre que per alguns pertanyeria a l'Opus Dei, encara que l'Obra ho desmenteix. Una vanitosa, fanfarrona, escaladora al capdavall, resumeixen la majoria, encara que això mal casaria això amb la determinació però també prudència amb què es mou el Pontífex.

POLÈMICA A FACEBOOK I TWITTER

El seu pare, casat amb una italiana, era egipci o marroquí, segons les fonts, afegint confusió a la confusió. Per més inri, el progenitor la va abandonar. Quan Francesca Immacolata Chaouqui, de 32 anys --33 diuen altres, 34 afegeixen els tercers, ¿un altre indici?--va arribar al Vaticà, van córrer les primeres fotos. Les seves, retocades, de Facebook, que no semblen coincidir gaire amb la realitat. La seva arribada tampoc va passar desapercebuda per uns tuits que en aquells passadissos barrocs havien de sonar com a incendiaris. "Benet XVI pateix leucèmia", "el cardenal Bertone (secretari d'Estat) és un corrupte", "a l'exministre Giulio Tremonti (de Berlusconi) li han tancat el compte a l'IOR perquè és gai".

Tot just embarassada, va il·lustrar el seu Facebook amb frases contra homosexuals i famílies monoparentals ("Abominable pseudoamor de qui vol un fill per egoisme"). Va explicar a la policia que "uns 'screenshot' ('hackers' al capdavall) han entrat al meu perfil" i la cosa no va anar a més.

"M'han trucat perquè sóc bona", explica ara amb l'arrauxat llenguatge dels joves contemporanis, encara que tampoc se sap gaire bé qui de veritat li va trucar. Potser va ser el mateix monsenyor riojà Lucio Vallejo Balda que la va portar amb ell a la comissió COSEA, la que havia de capgirar tota l'estructura econòmica vaticana.

El cert és que va aparèixer en els ambients vaticans el 2012, quan Paolo Gabriele, majordom de Joseph Ratzinger, sostreia documents del despatx papal i els passava a l'escriptor Giangluigi Nuzzi, el mateix que amb el títol de 'Via Crucis' publica aquesta setmana les dificultats de Jorge Bergoglio a canviar no només l'economia papal, sinó l'Església sencera. #Paologabriele-no-és-el-corb, escrivia als seus tuits, explicant que el majordom papal era només la mà d'altres ments que anaven contra Benet XVI. "Només és la punta de l'iceberg", descriu quant passa ara.

CLAUS DE SEGURETAT

Fins llavors ella havia treballat com a lobbista a l'estudi Orrick i a Ernst&Young i, des d'aleshores, el seu marit, un informàtic, és el guardià de la clau del tercer nivell de seguretat del sistema de comunicacions vaticanes, el més baix i d'accés públic. El nivell que ha sigut piratejat és el segon --seguretat mitjana--, conegut amb el nom de l'arcàngel Rafael (el primer es diu arcàngel Miquel i el tercer, arcàngel Gabriel). L'activitat dels 'hackers' --milers i contínues temptatives d'intrusió-- és monitorejada per unes expertes monges nord-americanes.

"No tinc res a veure amb els fets, és el monsenyor qui m'ha ficat en el ball i ara va contra meu, imagineu-vos, hi ha un clima molt dolent", ha declarat aquests dies a la premsa després haver sigut interrogada  dissabte i diumenge passats i haver estat una nit dins del Vaticà, en un convent de salesianes. La seva situació judicial és d'arrest en llibertat amb càrrecs perquè col·labora amb les autoritats.

Explica que es va presentar "espontàniament", encara que en la realitat els gendarmes de Sa Santedat li van trucar perquè es presentés. La defensa Giulia Buongiorno, a través de la qual Chaouqui explica: "Col·laboraré amb la gendarmeria perquè surti la veritat, col·laborar no significa autoacusar-se, perquè sóc estranya a tot".

FESTA DE 18.000 EUROS

Notícies relacionades

El Vaticà deté el religiós espanyol Vallejo Balda per divulgar documents confidencials

Detingut un capellà espanyol pel nou 'Vatileaks'

Quan el 2013 va entrar a COSEA semblava una marciana. La va portar allà el monsenyor riojà, que ja havia anunciat que seria el secretari --espècie de viceministre-- del futur superministeri d'Economia, volgut per Francesc per sostreure economia i finances de mans italianes: el banc (IOR), el fins llavors ministeri o Prefectura d'Economia, l'administració de la Ciutat-Estat, els balanços de tots els "ministeris" vaticans i totes les seves ramificacions. Neteja total, com li havien demanat a Francesc els cardenals que el van elegir. Massa, potser, perquè "els italians" encaixessin el cop en silenci.

Tuits a part, l'entrebanc més gran de la Mata Hari vaticana va ser l'any passat, amb l'organització d'una recepció exclusiva, en una de les terrasses de Via della Conciliazione, amb 150 convidats i 18.000 euros de cost, mentre més de dos milions de fidels estaven més que atapeïts als voltants del Vaticà. Ella feia els honors de casa i el monsenyor va repartir les hòsties col·locades en un got de cristall. "Vaig entrar, vaig saludar, vaig prendre un vi i me'n vaig anar", diu, mentint segons els presents. Poques hores després d'aquell ostentós esdeveniment, el riojà va perdre el càrrec al qual aspirava i ella el 'badge' per entrar al Vaticà. Per ara, ja que hi "està col·laborant". Dan Brown va veure just, però potser es va quedar lluny.