«El Perú deu una reparació als seus indígenes»

Obdulia Guevara (Cascamachi, 1971) lluita des de fa 20 anys pels drets humans al Perú. Fa uns dies va visitar Barcelona per denunciar la política d'Estat que encara afecta 300.000 dones indígenes, esterilitzades forçadament durant el Govern del president Alberto Fujimori, a través de l'anomenat Programa de Planificació Familiar i Reproductiva (1996-2000).

-¿Com va ser possible esterilitzar tantes dones sense el seu consentiment?

-Amb enganys i amenaces. Va passar als anys 90, amb el pretext d'un programa nacional de salut. El Govern el va posar en marxa per a les dones camperoles i indígenes. Les cridaven a centres de salut, les tancaven i les esterilitzaven per força. Les amenaçaven de retirar-los ajudes si tenien més fills. Els deien que només seria temporal...

-A més de violar els seus drets sexuals i reproductius, els van causar traumes físics i psicològics.

-Va ser una clara violació dels drets humans i un delicte de lesa humanitat. Algunes van morir en la intervenció, d'altres van perdre els fills estant embarassades i moltes segueixen morint avui per infeccions. No van ser ateses ni abans ni després de la intervenció.

-Al Perú ho van arribar a qualificar d'intent de genocidi.

-Sí, perquè va estar directament enfocat a reduir la població i controlar la natalitat de les dones indígenes, i de les més pobres i analfabetes. El programa nacional de salut ja indicava que disminuiria la pobresa i l'analfabetisme, i es va llançar per a les dones camperoles de les 24 regions del país.

-La investigació judicial s'ha arxivat i reobert en diverses ocasions. ¿En quina fase ens trobem?

-Al maig es va reobrir el cas per sisena vegada. La fiscal va allargar el termini fins al desembre per ampliar la investigació a regions de les quals no es tenen informes. Ara exigeix al Ministeri de Salut que entregui les fitxes clíniques de totes les víctimes, i també els informes de medicina legal. El nombre de víctimes podria ser fins i tot superior.

-¿Per què costa tant que progressi la investigació?

-Perquè es denuncia directament el Govern, l'expresident i els exministres de Salut. I les autoritats mai entreguen els informes clínics, diuen que han desaparegut.

-¿Què els fa pensar que aquesta vegada prosperarà?

-Confiem en noves proves i denúncies de dones malgrat les amenaces sofertes. Fins i tot la filla de Fujimori es va solidaritzar amb les víctimes, com a dona i mare, tot i que només va condemnar els metges per no respectar el protocol de l'esterilització.

-¿Keiko Fujimori encara nega l'existència d'una política sistemàtica d'esterilització forçosa?

-No, ja no. Reconeix que hi va haver un delicte de lesa humanitat. Però si vol ser presidenta, hauria de condemnar abans el seu pare, que va ser qui va planificar directament aquesta política de repressió a les dones indígenes.

-¿Creu que la seva possible elecció el 2016 podria perjudicar la causa?

-Sí, és un perill. Sempre ha mantingut les idees del seu pare i seguiria amb la seva política de protegir les multinacionals i reprimir la població. Mai ha condemnat els delictes comesos sota el seu mandat. No podem pensar que ens afavoreixi.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

-¿Què exigeixen a les demandes?

-Des que vam començar aquesta lluita, ja fa 18 anys, sempre hem exigit el mateix: justícia, veritat i reparació a les dones esterilitzades, però també una atenció de salut integral. Les víctimes segueixen discriminades.