De deixeble a Judes

El 2006, quan amb 35 anys Marco Rubio va ser investit speaker de la legislatura estatal de Florida, el llavors governador, Jeb Bush, va insistir a organitzar una cerimònia, amb espasa inclosa, fent simbòlicament cavaller el fill d'immigrants cubans, i ordenant-lo «gran guerrer conservador».

Avui, les espases estan alçades, però enfrontades. El mentor i un protegit que el 2010 va esperar a presentar-se a senador per lleialtat i deferència fins que no se sabés si Bush intentaria obtenir aquell escó competeixen per aconseguir la nominació presidencial del Partit Republicà, per donants i suports

-dels votants i de l'aparell del partit-.

El que va ser amistat i aliança des que el 1998 Bush va conèixer el llavors aspirant a un lloc municipal a West Miami i li va donar 50 dòlars adquireix tons de drama shakespearià, «emocionalment difícil d'acceptar» per a veterans del partit com Al Cardenas. I no sembla tenir marxa enrere. En l'equip de l'exgovernador, segons Politico, fins i tot se li diu «Judes» a l'antic deixeble.

Públicament, Rubio ha insistit a mostrar «immens afecte i admiració per Jeb» i Bush a definir el senador com «un polític dotat» que segueix sent el seu «amic» i ocupant «un lloc especial» en el seu cor, però cada vegada hi ha més situacions tibants i s'evidencia més tensió. Es va veure en el tercer debat, quan Bush va denunciar a Rubio per deixar d'anar al Senat per fer campanya i el tret li va sortir per la culata. De fet, li va permetre a Rubio pintar-lo com un titella d'estrategs que veuen l'atac com a únic camí de salvació d'una campanya en dificultats.

No anava desencaminat. Poc després del debat es va filtrar un document de 112 pàgines en què l'equip del fill i germà de presidents va preparar una llarga llista de punts d'atac a qui va ser delfí. Entre ells figurava dir que «no té èxits». Se l'arribava a definir com un «Barack Obama del Grand Old Party». I, encara que Bush assegura que no ha llegit el document, aquests missatges estan en els seus mítings.

De cara als donants, el document parlava de Rubio com «una aposta arriscada». Per fer-ho, esmentava el seu provat mal ús de targetes de crèdit del partit, les seves dificultats per mantenir les finances personals o, crípticament i sense donar-ne detalls concrets, un assumpte tèrbol que suposadament hauria descobert l'equip de Mitt Romney quan el va considerar com a candidat a vicepresident.

Dura carrera pels diners

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Aquesta estratègia tampoc està donant gaires dels fruits desitjats. Fa tan sols uns dies Paul Singer, un multimilionari novaiorquès i un dels donants més buscats pels republicans, va elegir Rubio sobre Bush, potencialment animant altres a fer el mateix i donant un impuls al jove en una cruenta carrera pels diners. A més, aquest cap de setmana Rubio ha fet públiques alguns dels comptes de les seves targetes i, almenys de moment, no hi ha escàndol.

Hi ha qui veu en el 2010 l'origen de tot. Un cop Bush va decidir no presentar-se al Senat, Rubio ho va fer. El seu mentor el va recolzar quan va estar a punt de tirar la tovallola i el va assessorar, però va trigar mesos a donar-li el seu suport en públic. Rubio va acabar guanyant i llavors, segons li deia a The New York Times un amic, Norman Braman, «es va adonar que no necessitava Bush». «Guanyar aquell escó el va portar a adonar-se que no necessita permís», va explicar un altre col·laborador. «Si vols una cosa vés per ella. No hi ha cap ordre jeràrquic. No s'ha de fer cua». Dit i fet.