Nit de terror a París

París va ser ahir a la nit l'escenari d'un autèntic malson que va estendre l'horror i la confusió per tota la capital. Una sèrie d'atacs gairebé simultanis en múltiples llocs plens a vessar de gent que, com és habitual els divendres, omplia els carrers de la ciutat, va causar més de 100 morts i dotzenes de ferits, i va portar el pànic i el caos a París, deu mesos després dels atemptats contra la revista Charlie Hebdo. Almenys set punts diferents van ser blanc dels atacs. A l'estadi de França, on se celebrava el partit amistós entre Alemanya i Fran-ça i, en presència del president François Hollande i el ministre alemany d'Afers Estrangers, es va produir una explosió que es va poder sentir des de l'interior del recinte i va obligar a suspendre el partit. Les imatges que retransmetien les televisions eren tremendes, amb nombrosos espectadors agrupats enmig de la gespa esperant les directrius de la policia per evacuar l'estadi per una sola porta.

Un altre dels atacs va tenir lloc al carrer Alibert, a l'altura del restaurant Le Petit Cambodge, on la gent sol sopar a les acolorides taules instal·lades al carrer.

COSSOS A TERRA

Testimonis presencials que es trobaven a l'interior del local Le Carillon, davant de Le Petit Cambodge, van assenyalar a aquest diari que van escoltar una ràfega de trets cap a les 21.30 hores. Immediatament es van tirar a terra i es van refugiar darrere de la barra del local, on van continuar fins que van arribar els efectius policials i de bombers, que van acordonar la zona. Al sortir al carrer i allunyar-se del lloc, van veure diversos cossos a terra al carrer. «Estàvem a la barra quan hem escoltat un soroll que semblaven petards i tothom s'ha tirat a terra. Alguns trets han trencat els vidres i han entrat al local. A les 21.25 hores he trucat al 112. Després m'he adonat que el noi que tenia al costat tenia un tret a la banda dreta i una altra noia, a la cama. Hi havia gent que s'havia desmaiat, ens hem ficat al fons del bar i quan ha arribat la policia hem sortit per la porta del darrere», explicava una ciutadana espanyola.

Aquesta zona està al costat de l'animat Canal Saint Martin, pròxim a la plaça de la República, a l'est de París, una àrea esquitxada de restaurants, molt freqüentat els caps de setmana. El tercer dels escenaris va ser la sala de concerts Bataclan, en què actuava el grup de rock californià Eagles. Allà es va produir un tiroteig i una presa d'ostatges. A l'entrar la policia al local hi va trobar més d'un centenar de cossos sense vida i nombrosos ferits. Abans de l'assalt policial, alguns assistents al concert van declarar a l'emissora BFMTV que havien sentit un individu cridar «Ala Akbar!» i mencionar que l'atac era «per Síria». La fiscalia antiterrorista de París s'ha encarregat de la investigació del pitjor atemptat que viu França des del 1940.

El Govern va decretar un pla multiatemptat que posa en guàrdia els hospitals perquè estiguessin preparats per rebre nombrosos ferits. El primer balanç a les dues de la matinada superava de llarg el centenar de morts i nombrosos ferits.

COMMOCIÓ

La ciutat estava pràcticament en estat de setge. Diverses línies de metro estaven tallades, especialment les que passen pels barris afectats pels atemptats, i la circulació d'autobusos també va ser interrompuda.

El president francès, François Hollande, va comparèixer visiblement commocionat poc abans de la mitjanit per anunciar que havia decretat l'estat d'emergència a tot el territori i el tancament de les fronteres davant uns atacs terroristes «sense precedents» amb algunes desenes de morts i molts ferits. «És un horror», va dir.

Notícies relacionades

"Terror a París", a la portada d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Almenys 30 morts en diversos tirotejos i explosions simultànies a París

L'Estat, va afegir, ha mobilitzat totes les forces de seguretat per neutralitzar els terroristes i garantir la seguretat als barris afectats. L'Exèrcit va desplegar 400 soldats a l'aglomeració parisenca per evitar nous atacs. A més de l'estat d'emergència, inèdit a França des del 2005, quan es van produir les revoltes als suburbis, Hollande va assenyalar que alguns llocs seran tancats.

«És una prova terrible a la qual estem de nou enfrontats, que sabem d'on ve», va prosseguir el president francès, poc abans de celebrar un Consell de Ministres extraordinari en què s'adoptaran les mesures per plantar cara a l'amenaça terrorista que pesa sobre el país. A l'estranger, des de la Casa Blanca fins al Kremlim, passant per Madrid, Londres o Roma, els caps d'Estat i de Govern van denunciar l'horror que va commocionar París i van oferir tota la seva col·laboració.