ATEMPTAT MÚLTIPLE A PARÍS
Hollande: "El que va passar ahir és un acte de guerra"
El president francès confirma que la massacre de París és obra de l'EI, que amenaça en un vídeo amb més atemptats
Un dia després de la massacre que ha deixat a França un dur balanç de 129 morts i 352 ferits en sis atacs perfectament coordinats, les escenes de caos viscudes a París han portat a la ment dels francesos la imatge d’una autèntica guerra. Va ser precisament aquesta paraula la que va fer servir el president francès, François Hollande, per definir l’estat en què sembla sumir-se el país. «El que es va produir ahir és un acte de guerra i, davant la guerra, el país ha de prendre les decisions adequades», va declarar el president francès abans de presidir un Consell de ministres extraordinari destinat a coordinar les actuacions del Gabinet després de la tragèdia.
«És un acte de guerra –va insistir– comès per un exèrcit terrorista, el Daesh (acrònim àrab d’Estat Islàmic), un exèrcit de gihadistes contra França, contra els valors que defensem arreu del món, contra el que som, un país lliure que parla al conjunt del planeta».
El president va afegir que aquest acte de guerra va ser «preparat, organitzat i planificat des de l’exterior amb còmplices a l’interior» com creu que demostrarà la investigació. «França, que ha sigut agredida de manera covarda, serà implacable amb els terroristes», va advertir. A continuació, va anunciar que demà reunirà el Parlament a Versalles per mostrar la unitat de la nació davant el repte que se li presenta.
L’Estat Islàmic va reivindicar ahir oficialment els atacs en un missatge penjat en fòrums gihadistes a internet en el qual al·ludia a les accions de «vuit germans amb explosius i fusells d’assalt» que van atacar llocs «acuradament escollits».
Els terroristes justifiquen l’elecció de l’Estadi de França perquè allà es disputava un partit entre França i Alemanya, dos països que participen en els bombardejos de la coalició internacional contra posicions de l’Estat Islàmic a Síria, al qual assistia Hollande.
En el cas de la sala Bataclan, l’argument és que «reunia centenars d’idòlatres en una festa perversa». Va ser en aquesta sala de concerts on alguns testimonis van sentir els assaltants que cridaven «Allahu akbar» (Al·là és el més gran) i dir «el que vosaltres feu als sirians ho pagareu ara».
CANVI D’ESTRATÈGIA / Molts analistes consideren que la massacre de París marca un gir en l’estratègia dels gihadistes. Si abans dirigien els seus atacs contra objectius molt concrets –la llibertat d’expressió que representaven els irreverents periodistes de Charlie Hebdo o el supermercat jueu de la Porta de Vincennes– ara ho fan de manera indiscriminada. Un terrorisme de masses, amb autèntics professionals que auguren que el drama de la capital francesa no serà l’últim. Sobretot si es té en compte el nombre de francesos que combaten a Síria al costat de l’Estat Islàmic. «El pitjor està davant nostre», advertia no fa gaire l’antic jutge antiterrorista de París, Marc Trevidic. «L’amenaça ha canviat de naturalesa», va comentar.
Al greu discurs d’Hollande el van succeir els d’altres representants polítics com ara Nicolas Sarkozy, que va al·ludir igualment a un escenari bèl·lic, va reclamar una «gran inflexió» en matèria de seguretat i va dir que la guerra que ha de lliurar França ha de ser «total». «Els terroristes han portat la guerra a França. El nostre país no ha de cedir. No heu de fer marxa enrere», va afirmar. «El nostre deure –va afegir– és tenir en compte l’extrema gravetat de la situació i treure’n totes les conseqüències per actuar».
Sense apartar-se ni una mica de les tesis que ha mantingut des dels atemptats del mes de gener passat, la presidenta de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, va demanar la suspensió de l’espai Schengen, la retirada de la nacionalitat als binacionals sospitosos de gihadisme i el tancament de les mesquites salafistes. «França i els francesos ja no estan segurs», va dir a la seu del seu partit.
Mentrestant, el ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va anunciar la posada en marxa d’un dispositiu que desplegarà forces de seguretat a tot el país per garantir una forta presència en els transports públics i els principals eixos de comunicació, així com al centre de París. El ministre va assenyalar que es mobilitzaran 1.500 militars. Hollande es reunirà avui amb representants de totes les forces polítiques i va decretar tres dies de dol nacional.
- Mobilitat La Generalitat i Albiol desencallen l’arribada de la línia 1 a Badalona
- Anabel Pantoja, investigada per presumptes lesions a la seva filla
- Gent Discalcúlia: així és la malaltia que pateix la presentadora Paula Vázquez
- Accident d’avió Jon Maravilla, el patinador que es va salvar de l’accident d’avió de Washington perquè no van deixar embarcar el seu gos
- Dèficit «estructural» Foment del Treball identifica les 100 infraestructures prioritàries pendents a Catalunya
- La fiscal de Madrid defensa la seva actuació amb els correus del nòvio d’Ayuso
- El tret per la culata del PP
- El Consell recorda que no hi ha actes de les reunions del Cecopi
- El Parlament demana la dimissió de Mazón i farà una llei per a les danes
- El Govern defensa el Hard Rock arran del final dels beneficis als casinos