El primer consol

El primer ministre Manuel Valls va visitar ahir l'Escola Militar. La seva intenció, donar consol als familiars i amics de les víctimes dels atemptats de divendres passat a París. El lloc, situat al districte 7, és un enorme complex dependent del Ministeri de Defensa on s'imparteix ensenyament militar superior. Aquí té el seu domicili el cap de l'Estat Major de l'armada. L'epicentre campestre de França, en resum. Aquí ha quedat instal·lat el centre d'atenció psicològica. Sens dubte, el millor lloc on assegurar la intimitat i la privacitat del dolor dels pròxims a les víctimes. En les primeres 24 hores, s'hi van acostar prop de 400 persones (el servei telefònic d'emergències va rebre 4.600 trucades). El recinte és absolutament inexpugnable. Fins al punt que una foto llunyana d'un periodista el té retingut durant deu minuts. Tota prudència és poca.

Si es compleix el guión d'altres tragèdies anteriors en què la causa porta adossada una intencionalitat, psicòlegs, assistents socials i personal sanitari, a més de la Creu Roja i les autoritats que així ho desitgin, es presten per escoltar i parlar del que sigui necessari. Sense forçar. Tambié presten la seva ajuda membres de la Federacio Nacional de Víctimes d'Atemptats i Accidents Col·lectius (FENVAC), religiosos i advocats. Begudes calentes i menjar. Un ambient molt sobri. Són allà, i qui ho desitgi, pot recórrer-hi. És de suposar que si es desplacen fins a l'Escola Militar és perquè, efectivament, busquen una espatlla on vessar tota la tristesa i ràbia acumulades durant aquests tres días. Aquest matí, militars i familiars han detingut l'activitat durant uns instants i han sortit a l'immens pati interior de l'escola, pròxima a la Torre Eiffel, per recordar els morts. Bandera a mig pal i silenci absolut. 

Notícies relacionades

Atemptat múltiple a París (4): la investigació, en directe

Institucions, sindicats i partits polítics espanyols guardaran un minut de silenci pels atemptats de París

"En el meu cap no para de repetir el so del kalàixnikov; pam, pam, pam”, explica Jerôme a un canal francés apostat a l'entrada. Dissabte, encara quedava gent que s'acostava a aquest lloc sense notícies dels seus. La Creu Roja els rebia i els preguntava a qui estaven buscant. Els demanaven una descripció de la víctima, totes les dades possibles, incloses fotos de les xarxes socials, per poder acabar amb una correcta identificació. Totes aquestes dades es cotejaven amb els gairebé 40 hospitals de la capital i amb l'Institut Mèdic Legal. I a esperar. 

De tornada al guió, el més probable és que d'aquí uns dies, en l'estricta intimitat, se celebri un acte multitudinari amb tots els familiars i amics dels morts divendres passat. Es girara el full del dol amb què tots ells hauran d'aprendre a viure durant la resta dels seus dies.