Coincideixen aquest any l'aniversari del naixement de Crist i el de Mahoma

Jesucrist i Mahoma, els fundadors de les últimes religions monoteistes, tenen aquest any el seu aniversari el mateix dia: aquest 24 de desembre els cristians celebren el naixement de Crist, mentre que els musulmans commemoren el del profeta Mahoma, una coincidència que no succeïa des del segle XVI.

    La festa islàmica, anomenada Aid al-Mawlid, és el dia 12 del mes musulmà de Rabi al-Awal, i com que els mesos musulmans segueixen un calendari lunar, cada any s’avancen uns deu dies respecte al calendari solar, raó per la qual les dates musulmanes, inclòs el Ramadà, són mòbils respecte al calendari gregorià.

    Aquest any coincideixen en un mateix dia els aniversaris dels fundadors de les dues religions universals més grans, Jesucrist i Mahoma, però no té res a veure la commemoració de cada efemèride.

    El món cristià s’omple cada desembre d’adorns típicament nadalencs (avets, gorres vermelles i estrelles d’Orient), però el Nadal s’ha universalitzat, i aquest aspecte decoratiu ha saltat el Mediterrani i ha trobat un lloc als carrers del Marroc, com en els d’altres països àrabs. Alguns ho anomenaran colonització cultural, altres diran que és la globalització del mercat i del consum.

Tortells i avets

Al Marroc hi ha escoles on conviden un Santa Klaus amb el seu sac de regals, supermercats adornats amb garlandes de Nadal i pastisseries que ofereixen tortells de reis i troncs de Nit de Nadal: no és que els musulmans celebrin una data cristiana, però d’alguna manera l’esperit nadalenc, almenys el més comercial, també està als carrers. Són diverses les botigues de les ciutats on es venen avets de Nadal, un producte que curiosament compren majoritàriament clients musulmans, igual que compren disfresses de Pare Noel i confetis típics d’aquestes dates.

    Ja no és només la festa de Cap d’Any, convertida en una celebració universal i laica; alguns al Marroc, que mai han trepitjat una església ni pensen fer-ho, també es permeten un sopar especial el mateix 24 de desembre, com reconeix Lahcen, un berber d’una llunyana vall del sud marroquí.

    Paradoxalment, l’aniversari de Mahoma passa gairebé desapercebut, i als carrers de les ciutats musulmanes es tracta d’una festa gairebé invisible, sense l’impacte d’altres grans dates del calendari islàmic com el Ramadà o la Festa del Sacrifici. Al Marroc, a part d’alguns dolços que es venen per a l’ocasió, res en l’ambient indica que s’acosta una data important.

    A la medina de Rabat, Mustafa, un comerciant de productes associats als rituals islàmics (rosaris, alcorans, aigua de la Meca...) diu que aquests dies ven sobretot petits encensers per cremar-hi encens o sàndal per perfumar cases o mesquites, però el moviment a la seva botiga és el de qualsevol dia. I és que en els últims anys, en què guanya pes la lectura salafista de l’islam i un rigorisme importat de l’Aràbia Saudita, la celebració de festes com l’Aid al-Mawlid és vista amb mala cara per aquells que volen netejar l’islam d’impureses.

Notícies relacionades

Nadal prohibit

El dia de Nadal coincidirà amb la lluna plena per primera vegada en 38 anys

    La veneració de Mahoma, per exemple, és considerada una bida (una innovació que s’aparta de la norma); encara que no caigui en la categoria d’herètica, com pot ser-ho el culte als sants, n’hi ha prou de visitar pàgines islàmiques a internet per veure quantes condemnen aquesta celebració.

    El salafisme, obsessionat amb el monoteisme, s’oposa a qualsevol culte a Mahoma, que és només un missatger de Déu, i rebutja en conseqüència les pràctiques sufís de resar al profeta. I així, un Nadal certament laic i comercial té el seu lloc a les ciutats islàmiques mentre que la nativitat de Mahoma queda relegada a una vella tradició amb cada vegada menys partidaris.