«No hem rebut cap oferta de Lufthansa»

El 2015 serà impossible d'esborrar. El seu únic fill, Robert, de 36 anys, va ser un dels 149 passatgers del vol 9525 de Germanwings que Andreas Lubitz va estavellar als Alps. A Robert Oliver (Nova York, 1942), professor d'anglès jubilat, i Maribel Calvo (Carcassona, 1943) els queda el consol de la fe. Són testimonis de Jehovà i tenen esperança de tornar-lo a veure quan vingui el regne de Déu.

-M.C. Sempre he pensat que perdre un fill és el pitjor que podia passar. I ho hem passat.

-R.O. Quan vaig rebre la notícia participava en la nostra tasca educativa, casa per casa, animant persones que viuen tràngols durs. Quan la Maribel em va trucar, la vaig animar a confiar en les promeses bíbliques de la seva resurrecció. I em va envair la pau de Déu.

-¿Pensen trobar-lo en l'altra vida?

-R.O. No, a la Terra. Els testimonis de Jehovà creiem que quan vingui el regne de Déu els morts ressuscitaran.

-¿No flaquegen mai?

-R.O. No ens recreem en els últims 8 o 10 minuts de la seva vida, del xoc final. Preferim pensar en els 36 anys que n'hem disfrutat. La seva viuda va dir públicament que els 11 anys de casats li semblaven poc i que era un pare exemplar. Ella també comparteix la nostra esperança.

-Va ser l'acte d'un boig.

-R.O. El fiscal Brice Robin ens va dir que va accelerar a l'acostar-se a la muntanya. Anava a 645 milles/h. Un assassinat premeditat.

-Segons la seva fe, ¿el va guiar el maligne?

-R.O. No directament. El copilot forma part d'una societat humana allunyada de Déu. En el principi Déu era el sobirà de l'univers, però hi va haver un àngel que es va tornar imperfecte i va animar Adam i Eva a independitzar-se de Déu. Des que els homes s'han autogovernat les coses van pitjor. Però molt aviat no existirà lament ni dolor.

-¿Perdonen Lubitz?

-M.C. El jutge serà el nostre creador. Ens compadim dels seus pares, per haver tingut un fill que ha matat 149 persones. No ens podem imaginar com se senten.

-Al juny va arribar l'avió amb les restes.

-R.O. Des de París ens van informar que els 149 passatgers van quedar reduïts a 30.000 restes humanes. Les del nostre fill van arribar en una caixa de zinc que guardem a casa. Ens van assegurar que eren les seves restes.

-¿S'han sentit ben tractats?

-R.O. No ens ha trucat ningú. En una entrevista que el president de Lufthansa, Carsten Spohr, va concedir a la CNN el juny passat va dir que estaven al cas de l'estat psicològic dels seus pilots. Això no encaixa amb la informació del fiscal: el copilot havia anat a un total de 41 metges generalistes, oftalmòlegs, psiquiatres... També va dir que s'ocuparia dels familiars.

-¿I no ha sigut així?

-R.O. Ni la meva nora ni nosaltres hem rebut cap oferta d'indemnització. A tots ens van donar un avanç de 50.000 euros per pagar l'enterrament.

-¿Es van comprometre a donar-los més diners?

-R.O. Els representants de Lufthansa van parlar de 140.000 euros, fins i tot de 318.000. A Alemanya han ofert 25.000 euros per cada víctima i 10.000 per a l'hereu, i ho han rebutjat perquè els sembla un insult. Encara no hi ha cap decisió judicial sobre la responsabilitat de Lufthansa. En tot cas, els diners són per al futur dels seus fills. Nosaltres tenim l'esperança.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

-És envejable tenir el suport de la fe.

-M.C. Tenim els nostres moments... Ens manté estar ocupats en l'obra educativa i l'esperança de veure'l. L'altre dia la meva nora va recuperar l'anell del Robert, bastant doblegat. «El portaré a arreglar per donar-l'hi quan torni», va dir.