Les partides que juga l'Iran al Pròxim Orient

L’Iran té un paper rellevant en múltiples fronts i està implicat d’una manera o una altra en la majoria dels conflictes del Pròxim Orient.

SÍRIA

L’aliat que ajuda Assad a sobreviure

L’Iran és, juntament amb Rússia, l’aliat estratègic més important del president sirià, Baixar al-Assad. Ja abans del conflicte que va començar amb la revolta del 2011, el territori sirià era la base a través de la qual l’Iran canalitzava l’enviament d’armes a la milícia xiïta libanesa Hezbol·là.

Durant la guerra civil, el règim d’Assad ha comptat amb una ajuda cada vegada més important de l’Iran en forma de consellers militars de la Guàrdia Revolucionària Iraniana, armament, finançament i, des del mes de juny del 2013, milers de soldats. També l’Iran va promoure que Hezbol·là enviés milers de combatents a lluitar amb l’Exèrcit sirià.

En el terreny polític, la incorporació progressiva de l’Iran als esforços internacionals ha sigut també evident. El 22 de gener del 2014 es va celebrar a Montreux una conferència internacional sobre Síria, seguida de negociacions entre les diferents parts a Ginebra. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, es va veure obligat a retirar la invitació a l’Iran pel veto dels EUA i l’oposició siriana. Però no hi va haver veto quan el dia 30 d’octubre passat, les potències internacionals i les potències regionals implicades o afectades per la guerra siriana, es van reunir a Viena amb els representants de l’ONU per buscar un consens sobre els principis d’una solució política a Síria. L’Iran va ser present a la taula i també hi serà el dia 25 vinent, quan se celebrarà una nova conferència de pau a Ginebra. L’Iran s’ha convertit en un actor imprescindible.

IRAQ

Suport per combatre l’Estat Islàmic

La relació de l’Iran amb l’Iraq estarà inevitablement sempre marcada pel trauma de la guerra que els dos països van mantenir entre el 1980 i el 1988 després que l’Iraq de Saddam Hussein envaís el seu veí per terra i aire. La guerra va causar centenars de milers de morts i el seu impacte psicològic perdura fins avui.

En qualsevol cas, la caiguda de Saddam arran de la invasió anglo-nord-americana de l’Iraq el 2003 i l’arribada al poder a Bagdad de governs successius de majoria xiïta ha canviat profundament la relació entre els dos països. L’Iran s’ha implicat a fons per ajudar el Govern i l’Exèrcit iraquians a combatre la insurgència sunnita d’Al-Qaida i l’Estat Islàmic. Hi ha nombroses informacions que apunten que, durant anys, l’Iran ha entrenat i finançat diverses milícies xiïtes a l’Iraq, cosa que l’Iran nega.

IEMEN

L’enigma de l’ajuda als hutis

L’Iran també té un paper crucial en la guerra civil que castiga el Iemen i que enfronta els rebels hutis i les forces lleials al deposat president Ali Abdul·là Salih amb el Govern d’Abdul-Rabuh Mansur Hadi. La guerra va fer un gir quan els hutis van ocupar la capital, Sana, el setembre del 2014 i hi van confinar Hadi, que el febrer del 2015 es va escapar i es va instal·lar a la ciutat d’Aden. Els EUA i l’Aràbia Saudita al·leguen que l’Iran finança, arma i entrena els hutis, que són xiïtes, però l’Iran i els hutis neguen cap vincle.

LÍBAN

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El suport bàsic de la milícia Hezbol·là

El Líban és el país més esquitxat per la guerra civil a Síria i la relació entre Teheran i Beirut no es pot escapar d’aquesta realitat. El nucli de la política de l’Iran al Líban es basa en el suport a Hezbol·là, la milícia islamista xiïta que va ser fundada a l’empara de l’Iran, a la qual finança i entrena. Hezbol·là ha exercit a vegades el paper d’actor interposat a benefici de l’Iran, també en accions terroristes (com va passar suposadament en l’atemptat contra l’AMIA, (la mutual jueva) a Buenos Aires el juliol del 1994 (85 morts). L’estabilització del Líban només serà possible si la guerra de Síria troba una sortida basada en una solució política i, un cop més, l’Iran serà imprescindible.