Cinc preguntes per entendre per què Schenguen està en perill

La decisió de diversos països de reinstaurar els controls fronterers amenaça la lliure circulació dintre de la Unió Europea

abaquero32538914 a1 amsterdam  holanda  25 01 2016   el ministro es160125123023

abaquero32538914 a1 amsterdam holanda 25 01 2016 el ministro es160125123023 / BART MAAT

3
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTÍNEZ / BRUSSEL·LES

¿Què és l'espai de lliure circulació de Schengen?

SchengenL'espai de lliure circulació Schengen va néixer el 1985 quan cinc Estats membres -Alemanya, França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda- van decidir suprimir els controls fronterers interns. Cinc anys després firmaven el conveni d'aplicació i una dècada més tard se suprimien els controls. La zona suma avui dia 26 països, 22 de la Unió Europea més Islàndia, Liechtenstein, Suïssa i Noruega. Pertànyer a aquest espai significa que, com a norma, no es fan controls fronterers, que els Estats firmants del conveni han d'eliminar tots els obstacles al flux de trànsit per carretera, que la policia pot realitzar controls però només sobre la base d'una possible amenaça a la seguretat pública o sospites de delinqüència transfronterera, i que es poden realitzar controls en ports i aeroports però només per comprovar la identitat del titular del bitllet.

¿Quins països estan fora?

Bulgària, Croàcia, Xipre, Irlanda, Romania i el Regne Unit són els Estats membres que no formen part d'aquest espai, cosa que significa que els vols o trasllats des d'aquests països cap a un membre de l'espai Schengen estan subjectes a controls fronterers. Els ciutadans de la UE, no obstant, tenen dret a circular lliurement quan viatgen per la Unió i, normalment, haurien de poder entrar en un país de la UE que no forma part de l'espai Schengen amb una comprovació mínima dels seus documents d'identitat.

¿Per què hi ha 7 països que apliquen controls temporals?

Tret de França, que va reintroduir els controls a les seves fronteres internes el setembre passat en resposta als atemptats de París, la resta de països de l'espai Schengen que els apliquen -Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca i Noruega- hlo fan en resposta al flux de refugiats i la pressió migratòria. En la majoria dels casos expiren al llarg del mes de febrer però les seves autoritats ja han anunciat la seva intenció d'estendre'ls. El termini límit en què es poden encadenar controls és de vuit mesos encara que existeix una possibilitat en el codi Schengen per prorrogar-los fins a dos anys si es constaten deficiències en el control d'una frontera exterior. Brussel·les segueix examinant la situació a Grècia.

¿Per què està en perill Schengen?

Notícies relacionades

L'arribada d'un milió de refugiats el 2015 i el temor que terroristes procedents de Síria es colessin per Grècia va portar molts governs a instaurar de mica en mica tanques i controls per impedir que seguissin arribant al vell continent. Són diversos els Estats membres que han anunciat que no tenen intenció d'aixecar aquesta vigilància si el flux migratori no s'alenteix i no millora el control, cosa que podria generar un efecte dòmino. Els controls fronterers interns podrien finalment perpetuar-se i amb això saltar pels aires un dels grans èxits de la integració europea. “És Europa la que podria morir, no l'espai Schengen. Si Europa no pot protegir les seves fronteres és la idea d'Europa la que podria estar en qüestió”, ha alertat el primer ministre francès, Manuel Valls.

¿Què passa amb Grècia si es perpetuen els controls?

Grècia s'ha convertit en la principal porta d'entrada a Europa per al milió de refugiats que van fugir de la guerra i la pobresa el 2015. Alguns països europeus fa mesos que culpen Atenes per no registrar i identificar els refugiats que arriben per les illes i deixar-los marxar a través de la frontera nord amb Macedònia. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, creu que la solució passa per construir una tanca a la frontera entre Grècia amb Macedònia i Bulgària, i l'eslovè Miro Cerar ha suggerit reforçar el control policial entre Grècia i Macedònia. La idea agrada a l'est d'Europa, en països com Polònia o la República txeca, però genera una enorme preocupació a Atenes perquè podria convertir el país en un gran centre de refugiats.