La UE busca alternatives per evitar la desintegració de l'espai Schengen

El compte enrere per trobar una solució que eviti la desaparició de la zona de lliure circulació Schengen ha començat i el futur d'aquest espai, un dels grans èxits de la Unió Europea, serà aquest dilluns un dels plats forts del dinar que mantindran els 28 ministres d'Interior en el consell informal que celebren a Amsterdam. La cita arriba precedida de greus advertències --“tenim menys de 2 mesos per trobar una solució”, segons admetia la setmana passada Donald Tusk-- i de noves amenaces a Grècia.

“Si el Govern d'Atenes no fa més per assegurar les fronteres exteriors haurem de discutir obertament sobre l'exclusió temporal de Grècia de la zona Schengen”, advertia en una entrevista aquest dissabte passat la ministra d'interior austríaca, Johana Mikl-Leitnera, posant una vegada més el focus sobre la principal via d'entrada cap a Europa de refugiats i per on van arribar el 2015 al voltant de 880.000 persones, segons l'últim balanç de l'agència Frontex. “Quan un firmant de Schengen no compleix les seves obligacions de forma permanent i només accepta ajuda de forma vacil·lant no hem de descartar aquesta possibilitat”, afegia.

Àustria no és l'únic Estat membre que considera que Atenes no està fent tot el possible per vigilar les seves fronteres i evitar que els milers de refugiats que arriben a les seves costes posin rumb cap al nord d'Europa. Aquest èxode ha portat mitja dotzena de països a introduir controls temporals en les seves fronteres internes amb l'objectiu d'alentir i impedir el pas de més refugiats. Entre ells la mateixa Àustria, que ha anunciat a més un sostre màxim anual de refugiats de 37.500 aquest any, i també Alemanya --a més de Suècia, Dinamarca, França i Noruega-- que els va introduir el 13 de setembre del 2015. Això significa que, tenint en compte les regles actuals que fixen el període màxim de controls temporals en els sis mesos, no es podrien estendre més enllà del 13 de maig. Tot i les limitacions policials, el ministre d'Interior alemany, Thomas de Maizière, ja ha dit que seguiran aplicant-los al febrer i segurament més enllà.

D'aquí la urgència per buscar solucions. I l'única alternativa, admeten fonts de l'Executiu comunitari, és activar l'article 26 del codi de fronteres Schengen que permet la reintroducció de controls fins a un període de dos anys. Aquest pas exigeix prèviament una avaluació de la situació de les fronteres exteriors que ja està actualment en curs sobre les de Grècia. Si el resultat confirma la persistència de deficiències, Brussel·les activarà la segona etapa del procés d'acord. És a dir, proposarà mesures correctives i tres mesos per aplicar-les. Si no compleix, la Comissió proposaria al Consell la reintroducció dels controls.

REFORMA DE LA POLÍTICA D'ASIL

Notícies relacionades

Alemanya també confisca béns als refugiats

Lagarde: la crisi de refugiats ha arribat al punt d'amenaçar Schengen

“Si Schengen es col·lapsa tota l'estructura europea es començarà a col·lapsar”, alertava aquest diumenge a la televisió Mega TV el comissari Dimitris Avramopoulos, rebutjant de moment les advertències d'expulsió de Grècia de la zona Schengen. La realitat és que el sistema d'asil de Dublín --que obliga el primer país d'entrada a gestionar les sol·licituds d'asil-- és inaplicable tenint en compte l'enorme flux migratori que registra Grècia i que si Europa vol salvar l'espai Schengen “l'única alternativa és la reforma de la política d'asil”, insisteixen fonts comunitàries. La nova proposta de Brussel·les arribarà al març. Aleshores, Europa haurà d'haver trobat la fórmula per salvar un espai Schengen que molts dirigents europeus, com l'expresident francès Nicolas Sarkozy, ja han donat per mort.

En l'agenda de la reunió també hi figura la resposta al terrorisme i com millorar l'intercanvi d'informació, la inauguració de la unitat antiterrorista creada dins de l'agència de policia Europol, la creació d'una guàrdia de fronteres europees i un repàs al pla de reubicació.