¿Trump o Cruz? Les elits republicanes es posicionen

Des que va començar la campanya per elegir el candidat republicà a la Casa Blanca, les elits conservadores han mirat de barrar el pas als versos lliures que amenacen d'arrabassar-los el control del partit mentre esperaven que un dels seus deixebles sorgís com a alternativa viable en els sondejos per fer pinya al voltant de la seva figura. Però a només cinc dies perquè comencin les primàries a Iowa, aquesta última possibilitat segueix lluny de materialitzar-se. De moment, no s'entreveuen més plats en el menú que Donald Trump o Ted Cruz i, encara que resulten gairebé igual d'indigestos per als donants, lobbistes i jerarques del partit, molts comencen a estovar-se davant la perspectiva que acabin aconseguint el ceptre de la nominació.

Part de l''establishment' s'està acostant a Trump, com ha quedat patent aquests últims dies a Iowa, on ha aparegut recolzat en els seus mítings pel veterà senador Chuck Grassley o el cap del Partit Republicà a l'estat, Jeff Kaufmann, que va prometre donar-li suport “al 1000%” si guanya els caucus (assemblea electiva) de dilluns que ve. El governador Terry Branstad va anar caçar cérvols amb el fill del multimilionari novaiorquès, un gest bastant explícit si es té en compte que dies abans li havia desitjat la derrota a Cruz per la seva oposició als subsidis a l'etanol, una indústria clau per al potent sector agrícola d'Iowa. “Quan va llançar la seva campanya molts van pensar que era una broma, però és clar que Trump ha tocat algunes fibres sensibles”, diu David Yepsen, columnista del 'Des Moines Register', el diari més important de l'estat, en una teleconferència amb periodistes estrangers. “Les multituds que assisteixen als seus mítings són fenomenals”.

El 'showman' és astut com una guineu. Els evangèlics són decisius a Iowa i en altres estats de la fase inicial de les primàries com Carolina del Sud, Alabama o Arkansas. I encara que Trump no sembli professar més religió que els diners i el culte a si mateix, últimament recalca la seva fe presbiteriana i obre els seus mítings amb una oració. La tàctica li està donant rèdits. L'última enquesta li dóna 17 punts d'avantatge sobre Cruz entre els votants evangèlics blancs de tot el país, malgrat que senador per Texas és fill d'un predicador i les seves formes l'acosten al fonamentalisme. També s'ha guanyat el suport de l'influent Jerry Falwell Jr., president de la universitat evangèlica més gran del país i fill del telepredicador del mateix nom que va rellançar el poder de la dreta cristiana als vuitanta amb l'anomenada “majoria moral”.

PROFUNDA DIVISIÓ

 

El coqueteig amb Trump és purament interessat i està cridat a refredar-se tan bon punt aparegui una altra alternativa que no sigui Cruz. “Com a partit, tenim moltes més opcions de guanyar amb ell i crec que molts republicans pensen igual”, va dir recentment l'exalcalde de Nova York i candidat a la presidència el 2008, Rudolph Giuliani. “Entre Trump o Cruz, no hi ha cap dubte”, va intervenir el congressista Peter King. “Cruz no és una bona persona i com a president seria impossible. Independentment del que es pensi de Trump, és prou pragmàtic perquè aconsegueixi fer alguna cosa. No veig en Trump la malícia que veig en Cruz”.Res d'això vol dir que el poder republicà s'hagi rendit unànimement als encants de Trump.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La divisió és profunda i té aspecte de guerra fratricida. El 'National Review', la revista creada el 1955 per William Buckley, el pare de la dreta moderna als Estats Units, va dedicar la seva edició íntegra de la setmana passada a declarar-li la guerra al magnat immobiliari. “Trump és filosòficament un oportunista polític que destruiria l'ampli consens ideològic conservador que existeix al Partit Republicà en favor d'un populisme de lliure flotació amb tendències autoritàries”, deia un dels paràgrafs de l'editorial. Al manifest s'hi van sumar nombrosos pesos pesants de l'univers reaccionari, des de l'‘starlet’ del Tea Party, Glenn Beck, fins al director del 'Weekly Standard', Bill Kristol.

El cert és que l'empresari s'ha passat la vida fent tractes per comprar hotels o requalificar terrenys, mentre que el senador s'ha fet un nom pel seu rebuig a fer la més mínima concessió ideològica. Trump és un oportunista; Cruz, un dogmàtic.