Microcefàlia, l'herència nefasta del zika

Si el Brasil és l’epicentre d’una pandèmia global, l’estat de Pernambuco seria la zona zero. Del total de 4.180 casos de microcefàlia en nadons associada al zika, el 86% s’ha detectat en aquesta regió del nord-est del país. En un dels barris obrers de la ciutat de Porto de Galinhas, un paradís d’aigües cristal·lines a 70 quilòmetres de la capital, Recife, hi viuen Germana Soares i el seu fill, Guilherme. Amb poc més de dos mesos de vida, el nen acumula desenes de proves mèdiques fetes per uns doctors que no saben gaire bé què han de buscar.

«Quan poques hores després de néixer el neuròleg ens va confirmar que es tractava de microcefàlia, no vaig saber què fer. Totes les anàlisis, totes les ressonàncies i les proves durant l’embaràs deien que el nostre fill estava sa. Ni tan sols els metges semblaven entendre què passava», explica aquesta noia de 24 anys. El seu fill va ser un dels primers casos de microcefàlia associada al zika a tot el Brasil. Mesos abans, amb a penes 12 setmanes d’embaràs, Germana havia sigut diagnosticada amb el virus del zika. «Vaig sentir que el meu cos cremava de picor. La sensació era tan forta que em venien ganes de treure’m la pell amb un ganivet», recorda la noia.

Però els metges de l’ambulatori local no van donar cap importància als seus símptomes. Després de ser-li receptat un antial·lèrgic, les picors van remetre al cap de pocs dies i Germana va prosseguir amb naturalitat el seu primer embaràs. Només una setmana abans de néixer Guilherme, la notícia de la relació entre el zika i la microcefàlia en nadons va saltar als mitjans de comunicació social del país. Mai va poder imaginar que el seu fill seria un més de la trista xifra de 1.125 nadons que van néixer amb un perímetre cranial inferior als 32 centímetres a l’estat de Pernambuco. Aquell 19 de novembre, va canviar la seva vida per sempre. Des d’aleshores, la rutina de tots dos s’ha convertit en un continu pelegrinatge a l’Hospital Oswaldo Cruz de Recife, l’únic que compta amb els especialistes capaços d’atendre les mares que es troben en la seva difícil situació.

«La sensació és de pànic en les embarassades i de desesperació en les mares. Els metges ens diuen que encara no saben les complicacions que el zika pot ocasionar en la salut dels nadons a llarg termini. Només ens diuen que necessiten temps, que han de fer-los proves», explica. Amb la ràbia de qui sent que no s’hi pot fer res més, el seu disgust se centra ara en l’especulació al voltant dels repel·lents a la seva ciutat. Amb una de les taxes més elevades de dengue, chikungunya i zika del país, el repel·lent Exposis, l’únic que conté icaridina en la seva composició, s’ha convertit en un article molt car i difícil d’aconseguir, i molt més ara que la desocupació ha aparegut amb força en aquesta part del país.

Por de sortir al carrer

Notícies relacionades

L'OMS es reunirà d'urgència davant l'elevada propagació del zika

¿El zika es pot transmetre a Espanya?

«El meu marit va perdre la seva feina com a soldador recentment i jo vaig haver de deixar la meva durant l’embaràs. No hi ha manera de pagar els 25 o 30 reals [uns 5 o 6 euros] que demanen ara pels repel·lents més barats, com l’OFF o el Repelex. L’Exposis ja fa temps que no es troba», es lamenta. Al seu humil barri, les embarassades inverteixen una part important del seu sou en repel·lents i altres, directament, opten per no sortir al carrer. Fins i tot entre les dones que no estan en estat la por és molt present, ningú sap si infectar-se amb el zika podria deixar seqüeles als seus futurs fills.

Però Germana no cau en la desesperació, sap que el problema del seu fill requereix que s’armi de paciència i exigeixi al Govern l’atenció que els casos com el seu mereixen. La seva enteresa com a mare, però, no pot amagar la seva profunda preocupació pel futur de Guilherme i de les embarassades a tot el país. «Espero que el Govern entengui que quan algú té un fill amb microcefàlia la seva vida canvia per sempre. Només li demano que actuï com més aviat millor, ningú més mereix que el seu fill pagui les conseqüències d’aquesta horrible malaltia», conclou una mare per a qui les respostes arriben tard.