L'èxit posa Rubio en la diana

"Fins ara hi ha hagut molt soroll però s'ha acabat. Entrem en una fase diferent”. L'anàlisi el feia aquest dissabte a la nit en un bar de Manchester (Nou Hampshire) Elizabeth Goonan, una dona de 51 anys, mentre les pantalles de televisió retransmetien l'últim debat de set republicans abans de les primàries de dimarts a l'estat. El que es va veure en l'animada trobada, intensa i en ocasions elèctrica, constatava la seva teoria, servia per recordar que és molt desaconsellable fer apostes en la campanya electoral aquest any als Estats Units i la transcendència que ara ja té cada moment.

Possiblement a ningú se li ha gravat més a foc aquesta realitat que a Marco Rubio. Després del seu tercer lloc darrere de Ted Cruz i Donald Trump als caucus de dilluns passat a Iowa, semblava imparable l'ascens del jove senador de Florida com a potencial aglutinador de l'aparell del partit de Ronald Reagan davant el repte del favorit del Tea Party i de l'empresari ‘outsider’. Però al Saint Anselm College es va demostrar que és massa aviat perquè els altres candidats de l''establishment’ tirin la tovallola. Almenys no fins dimarts, quan els resultats a les urnes representaran per a alguns seguir en la lluita i per a altres veure's forçats a abandonar la carrera.

Ningú va atacar amb més força que Chris Christie, el governador de Nova Jersey, que va començar el seu assalt qüestionant la falta d'èxits legislatius de Rubio. És una línia d'atac habitual que fins i tot els demòcrates han utilitzat, aprofitant un vídeo en què es veu el republicà Rick Santorum passant-les de tots colors per, el mateix dia en què va decidir recolzar públicament Rubio, enumerar només un dels seus èxits.

Va ser, no obstant, el mateix Rubio qui va obrir les portes del seu infern. Va respondre a Christie intentant desviar la conversa cap al president Barack Obama, i ho va fer utilitzant una frase preparada i assajada que va sonar com a tal. El contraatac no es va fer esperar. “¿Ho veus, Marco? -li va dir amb to paternalista Christie-. La cosa és que quan ets president dels EUA o governador d'un estat el discurs memoritzat de 30 segons que acaba amb la frase sobre que gran que és Amèrica no soluciona el problema d'una sola persona”.

Això va doldre, però encara quedaven més cops, també propiciats pel mateix Rubio. Perquè va repetir tres vegades més la frase en què assegura que Obama està “intentant deliberadament canviar el país”, una ficada de pota greu que va posar en safata que Christie digués al públic: “Aquí està, aquí està, el discurs memoritzat de 25 segons”.

Només amb aquest moment Rubio ja hauria quedat tocat però, tirant encara més sal a la seva ferida, es va sumar a l'atac Jeb Bush, que el va comparar amb Obama, que també només havia sigut elegit una vegada com a senador quan va arribar a la presidència. “Ja la vam intentar amb ell, l'elevada eloqüència, i no vam aconseguir un líder”, va dir. Al seu antic delfí li devia doldre.

L'envestida de l'exgovernador de Florida contra Rubio no va ser l'única mostra que el membre de la dinastia amb dos presidents es nega a tirar la tovallola. I demostrant que una candidatura que semblava punxada encara té aire, es va atrevir per primera vegada a buscar el cara a cara amb Trump, i amb tota l'energia que el magnat precisament l'acusa de no tenir. Quan Trump va defensar les expropiacions per a construcció d'infraestructures i com a part vital dels EUA, Bush va recuperar el cas en què va intentar expropiar una dona gran no per interès públic, sinó per construir l'aparcament d'un dels seus casinos.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Tot i aquests cops, i ser escridassat quan va intentar fer callar Bush, Trump va tenir alguns moments que li poden reportar vots, com la seva defensa a ultrança de la policia davant les acusacions d'abús de força letal i violència amb les minories. I va brillar una mica més que Cruz, el guanyador d'Iowa, debilitat en el debat quan van quedar exposats alguns dels seus mals estratagemes. Cruz va demanar públicament perdó a Carson pels missatges falsos que va llançar la seva campanya a Iowa que el neurocirurgià es retirava, però va intentar atribuir a la premsa aquests missatges. Ni Carson (ni ningú) el van creure.

Només va optar per la moderació en els atacs i un missatge més positiu i centrat en si mateix John Kasich, el governador d'Ohio, que és la tercera pota en aquest trinomi de l'aparell que lluita per impedir que Rubio es converteixi en abanderat del Grand Old Party i amb una campanya que ha realitzat un enorme esforç sobre el terreny a Nou Hampshire per buscar un bon lloc que permeti sobreviure. I encara que les enquestes apunten que ho pot fer (i segueixen donant com a clar favorit Trump), no convé posar la mà al foc per les seves prediccions. Especialment després d'un debat com aquest.