Austràlia envia els seus refugiats a una illa a 4.000 quilòmetres al mig del Pacífic

La crisi dels refugiats ja no entén de continents. El fenomen dels fluxos massius de persones a la recerca d’una vida digna adquireix un caire global. Als antípodes europeus, a Oceania, Austràlia ha viscut aquesta setmana sumida en una agra polèmica que posa de manifest com les gasta el seu Govern en la gestió migratòria. Res de més dissuasori que enviar les persones que acaben d’arribar a terra australiana –històricament terra d’acollida– a una illa literalment perduda al Pacífic, 4.000 quilòmetres al nord-est. 

Destinació Nauru, una illa que, amb sobirania pròpia, és el tercer país més petit del món. És paradisíaca però alberga un dels centres d’internament d’immigrants més terrorífics. A canvi d’un substanciós finançament, les autoritats de la petita illa, molt castigada econòmicament, s’avenen a ser els llimbs on Austràlia envia els seus refugiats mentre esperen, amb poc èxit, convertir-se en ciutadans australians de ple dret. L’illa Manus, a Papua Nova Guinea, és una altra de les destinacions. 

No en va el centre d’internament de Nauru va ser tancat el 2007, després de la pressió de l’ONU, pels seus escandalosos casos de corrupció i tota mena d’abusos als immigrants, incloses agressions sexuals als nens. Però la creixent pressió migratòria, alimentada per les guerres al Pròxim Orient, va provocar la seva reobertura el 2012. 

 

ESCASSA PRESSIÓ MIGRATÒRIA

Encara que la pressió migratòria que suporta Austràlia és molt menor que la que afronta Europa. Els immigrants que pretenen demanar asil en terra australiana procedeixen majoritàriament de l’Iran, Nova Zelanda, Sri Lanka, la Xina, el Vietnam, l’Afganistan i, els últims temps, Síria. Austràlia acull poc més del 0,3% dels refugiats de tot el món, xifra que contrasta amb la duresa de la seva gestió migratòria. 

La coalició de Govern, liderada pels conservadors del primer ministre Malcolm Turnbull, té a les mans a més a més des de principis d’any una patata calenta que provoca protestes generalitzades a les principals ciutats, des de Sydney fins a Canberra, passant per Melbourne. La justícia ha avalat la decisió del Govern de retornar a Nauru 267 demandants d’asil malalts que havien sigut traslladats a Austràlia per rebre tractament mèdic. Entre els afectats, pacients terminals de malalties com el càncer, i també 37 nadons i 54 nens i una dotzena de dones víctimes de violència sexual al centre d’internament. Molts d’aquests nadons han nascut en territori australià. 

Una nena que s’acosta a l’any, que ja és coneguda a tot Austràlia com a Baby Asha, s’ha convertit en l’estendard de la denúncia de la política del Govern. De pares bangladeshians, va néixer en un centre d’internament de Melbourne i, als cinc mesos, va ser enviada juntament amb la seva família a Nauru. La seva fotografia, acompanyada del lema Volem que tornis, protagonitza les cada vegada més multitudinàries concentracions contra el Govern. 

 

«SEVERAMENT TRAUMATITZADES»

«Del primer ministre depèn actuar decentment i deixar que les persones afectades es quedin al país», afirma el director del Human Rights Law Center (HRLC), Daniel Weeb. «No és gens decent ni respectuós treure els nens de les seves classes i condemnar-los per a tota la vida als llimbs d’una petita illa», afegeix. 

I l’advertència de l’ONU, en boca del comissari per als Drets Humans, Benyam Mezmur, és contundent: «Deportant aquestes 267 persones, el Govern australià està en risc de contravenir la convenció contra la tortura i el tracte cruel». Nacions Unides argumenta que retornar-los a Nauru pot afectar encara més la seva salut física i mental perquè el centre no està preparat per respondre a les necessitats de persones «severament traumatitzades». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ultradreta a l’alça

La mobilització ciutadana per impedir-ho s’estén per tot el país. Un heterogeni conglomerat d’associacions pro drets humans han fet seva la causa i fins i tot una desena d’esglésies anglicanes, amb el degà de Brisbane, Peter Catt, al capdavant, s’han ofert per donar refugi a les persones afectades. 

L’oposició també està fent de la política migratòria un cavall de batalla. La senadora d’Els Verds Sarah Hanson-Young ha demanat al ministre d’Immigració, Peter Dutton, que tregui Baby Asha –i amb ella tots els nadons nascuts a Austràlia– del centre d’internament de Nauru. «És horrorós que Baby Asha, nascuda a Austràlia, estigui detinguda a Nauru –va assegurar–. El trauma sofert per la seva família és cruel i el Govern l’ha de retornar a Austràlia immediatament».