Terratrèmol polític als EUA per la inesperada mort del jutge més conservador del Suprem

Si les eleccions de Estats Units no eren prou intenses, amb la Casa Blanca i el Congrés en joc, es compliquen encara més amb la mort inesperada d'Antonin Scalia, el jutge més conservador del Tribunal Suprem. La seva mort als 79 anys divendres a la nit en un ranxo de Texas provoca un autèntic terratrèmol polític al país i encara que el president, Barack Obama, ha promès nominar un substitut i ha demanat al Senat "complir la seva responsabilitat" i votar, els republicans, que controlen la cambra, han començat a proposar que sigui el pròxim president qui elegeixi el successor.

És impossible minimitzar la transcendència de la mort de Scalia, que va arribar a l'Alt Tribunal el 1986 nominat per Ronald Reagan, com tots els magistrats del tribunal amb càrrec vitalici, i des d'aleshores ha sigut la veu de referència dels conservadors. El Suprem és un òrgan clau d'enorme poder als EUA i les seves decisions marquen per dècades. Actualment, i fins a la mort de Scalia, ha estat dominat per una majoria conservadora de cinc jutges (un d'ells, Anthony Kennedy, moderat) davant quatre progressistes. Per això el president que elegeixi el seu successor pot alterar l'equilibri ideològic de l'Alt Tribunal i escorar-lo cap a la majoria progressista, deixant una empremta que va molt més enllà del seu mandat. 

La batalla que s'acosta és immensa i encara que en una breu declaració Obama ha recordat que "els temes en joc són més grans que qualsevol dels partits", no li deu quedar cap dubte que els republicans faran tot el possible per impedir que nomeni un jutge demòcrata. Només cal veure la declaració que ha fet just després de saber-se la notícia Mitch McConnell, el líder de la majoria republicana al Senat, que ha dit que "el poble nord-americà hauria de tenir una veu en la selecció. La vacant no hauria d'omplir-se fins que tinguem nou president". És la mateixa idea que han repetit també alguns aspirants republicans a la nominació presidencial, com Donald Trump, que ha afirmat que l'única estratègia possible al Senat és "endarrerir, endarrerir, endarrerir" la confirmació, encara que això posa en joc el potencial empat quatre a quatre en els vots de les decisions aquest any, cosa que en la pràctica anul·la els casos que es decideixin així (es manté la decisió del tribunal inferior però aquesta no es converteix en precedent legal). 

El que està en joc és fonamental tant per a l'esquerra com per a la dreta, ja que el Suprem pot alterar normatives en temes transcendentals que van des del dret a l'avortament i la discriminació positiva fins als drets de vot, el finançament de campanya o les normes mediambientals. I qui arribi a la Casa Blanca, amb substitut de Scalia o sense, tindrà a més possibilitats de nomenar altres magistrats, ja que la jutge Ruth Bader Ginsburg tindrà 83 anys el 2017, Kennedy més de 80 i Stephen Breyer 78.

Notícies relacionades

Debat a cops entre els republicans

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amb Scalia (nascut a Nova Jersey, catòlic i amb nou fills)  els conservadors perden un tòtem, un dels jutges més influents de la història del país i un dels defensors a ultrança de l'"originalisme", el corrent que propugna aferrar-se al text original de la Constitució en lloc d'interpretar-la com una cosa "viva" que es pot anar adaptant als temps. Aquesta visió del magistrat, definit fins i tot pels seus detractors ideològics com un home brillant, es tradueix a no reconèixer, per exemple, que la constitució protegeixi qüestions com l'avortament, el matrimoni homosexual o els drets de minories o immigrants. Scalia també era un defensor del "textualisme", que advoca perquè les lleis es llegeixin literalment i sense interpretacions, i entre els seus èxits figura haver aconseguit que es reconegués com a part de la segona esmena el dret individual a portar armes.