Clinton festeja el vot negre denunciant el "racisme sistèmic" als EUA

Amb la vista posada a Carolina del Sud, l'estat on es traslladarà la batalla demòcrata després del caucus de dissabte a Nevada, els dos aspirants a la nominació segueixen afilant la seva retòrica per guanyar-se el vot negre. Hillary Clinton va anar dimarts al Harlem novaiorquès, on el seu marit va instal·lar temporalment les seves oficines després d'abandonar la Casa Blanca, per parlar de la "injustícia racial" que impregna la vida nord-americana i mirar de recuperar el favor d'un electorat que li va donar l'esquena fa vuit anys per apostar per Barack Obama. Clinton va proposar un pla multimilionari per trencar aquesta mena de determinisme que porta centenars de milers de joves negres a la presó després de fracassar a l'escola, i va aprofitar l'ocasió per llançar diversos atacs indirectes a Bernie Sanders.

Els constants abusos policials gravats amb les càmeres dels telèfons mòbils i la irrupció en la vida pública del moviment de protesta Black Live Matters han convertit la qüestió racial en un dels temes indefugibles d'aquesta campanya per la banda demòcrata. Com es va veure en els disturbis de Baltimore de l'any passat, hi ha tensió als carrers i urgència de solucions, i això ha provocat que un tema tan delicat s'estigui abordant amb una cruesa que, segons alguns observadors, no se sentia des que el reverend Jesse Jackson va competir per la presidència el 1988. "Hem de començar a enfrontar-nos a la realitat d'un racisme sistèmic", va dir ahir Clinton al Centre Schomburg per a la Investigació de la Cultura Negra.

"Per a molts americans és temptador pensar que l'odi és sobretot una cosa del passat. Però la raça segueix jugant un paper significatiu a l'hora de determinar qui progressa i qui es queda enrere en aquest país". Clinton va recórrer a les estadístiques per il·lustrar la situació. Va parlar del 35% de nens negres que viuen sota el llindar de la pobresa, del 55% d'atur juvenil o de les dificultats dels afroamericans per obtenir una hipoteca. "Imaginin que els nens blancs tinguessin un 500% més de probabilitats de morir d'asma que els negres. Imaginin que un nadó blanc de Carolina del Sud tingués el doble de probabilitats de morir abans del seu primer aniversari que un nadó afroamericà. Aquestes desigualtats no només són dolentes sinó que són immorals".

Fins ara Clinton ha obtingut bastants més suports de l'elit negra que Sanders. I ahir la platea estava plena de figures destacades de la comunitat, com el reverend Al Sharpton, l'exfiscal general de l'Estat Eric Holder o el congressista Charles Rangel. En una de les múltiples referències al seu rival, l'exsecretària d'Estat va suggerir que per acabar amb la discriminació racial fa falta alguna cosa més que trencar els grans bancs de Wall Street i abordar el problema com si fos una ramificació més de la desigualtat econòmica. "Aquests no són només problemes de desigualtat econòmica", va dir referint-se a la complicada relació amb la policia o a la violència armada que dessagna nombrosos barris negres del país. "Són problemes de desigualtat racial, i ho hem de dir alt i clar". Malgrat la claredat del seu discurs, les seves paraules van rebre aplaudiments més aviat tímids.

PENSANT EN NEVADA

En la campanya de l'exsecretària d'Estat hi ha nervis després d'haver empatat a Iowa amb Sanders i haver perdut estrepitosament a New Hampshire. Però l'ansietat se centra especialment a Nevada, on la contesa sembla estar molt igualada malgrat la diferència abismal que hi havia fa només uns mesos. Això ha fet que els seus assessors intentin rebaixar les expectatives per esmorteir el cop en cas que perdi. "El pànic és palpable", escrivia ahir 'The Washington Post'.

Notícies relacionades

Les disputades minories

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Carolina del Sud és una altra història. Fa vuit anys, els negres van representar més de la meitat dels votants en les primàries demòcrates i, segons les últimes enquestes, el 65% s'inclina ara per Hillary. Part de l'explicació és deguda al record que la presidència del seu marit, Bill Clinton, una època d'exuberància econòmica que va impulsar el benestar dels afroamericans. Altres tindrien a veure amb el fet que Sanders sona possiblement massa esquerrà per a un estat del sud i en bona part segueix sent un desconegut entre els negres. El senador per Vermont va 18 punts al darrere en els sondejos, però no tira la tovallola perquè va arribar a estar a més de 50.

Ahir va fer campanya a la Universitat de Carolina del Sud, a Colúmbia. S'haurà de veure si aquesta vegada tindrà temps de remuntar. ¿La resposta? El 27 de febrer.