El Vaticà diu que les paraules del Papa sobre Trump "no són un atac personal"

Les aigües s’han calmat aviat i, com en una missa, Donald Trump i el papa Francesc s’han mostrat decidits a donar-se la pau. Un dia després que la tensió es disparés per unes declaracions del Pontífex assegurant que «una persona que només pensa a aixecar murs i no a construir ponts no és cristià», el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, va aclarir ahir en una entrevista amb Radio Vaticana que aquelles paraules «no volien ser de cap manera un atac personal» al candidat republicà, que ha proposat aixecar un mur a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, «ni una indicació de vot» en el disputat procés electoral nord-americà.

Trump, que inicialment va respondre a les declaracions del Papa amb un comunicat en què va qualificar de «desgràcia» que un líder religiós qüestionés la seva fe, tampoc va trigar a matisar les seves crítiques. «El Papa és un tipus fabulós», va dir l’empresari el mateix dijous a la nit en una trobada amb votants organitzada per la cadena de televisió CNN. «Crec que va dir una cosa molt més suau del que inicialment van difondre els mitjans (…) que se’l va mal interpretar molt i que estava mal informat». «Té molta personalitat, és un tipus diferent, i crec que està fent una molt bona feina», va declarar en un altre moment. «[Té] Molta energia», va afegir.

PASSIONS I REACCIONS

L’enfrontament dialèctic entre tots dos va ser  breu però intens i Trump, que és presbiterià, va obrir el seu comunicat dient: «Si el Vaticà hagués estat atacat per l’Estat Islàmic o per qui sigui (…) puc prometre que el Papa hauria volgut resat perquè Donald Trump fos president, perquè això no hauria passat. L’EI hauria sigut eradicat».

Era l’última mostra de les passions que desfermen les propostes ultra del favorit republicà, que ja va provocar temps enrere reaccions crítiques de líders polítics mundials. Quan va plantejar, per exemple, vetar l’entrada a tots els musulmans als Estats Units, el primer ministre britànic David Cameron va qualificar la idea d’«estúpida». El primer ministre francès, Manuel Valls, el va acusar d’«alimentar l’odi» i el príncep saudita Alwaleed bin Talal va arribar a definir-lo a Twitter com «una desgràcia per als EUA».

No ha canviat res en el missatge ni en el to de Trump. De fet, l’atenció mundial reafirma la seva capacitat per acaparar l’atenció i dominar la conversa mediàtica, i dijous amb el seu enfrontament amb el Papa va aconseguir restar atenció al suport públic de la governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, a un dels seus principals rivals en la carrera, Marco Rubio.

Notícies relacionades

El Papa diu que Trump "no és cristià" per voler aixecar murs contra la immigració

El Papa al·ludeix a l'ús d'anticonceptius en relació amb el virus del Zika

Inicialment, a més, es podria pensar que el pols amb el Papa podria afectar Trump en les seves relacions amb el sector més religiós entre els votants que aquest dissabte van a les urnes en les primàries republicanes a Carolina del Sud, però aquest probablement és un plantejament equivocat. El 2012, el 65% d’aquests votants republicans de primàries a l’estat del sud eren evangèlics, un grup cristià tendent a l’ultraconservadorisme social que no combrega amb algunes de les postures més progressistes adoptades pel papa Francesc, com passa per exemple respecte a l’homosexualitat.

També fa quatre anys, només un 13% d’aquests votants de les primàries republicanes eren catòlics, el grup religiós que té menys confiança en una presidència del magnat immobiliari. Segons un sondeig recent del centre Pew, el 53% dels catòlics pensen que Trump seria un president terrible (39%) o mediocre (14%), mentre que només un 20% pensa que ho faria bé, i un simple 10% creu que la seva presidència seria fabulosa.