El pla d'Obama per tancar Guantánamo topa amb un enorme escepticisme

Han hagut de passar set anys perquè Barack Obama presenti finalment un pla per tancar Guantánamo, una presó que es va comprometre a clausurar tan sols dos dies després de jurar el càrrec. El president dels Estats Units ha enviat al Congrés la seva proposta per buidar el penal cubà abans que finalitzi el segon i últim mandat, una iniciativa que contempla l'enviament a presons nord-americanes de bona part dels 91 reclusos que segueixen allà des de fa més d'una dècada en detenció indefinida sense haver sigut condemnats per res. El pla afronta un enorme escepticisme i ha sigut immediatament rebutjat pels republicans, que, al controlar les dues cambres, tenen la clau perquè s'implementi.

Aquest serà possiblement l'últim intent d'un president que va arribar al seu dia a definir Guantánamo com un “trist capítol en la història”, però les accions del qual no han estat a l'alçada de les seves paraules. Una vegada més, Obama ha repetit que el penal no només “va en contra dels valors nord-americans”, sinó que també “soscava” la seguretat nacional del seu país. “És contraproduent en la nostra lluita contra el terrorisme perquè ells el fan servir com a propaganda en els seus esforços de reclutament”, ha assegurat des de la Casa Blanca. També ha reconegut que interfereix en la relació dels EUA amb aquells aliats a qui més necessita en la lluita contra l'islamisme radical. “Quan parlo amb altres líders mundials, em fan sortir la qüestió que Guantánamo no s'ha resolt”.

El pla no s'inventa solucions màgiques, es recolza en idees que feia temps que circulaven. Primer, el més fàcil. D'una banda, pretén transferir al més aviat possible a tercers països 35 dels 91 detinguts que tenen des de fa anys permís de les agències de seguretat per sortir de Guantánamo i viure sota una mena de llibertat vigilada als seus destins d'acollida. Aquest nombre es podria ampliar perquè Obama ha ordenat que s'acceleri la revisió de la resta de casos “per determinar si la seva detenció segueix sent necessària”. La pregunta és què s'ha de fer amb la resta.

MASSA PERILLOSOS

Tan sols deu detinguts estan sent jutjats per tribunals militars; els altres no han sigut acusats de res, però se'ls considera massa perillosos per deixar-los anar. A tots ells, el pla d'Obama pretén reubicar-los en presons militars o presons civils de màxima seguretat, totes elles als EUA, cosa que estalviaria al contribuent uns 85 milions de dòlars a l'any. Però per aconseguir-ho, el Congrés hauria de revocar la llei que impedeix al Pentàgon utilitzar fons federals per transferir-los al seu territori, una possibilitat que sembla com a mínim remota. No s'ha d'oblidar que estem en any electoral i que, en l'última enquesta del 2014, la majoria de nord-americans s'oposaven al tancament de la presó cubana.

Els últims mesos, l'Administració d'Obama havia amenaçat d'implementar els seus plans per decret, però avui el president no n'ha fet cap menció. I això que, en un rampell de sinceritat, ha reconegut que ja no s'ha de preocupar pel cost polític de la batalla perquè ni ell ni el seu vicepresident, Joe Biden, es juguen la reelecció al novembre. “Si fos fàcil, ja s'hauria fet fa anys”, ha dit al reconèixer les dificultats a què s'enfronta.

RESPOSTA CATEGÒRICA

Els republicans no han trigat a respondre-li. “El Congrés ha actuat una vegada i una altra de manera bipartidista per rebutjar el desig del president de transferir terroristes perillosos a comunitats dins dels EUA”, ha dit el seu cap al Senat, Mitch McConnell, després de recordar-li que amb la llei a la mà els seus plans són “il·legals”. El seu col·lega, el congressista Mike Coffman, ha sigut encara més categòric. “No hi ha per on començar, simplement no es farà”.

Però el pla tampoc ha convençut gens a les organitzacions que representen els detinguts i que fa anys que denuncien el travestisme jurídic que Guantánamo representa. “La noció que seran transferits a presons de màxima seguretat és absurda”, ha dit a la CNN l'advocat David Remes, que representa 12 dels detinguts. “Aquesta gent no ha sigut acusada de cap crim i encara menys l'ha comès. El problema no és la falta de proves, sinó l'absència de crims amb què acusar-los”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Redundant en aquesta mateixa idea, el Centre de Drets Constitucionals ha afirmat que “la infàmia de Guantánamo no s'ha derivat mai únicament del seu emplaçament, sinó també del règim immoral i il·legal de la detenció indefinida”. El comunicat afegeix que a menys que l'Administració “demostri una veritable voluntat i redobli dramàticament els esforços”, dotzenes d'homes que fa 14 anys que són a la presó i que han sigut detinguts innecessàriament per part de l'Administració, “seguiran pansint-s'hi una vegada Obama hagi abandonat la Casa Blanca”.

Candidats republicans a la presidència com Marco Rubio no només s'oposen a tancar la presó, sinó que, a més, volen reactivar-la per allotjar-hi noves onades de sospitosos de terrorisme.