La Bíblia i Trump, una misteriosa aliança

Els camins del Senyor són inescrutables, i res ho exemplifica millor que el suport que Donald Trump rep dels evangèlics dels EUA. Presbiterià com Reagan, Eisenhower i Andrew Jackson, el multimilionari novaiorquès es defineix com «un bon cristià» i presumeix literalment de llegir la Bíblia més que ningú. Però és clar que la seva fe difícilment s’ajusta al cànon. Trump va pel seu tercer matrimoni, apadrina concursos de bellesa amb dones en biquini i té l’honor de ser el primer empresari que va obrir un club de striptease en un casino. «¿Posaran els evangèlics un adúlter en sèrie que mai s’ha penedit a la Casa Blanca?», es preguntava fa poc el locutor de la ultraconservadora Ràdio de la Família Americana, Andrew Fischer.

EL GUANYADOR

Trump va començar perdent el vot evangèlic a Iowa davant Ted Cruz, cosa que es donava per feta tenint en compte que el senador per Texas parla el seu llenguatge, és fill d’un predicador baptista i, com Marco Rubio, rarament es treu Déu de la boca. Cruz invoca als seus mítings el «cos de Crist» i «la divina providència», com si la seva campanya fos l’antesala profètica de la Segona Vinguda de Crist. Però Trump els ha guanyat còmodament tots dos i les enquestes li donen avantatge en set estats en què el vot religiós té pes. L’únic estat on no és clar el resultat és Texas.

    «Trump no és en absolut el típic candidat dels evangèlics», assegura la periodista Sarah Posner, autora de Els beneficis de Déu: Fe, frau i la croada republicana pels votants de valors, en la traducció lliure d’aquest reporter. «Ells demanen un candidat que expressi coneixement i devoció a la Bíblia, que digui que els EUA són una nació cristiana i que aspira a governar d’acord amb els valors cristians, però Trump mai parla d’això». Excepte si l’hi pregunten, tampoc diu gran cosa dels assumptes essencials per a la dreta cristiana, com per exemple l’avortament, el matrimoni homosexual o la suposada persecució que pateixen els cristians, encara que les seves postures sobre això semblen haver-se endurit des que és candidat.

    L’antic rei d’Atlantic City sol dir que la fe és un tema molt íntim per abordar-lo en l’esfera pública. Una vegada li van preguntar si havia demanat alguna vegada perdó a Déu. «No estic segur d’haver-ho fet. Simplement segueixo endavant i miro de millorar», li va respondre a Frank Luntz. I quan li van demanar que cités el seu vers bíblic favorit, va sortir per les branques i no va aconseguir trobar-ne un fins al cap d’uns dies: «Mai cedeixis davant l’enveja». Només hi havia un problema, la frase no és a la Bíblia. Una cosa semblant li va passar al parlar de la seva església. Trump assegura que és membre de la Marble Collegiate, la més antiga de les congregacions protestants. Però la Marble no és presbiteriana i als seus responsables no els consta que Trump en sigui membre, segons s’ha publicat.

    Més que el nucli dur de la dreta cristiana, Posner sosté que al magnat immobiliari el voten principalment els evangèlics que es defineixen com a tals per tradició, aquells que van poc a missa. «Dit això, Trump apel·la a certs elements de la dreta cristiana que volen un home fort a la Casa Blanca perquè creuen que els EUA s’han tornat febles en emigració i terrorisme», afirma Posner. La seva retòrica antiimmigrants i antimusulmana té simpatitzants entre aquells nord-americans acostumats que els serveixin doble ració d’islamofòbia des del púlpit.

Notícies relacionades

Guerra sense quarter contra Trump

Trump i el Vaticà suavitzen el seu enfrontament

    Amb els seus jets privats i la seva ostentació, Trump encaixa a més a més en l’imaginari de l’anomenat evangeli de la prosperitat, la idea que ser molt ric és una benedicció de Déu, una teologia la popularitat de la qual es va disparar a partir dels anys 80 amb l’auge dels teleevangelistes. Lluny queden els escàndols de tabloide que van envoltar els seus dos divorcis, especialment el primer de l’atleta txeca Ivana Trump, el 1992. Quan encara estava casat amb ella, la premsa va descobrir que havia posat pis a la seva amant a Atlantic City. L’amant era Marla Maples, amb qui va acabar casant-se dos mesos després de tenir-hi  una filla, Tiffany, el 1993.

    «Amb Trump, molts d’aquests evangèlics senten que han trobat l’altaveu políticament incorrecte per canalitzar les seves frustracions», va escriure recentment David Brody, periodista de la Christian Broadcasting Network, una cadena de televisió fundada pel teleevangelista Pat Robertson. «¿És l’home més recte per portar la seva torxa? No. ¿És el més transparent i autèntic? Això es pensen, sens dubte».