Turquia redobla les seves exigències a la UE per frenar l'arribada de refugiats

El regateig és tot un art i els turcs estan entre els seus grans mestres. Saben que la Unió Europea està desesperada per trobar una solució que permeti posar ordre a la crisi de refugiats i aquest dilluns han fet valer la seva posició de força a la cimera UE-Turquia -la segona en tres mesos- celebrada a Brussel·les. A canvi que Ankara rebi de tornada tots els immigrants que arribin a les illes gregues, encara que fugin de la guerra com els refugiats sirians, els 28 accepten examinar la nova llista d'exigències turca que inclou eximir els seus ciutadans de visat des del juny, obrir nous capítols en les negociacions d'adhesió i assignar fons addicionals per a la facilitat de refugiats siriana. 

Totes aquestes demandes, presentades ahir pel primer ministre Ahmed Davutoglu durant un dinar de treball amb els 28, apareixen esmentades en la declaració final pactada pels 28 caps d'Estat i de Govern després de 12 hores de negociacions. Ankara sap que està en una posició de força i redobla la seva aposta. “Necessitem una mica més de temps fins al Consell Europeu del 18 de març per discutir tot això”, però “ho volem negociar com més aviat millor”, explicava al final de la reunió la cancellera alemanya, Angela MerkelAngela Merkel, un dels dirigents que més van pressionar ahir per tancar un acord que li permeti afrontar amb més garanties les eleccions que celebren aquest cap de setmana tres dels estats federats alemanys.

Els 28 es donen de termini 10 dies per tancar els serrells pendents, fins al Consell Europeu del 17 i el 18 de març. Es necessiten “mesures audaces per tancar la ruta que utilitzen els traficants, per trencar el seu model de negoci, protegir les nostres fronteres externes i acabar amb la crisi migratòria a Europa”, assenyala la declaració. Entre aquestes mesures figuren totes i cadascuna de les suggerides per Davutoglu.

Mesures “creatives i constructives”, tal com les va qualificar el turc, entre les quals figuren la devolució a Turquia de tots els immigrants irregulars que arribin a les illes gregues en el marc d'un programa que finançarà la UE. “El nostre objectiu és desincentivar la immigració irregular i incentivar l'ús de vies legals. El nostre objectiu és humanitari. No volem veure dones i nens morint al Mediterrani”, justificava el turc sobre una iniciativa l'autoria de la qual Merkel atribueix a Ankara. "La immigració il·legal a Europa s'ha acabat", anunciava el president de la UE, Donald Tusk.

INCENTIVAR VIES LEGALS 

El nou pla, que complementarà l'acordat el 29 de novembre, recull a més que per cada refugiat sirià tornat a Turquia la Unió Europea reassentarà un altre refugiat d'aquesta nacionalitat directament des del territori turc als estats membres. Per si hi havia dubtes, Merkel va aclarir que tots aquells que arribin de manera il·legal a Grècia no formaran part del programa, cosa que limitarà les seves possibilitats d'arribar a Europa. “No crearem un incentiu per a la irregularitat”, va avisar. Malgrat les preocupacions que aquesta disposició ha generat des del punt de vista dels drets humans i la convenció de Ginebra, la UE assegura que el pla respecta la legislació europea i internacional. “És legal”, afirmava ahir a la nit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

A canvi, els 28 es comprometen a treballar per accelerar la liberalització de visats per als ciutadans turcs de cara a aixecar aquest requisit des del juny, en lloc de l'octubre com estava previst. També treballaran per accelerar el desemborsament dels 3.000 milions d'euros ja aprovats per la UE per assistir els 2,7 milions de refugiats sirians en territori turc i per decidir sobre un “finançament addicional” que Turquia va xifrar inicialment en 3.000 milions més. A més, prepararan les decisions per obrir nous capítols en les negociacions d'adhesió i consideraran la possibilitat d'establir zones humanitàries segures a Síria.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Moltes de les idees van generar ahir resistències en algunes delegacions. L'obertura de nous capítols genera malestar a Xipre i Grècia; Hongria segueix sense voler parlar del sistema de reubicació de refugiats; a França la preocupa que l'exempció de visats per als turcs sigui un colador que faciliti les arribades des del nord de l'Àfrica, mentre que Itàlia i Bèlgica van exigir una menció a la llibertat de premsa que va quedar molt suavitzada.

“Si el Consell i la Comissió s'hi comprometen, no ho puc dubtar”, assegurava el primer ministre Davutoglu sobre les possibilitats de tancar un acord definitiu en un termini de 10 dies. La declaració també promet ajuda a Grècia per superar aquest difícil moment amb una mobilització ràpida i eficient de mitjans i recursos, assistir Grècia en el procés de retorns "accelerats" i "a gran escala" a partir de l'acord de readmissió entre Grècia i Turquia i tancar un acord UE-Turquia per a l'1 de juny.