Més expresos de Guantánamo s'han unit a la lluita armada, segons els EUA

En el debat sobre Guantánamo abunden els mites. Pocs assumptes estan tan polititzats com el futur de la base militar cubana i dels 96 sospitosos de terrorisme que segueixen atrapats als seus llimbs legals. D'aquí ve que les dades importin. L'últim informe de l'Oficina del Director de la Intel·ligència dels Estats Units sosté que set dels 144 presos alliberats durant la presidència de Barack Obama s'han unit a la lluita armada, un més dels que ressenyava l'anàlisi prèvia publicada al juliol. 12 més se sospita que ho han fet, una xifra que dobla l'estimació anterior. L'informe no dóna noms ni revela les organitzacions “terroristes” o “insurgents” a les quals s'haurien unit.

Un dels casos confirmats per la premsa és el del sudanès Ibrahim al-Qosi, que va acompanyar Ussama bin Laden fins a l'Afganistan després de ser expulsat del Sudan el 1996 per servir-li com a cuiner i xòfer. Arrestat per l'Exèrcit pakistanès quan mirava de travessar la frontera a finals del 2001, va ser un dels primers detinguts a arribar a Guantánamo el 2002 i també un dels pocs que han sigut condemnats per les comissions militars del Pentàgon. Al-Qosi es va declarar culpable de suport material a l'organització terrorista a canvi d'un acord extrajudicial pel qual els EUA va donar per complerta la seva condemna. El 2012 el va repatriar al seu país i dos anys després, segons 'The Long War Journal', es va unir a la branca d'Al-Qaida al Iemen “per convertir-se en un dels seus líders”. El desembre del 2015 va aparèixer en un vídeo propagandístic en el qual celebrava l'atac gihadista contra la redacció de la revista satírica 'Charlie Hebdo' a París.

ALLUNYATS DE LA NORMA

Casos com el d'Al Qosi estan, no obstant, lluny de ser la norma, malgrat el que propaguen alguns polítics. “No tancarem Guantánamo”, va dir el mes passat el candidat republicà a la presidència Marco Rubio, poc després que Obama anunciés el seu improbable pla per tancar la presó. “Aquests són literalment combatents enemics, en essència soldats o millor terroristes d'organitzacions terroristes estrangeres. Quan els deixes anar, molts d'ells es reintegren en la lluita contra nosaltres”. Rubio fa una interpretació molt elàstica de “molt” perquè, segons la intel·ligència nord-americana, només un 4,9% dels reclusos alliberats durant l'era Obama han pres les armes i un 8,3% se sospita que ho hagin fet. Dels set confirmats, un és mort.

Notícies relacionades

El pla d'Obama per tancar Guantánamo topa amb un enorme escepticisme

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les xifres augmenten si s'analitzen els 532 presos que va posar en llibertat l'Administració Bush, la mateixa que va obrir el penal i que va imposar el sistema de detenció indefinida per als sospitosos de terrorisme. De tots ells, 111 van reincidir i 74 se sospita que ho van fer, segons la Intel·ligència Nacional. Un d'ells va ser l'únic espanyol que va passar per Guantánamo, Hamed Abderramán, el conegut com el talibà ceutí. El mes passat va ser detingut a Ceuta juntament amb dos espanyols més en una operació conjunta hispano-marroquina per dedicar-se presumptament a reclutar i enviar combatents a les files de l'Estat Islàmic a Síria i Iraq, així com a captar adeptes per atemptar a Espanya i el Marroc.

Recolzant-se en les tendències dels últims 11 anys, l'informe assegura que “alguns dels detinguts actualment a Guantánamo miraran de tornar a activitats terroristes o insurgents una vegada siguin transferits”. En el penal queden 96 reclusos. La gran majoria no han sigut acusats formalment de res ni han sigut condemnats en un tribunal.