Merkel va pactar l'acord amb Turquia d'amagat de la UE

La crisi dels refugiats s'ha convertit en una incòmoda pedra a la sabata de la cancellera alemanya, Angela MerkelAngela Merkel, la dirigent que més mana a Europa. Un problema que li segueix passant factura política a casa, i que amb una popularitat en picat i unes eleccions el 2017 no perd de vista. Merkel necessitava tancar la cimera UE-Turquia aquest dilluns amb un relatiu èxit i va optar per saltar-se fins i tot el president del Consell Europeu, Donald Tusk, per aconseguir-ho.

Amb cara cansada, després de més de 12 hores de negociacions ininterrompudes, la totpoderosa cancellera compareixia per explicar sense cap tipus de rubor que el pla dissenyat per instaurar les devolucions massives de refugiats a TurquiaTurquia, a canvi d'importants concessions econòmiques i polítiques, té el segell d'Ankara. Merkel està acostumada a dirigir com vol el destí de les discussions i dilluns va tornar a aconseguir-ho.

“Aquesta proposta va ser presentada exclusivament pels turcs i vam tenir ocasió de discutir-la diumenge. El pla va venir de Turquia i si és aplicat és un salt qualitatiu”, es justificava negant ser l'autora moral de la iniciativa i donant tot el crèdit al govern de l'autoritari i polèmic, Recep Tayyip Erdogan. La sensació generalitzada al Consell, no obstant, és que res es mou sense que Merkel ho permeti i que l'origen d'aquest radical sistema per expulsar a territori turc els refugiats, sirians i no sirians, està molt més a prop, al cor d'Europa.

La idea de repatriar tot aquell que arribi a territori comunitari no és nova. Fa mesos que el primer ministre holandès, Mark Rutte, va suggerir aquesta possibilitat amb l'objectiu de reduir a zero les arribades. D'aquí, potser, que fossin precisament Merkel i Rutte, que lidera la presidència rotatòria de la UE, els dos únics dirigents europeus convidats en petit comitè a sopar amb el primer ministre, Ahmed Davutoglu, a l'ambaixada de Turquia diumenge. La reunió es va allargar ni més ni menys que sis hores, fins a les tres de la matinada, va permetre a Ankara preparar el terreny i, sobretot, guanyar-se dos dels amfitrions de la cimera per a la seva causa.

Merkel està convençuda que l'única manera d'ordenar el flux migratori és pactant amb Turquia i Rutte que és necessari reduir els fluxos. Costi el que costi. Així que, juntament amb Rutte, dilluns va fer campanya per donar el pacte per consumat. La cancellera va arribar aviat a la seu del Consell per presentar el contingut de les demandes turques en algunes reunions bilaterals abans del dinar amb Davutoglu.

Notícies relacionades

Trump reitera el suport a Hegseth després de l’escàndol d’un segon xat

Rússia reprèn els combats i posa més traves a la treva anhelada pels EUA

La reacció va ser de desconcert. Pel contingut i els dubtes que generen moltes de les idees, i perquè anul·la el treball desenvolupat en l'última setmana pel president del Consell Europeu, Donald Tusk, que s'ha passat setmanes de gira pels països de la ruta dels Balcans occidentals i Turquia. “Amb aquest pla hi guanyen tots tres”, opinen fonts europees, “però suposa una punyalada per a Tusk i també per al president de la Comissió, Jean Claude Juncker”.

Encara que de moment no tot està tancat i hi ha nombroses delegacions que han plantejat dubtes per diversos motius, Merkel ha aconseguit de moment encaixar totes i cada una de les exigències turques en la declaració política. I de passada esquivar el paper de Tusk i marcar-li molt estretament el carril per on haurà de treballar d'aquí a la cimera del 17 i 18 de març. Fins llavors queden deu dies per saber quin preu està disposat a pagar Europa per tancar un matrimoni de conveniència amb un país que tanca diaris, empresona periodistes i genera tantes preocupacions en matèria de respecte de drets humans.