Alep, dues-centes vegades Gernika

Cap llenç, per monstruoses que fossin les seves dimensions, li seria suficient a Picasso per pintar l'horror d'Alep. La destrucció i el patiment acumulat a la ciutat, així com la ingent quantitat de mort, li han valgut el sobrenom de “Stalingrad de Síria”. Alep s'ha convertit en un símbol de la guerra de Síria, que comença ara el seu sisè any, com durant la Guerra Civil espanyola ho va ser la localitat biscaïna de Gernika. Només que multiplicat per més de 200.

La plataforma 'Màrtirs Sirians', de l'opositor Consell Nacional Sirià, ha comptabilitzat 29.686 morts fins al 31 de gener de 2016. No obstant, el nombre de víctimes mortals podria ser fins i tot més elevat, ja que aquestes xifres no inclouen els caiguts en les files governamentals ni els estrangers que lluiten a favor del règim de Damasc. A més, l'11 de febrer, un informe del Centre Sirià per a la Investigació Política va revelar que la xifra total de morts a Síria des de l'inici estaria al voltant dels 470.000 morts, gairebé duplicant les estimacions fetes fins a aquella data. Uns 400.000 d'ells haurien sigut víctimes directes dels enfrontaments armats.

Hamzeh Khatib, director d'un hospital del districte de Sukkari, a Alep, dóna credibilitat a aquestes noves xifres i sap de primera mà que el nivell de mort supera els límits de tota lògica. El centre mèdic que dirigeix ha sigut objectiu de les bombes dues vegades, i assegura que “en una vintena d'ocasions” han caiguts explosius en un radi de menys de cent metres a la rodona de l'edifici.

Les víctimes de les quals ell té constància són sistemàticament civils, i recorda amb especial dolor els pacients que van entrar a la seva clínica el 9 de febrer. “Aquell dia, només a la ciutat d'Alep, van morir set persones i en van resultar ferides 45. La majoria eren nens, perquè els bombardejos [russos] van ser de bon matí, quan els nens anaven al col·legi”, recorda Khatib.

Les bombes que han regat de runa i cadàvers la ciutat siriana no han sigut cortesia de l'aviació alemanya i italiana, com a Gernika, sinó del Govern sirià i, més recentment, dels seus aliats russos, que recolzen el president sirià, Baixar al-Assad, en el seu intent per recuperar Alep. La ciutat està majoritàriament en mans de l'heterogènia oposició siriana, que componen des de moderats fins a gihadistes, però també hi ha reductes en mans de les milícies kurdo-sirianes.

Mahmoud Raixwani, activista i resident d'Alep, ha patit tant els bombardejos russos com els barrils bomba de Damasc a les seves pròpies carns. La primera vegada que va resultar ferit va ser fa poc més d'un mes, quan conduïa el cotxe cap al mercat de Kallaseh per fer-hi unes compres. “De sobte, vaig sentir un estrèpit enorme durant un o dos segons i tot es va enfosquir”, rememora, per telèfon. “No podia veure res –continua–, i només sentia el soroll de l'edifici del costat que queia sobre el cotxe”. Es va quedar paralitzat uns minuts. “Després em vaig adonar que encara estava viu i necessitava sortir del cotxe, perquè sóc claustrofòbic”. Algú va cridar: “¿Estàs viu?”. Raixwani recorda ara l'aterridora anècdota mig en broma. Aquella vegada només va tenir algunes ferides sense importància.

La segona vegada que va patir els atacs de l'Exèrcit sirià, a mitjans de febrer, intentava sortir d'Alep en direcció a Turquia per conèixer la seva primera filla, ja que la seva dona acabava de donar a llum i era al país veí. La pluja de bombes russes el va tornar a enxampar al cotxe. En aquella ocasió, va resultar ferit a la cama. El seu amic, el doctor Khatib, el va atendre i li va recomanar dos dies immobilitzat.

Però el tipus de bombardeig ha canviat a Alep. “El 2014 va ser l'any dels barrils bomba”, evoca Raixwani. “Queien entre 40 i 80 barrils bomba a Alep al dia, així que tots ens enfrontàvem a això diverses vegades cada dia”, assenyala. “En queien tants, que al final ja vam deixar de comptar-los”. Raixwani explica que era normal veure gent mirant al cel i calculant si els tocaria a la seva zona o no, i que ell sabia quan caurien a prop perquè veia els veïns dels carrers del costat corrent a buscar refugi.

“Comences a sentir un soroll que cada vegada és més potent i, quan el tens a prop, és com el so d'un avió passant”, descriu Raixwani, sobre els barrils bomba. Aquest mètode, molt usat pel règim de Damasc, es llança des d'helicòpters, capaços de transportar-ne fins a sis. Són recipients metàl·lics amb centenars de quilos d'explosiu a l'interior, que es poden acompanyar de compostos químics o objectes metàl·lics, que surten projectats al fer explosió, cosa que crea més destrucció. Raixwani assegura que ell ha trobat eines i fins i tot monedes que van sortir disparades en algun d'ells. Al no tenir mode de guia, aquest armament casolà arrasa amb tot el que queda al seu radi d'acció i ha sigut responsable de milers de morts al país àrab.

Aquestes bombes també han acabat amb bona part del Casc Antic d'Alep, inscrit des del 1986 com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO per una sèrie d'edificis històrics que, segons l'agència de l'ONU, “formen part d'un teixit urbà harmoniós i únic en el seu gènere”. Ara perdut.

Notícies relacionades

Síria: la guerra que va començar amb una pintada

Síria podria celebrar eleccions presidencials d'aquí 18 mesos

Abans la ciutat més poblada de Síria amb uns dos milions i mig d'habitants i la segona en importància del país, la industrial Alep també ha vist com centenars de milers de persones fugien de casa seva cap a Turquia i cap a Europa. Ni un sol de les desenes de refugiats procedents d'Alep entrevistats per aquest diari va assegurar fugir d'Alep per culpa de l'oposició, sinó que el seu odi, el seu menyspreu i l'arrel de la seva fugida estaven motivats pel règim de Damasc.

Els últims dies, des de la posada en marxa efectiva de l'alto el foc temporal, la ciutat ha vist com diverses manifestacions contra el règim d'Assad tenien lloc als seus carrers, en el que Raixwani considera un recordatori per a Damasc que la revolució no s'ha acabat. Falta per veure si això serà un motiu extra per a l'acarnissament amb un ciutat ja prou castigada.