La vida de Snowden a Moscou

Una vida tranquil·la, sense sobresalts i acompanyat de la seva nòvia, la ballarina Lindsay Mills. Viatja en metro i adopta algunes precaucions bàsiques, com ara canvis en les rutines diàries. No fa servir el telèfon mòbil i es guanya la vida com a consultor d’una empresa informàtica. Aquesta és, segons va declarar el mes de juny passat a EL PERIÓDICO Anatoli Kutxerena, el seu advocat rus, la vida a Moscou d’Edward Snowden, l’exagent de l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americana que el 2013 va revelar els programes d’espionatge massiu que els serveis secrets del seu país havien desenvolupat amb la complicitat de les principals companyies proveïdores de serveis d’internet.

Segons la versió oficial, Snowden es va veure obligat a aturar-se a Moscou al veure caducat el seu passaport quan transitava per l’aeroport de Xeremiétivo en direcció a Amèrica del Sud. Durant 40 dies, sempre d’acord amb el que ha dit el seu entorn, l’exagent es va mantenir a la zona de trànsit de la terminal, llegint novel·les de Dostoievski i familiaritzant-se amb l’alfabet ciríl·lic i l’idioma rus, abans d’obtenir l’asil temporal i concedir una conferència de premsa al mateix aeròdrom, visiblement pàl·lid i atribolat.

Hoste rellevant

Alguns observadors, no obstant, posen en dubte que Moscou acceptés acollir-lo a canvi de res, tenint en compte l’enorme quantitat d’informació i dades d’interès per a Rússia a què va tenir accés en la seva etapa com a espia. Aquestes veus descarten que estigués tot aquell temps reclòs a l’aeroport sense rebre cap visita.

Rússia és, probablement, un dels pocs països del món que poden acollir el delator nord-americà amb garanties de seguretat. No disposa de tractat d’extradició amb Washington, i, a simple vista, com a superpotència posseïdora d’armes atòmiques, sembla molt menys susceptible que l’Equador o qualsevol altre país sud-americà de rendir-se a possibles pressions per part dels EUA. Com a prova de la gran importància que concedeix al seu hoste, el Kremlin va ignorar el suggeriment de Serguei Bout, germà del traficant d’armes Víktor Bout, condemnat a 25 anys de presó als EUA, d’arrestar-lo i intercanviar-los. I això malgrat que Moscou sempre havia concedit prioritat al cas Bout.

Notícies relacionades

Snowden: "Et vigilen i et graven encara que no facis res dolent"

Ana Pastor entrevista Edward Snowden a 'El objetivo'

Conscient, probablement, que algun dia tornarà al seu país i haurà d’afrontar la justícia, l’exagent no ha deixat de parlar amb els mitjans de comunicació en la seva estada a Moscou, incloent-hi el programa El objetivo, d’Ana Pastor. És la seva manera de construir-se una imatge de defensor de les llibertats i guanyar-se les simpaties de l’audiència de cara al decisiu moment del retorn. Kutxerena lamenta «la falta de concreció de les acusacions» contra el seu client. «No hi ha res concret, només declaracions públiques; per poder-te defensar, has de saber de què t’acusen», explica l’advocat.

Com s’encarrega d’asseverar davant els mitjans, Snowden se sent feliç a Rússia, i intenta desbaratar la imatge d’aïllament i desarrelament que, des de la guerra freda, pesa sobre els desertors que fugien a l’URSS des d’Occident. «Diuen que Rússia és el pitjor lloc del món; Rússia està molt bé», va declarar al periodista James Bamford, de la cadena pública de televisió dels EUA. Quan falta poc perquè faci tres hiverns que és a Moscou, Snowden afirma que segueix sense tastar l’alcohol: «No bec; no he estat borratxo en tota la meva vida». Això sí, no es deixa veure per locals moscovites freqüentats per la colònia occidental.